Església de San Salvatore (Brescia)

Infotaula edificiSan Salvatore
Dades
Tipus	Església desapareguda i església
Part de	The monumental area with the monastic complex of San Salvatore-Santa Giulia (en) i Monastery of Santa Giulia (en)
Dedicat a	Jesús de Natzaret
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura longobarda
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Brescia (Itàlia)
Localització	Via dei Musei, 81B
	45° 32′ 23″ N, 10° 13′ 41″ E / 45.539853°N,10.228132°E
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
	;
Activitat
Diòcesi	bisbat de Brescia
Religió	catolicisme
Fundador	ducat de Brèscia

San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de Santa Giulia a la ciutat italiana de Brescia. Fundada l'any 753 com una església del monestir femení de San Salvatore, al llarg dels segles ha estat remodelada diverses vegades i va passar a formar part del nou monestir, l'església del qual dedicada a santa Júlia va ser acabada el 1599.

L'edifici forma part de la sèrie Longobardi in Itàlia: i luoghi del potere ('Longobards a Itàlia: els llocs del poder'), que comprèn set testimonis d'arquitectura, escultura i art pictòric longobards, inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juny del 2011.^[1]

El monestir i la seva església es va fundar l'any 753 pel duc de Brescia Desideri, futur rei dels llombards, i la seva esposa Ansa, que va imposar a la seva filla Anselperga com primera abadessa, la cripta va ser construïda el 759-760.^[2] Durant els segles següents va ser àmpliament remodelat i millorat,^[2] de manera que a l'estil característic longobard shi 'han afegit molts altres tipus d'arquitectura.^[3]

Actualment l'església presenta tres naus, on es van utilitzar columnes romanes preexistents, sense absis, es tracta d'una reforma al voltant del segle ix de l'edifici original del rei Desideri amb una nau i tres absis. L'església es troba sobre un edifici precedent de l'època romana.^[4]

Referències

↑ «World Heritage Committee inscribes five new sites in Colombia, Sudan, Jordan, Italy and Germany» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 Vecchi-Cerchiari, 2000, p. 317.
↑ «Italia Langobardorum. Centri di potere e di culto (568-774 d.C.). La descrizione dei siti». [Consulta: 27 novembre 2011].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Santa Giulia sul sito Brescia Musei». Arxivat de l'original el 2008-10-25. [Consulta: 27 novembre 2011].

Bibliografia

Fiorella Frisoni, Gli affreschi di Paolo da Caylina e di Romanino in Renata Stradiotti (a cura di), San Salvatore - Santa Giulia a Brescia. Il monastero nella storia, Skira, Milano 2001
Elena Lucchesi Ragni, Ida Gianfranceschi, Maurizio Mondini, (a cura di), Il coro delle monache - Cori e corali, catalogo della mostra, Skira, Milano 2003

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de San Salvatore

«Lloc oficial de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat», 03-10-2008. Arxivat de l'original el 2016-10-23. [Consulta: 27 novembre 2011].
«Santa Giulia sul sito Brescia Musei». Arxivat de l'original el 2008-10-25. [Consulta: 27 novembre 2011].

[1] «World Heritage Committee inscribes five new sites in Colombia, Sudan, Jordan, Italy and Germany» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2011].

[FOOTNOTEVecchi-Cerchiari2000317-2] 2,0 ^2,1 Vecchi-Cerchiari, 2000, p. 317.

[mibac-3] «Italia Langobardorum. Centri di potere e di culto (568-774 d.C.). La descrizione dei siti». [Consulta: 27 novembre 2011].^{[Enllaç no actiu]}

[4] «Santa Giulia sul sito Brescia Musei». Arxivat de l'original el 2008-10-25. [Consulta: 27 novembre 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]