Feliu Formosa i Torres
Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un traductor, poeta, prosista, dramaturg, professor d'art dramàtic i actor català.[2]
 (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1934 (90 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| 2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes | |
| 1999 – 2001 ← Jordi Sarsanedas i Vives – Maria Antònia Oliver i Cabrer → | |
| Dades personals | |
| Residència | Sabadell Igualada Sant Andreu de Palomar |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, escriptor, actor |
| Gènere | Dramatúrgia i poesia |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Vila i Badia |
| Fills | Clara Formosa Plans, Ester Formosa i Plans |
| Premis | |
| |
| |
Biografia
modifica
De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.[3] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[4] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.[5] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[6]
Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.[1] De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.[3] Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.[7] El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.[8] Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[9] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual va viure uns anys a Igualada.[10][11] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1] Del 2003 al 2009 va formar part del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya, concretament; era membre del comitè de lectura, juntament amb Jordi Castellanos i Esteve Miralles.[12]
Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).[13] Des del 1972 ha escrit una vintena de llibres de poemes.[9] Ha traduït al voltant de cent-trenta llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss.[14][15]
Va militar al PSUC del 1956 al 1972.[3] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[16]
Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023[17] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.[18] El 9 de maig de 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat, per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya,va homenatjar Feliu Formosa coincidint amb la inauguració d’una mostra sobre el seu fons personal a l’Espai Zero de la Biblioteca i amb la donació de les quaranta-quatre capses que formen part del fons personal que l'autor va cedir l'any 2023 a la Biblioteca.[19]
Premis i reconeixements
modifica- Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977)
- Premi Quixot (1977), atorgat pel Club Egara[20]
- Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980)
- Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover de Poesia en Català, amb Joan Casas i Fuster, per Amb efecte (1986)
- Premi Lletra d'Or per Semblança (1987)
- Creu de Sant Jordi (1988)
- Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998)
- Medalla com a fill adoptiu de la ciutat de Terrassa (1993)
- Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor, concedit pel Ministeri de Cultura (1994)
- Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht” (1997)
- Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2002)
- Premi Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre (2005)
- Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005)[21]
- Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006)[1]
- Premi Nacional de Teatre per Una dedicació fidel, rica i completa al teatre català (2007)
- Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011)[22][1]
- Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)[4][23]
- Premi d'Honor de l'Asociación de Directores de Escena (ADE) (2018)
- Premi d’honor Sebastià Gasch del FAD (2018)
- Premi Compromís d’Òmnium Cultural-Anoia, compartit amb Anna Vila (2019)
- Premi de la Fundació Jesús Serra (Catalunya-Occident) (2020)
- Premi PEN català de traducció per la traducció al català de l’obra Als estatges de la mort, de Nelly Sachs. Guanyador ex equo (2022)
- Premi d'Honor Ciutat d'Igualada (2023)[18]
Obra publicada
modifica
Poesiamodifica
Traduccions (selecció)modifica
|
Teatremodifica
Autobiografiamodifica
Assaigmodifica
Narrativamodifica
Altresmodifica
Pròlegs (selecció)modifica
Sobre Feliu Formosamodifica |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Feliu Formosa i Torres | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Prat Fernàndez, Cesc «Feliu Formosa. Un homenot polifacètic, vallesà de soca-rel». Vallesos, 16, Hivern-primavera 2018-2019, pàg. 50-52.
- ↑ 4,0 4,1 Ache, Josep «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11-12-2012, pàg. 25.
- ↑ Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 gener 2015].
- ↑ Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0.
- ↑ «Feliu Formosa: «Sempre has d'estar enamorat d'algú»» (en anglès), 10-09-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Clara Formosa Plans – Llegir en Català». [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ 9,0 9,1 Joan Casas i Feliu Formosa «Joan Casas conversa amb Feliu Formosa». El Procés, 2018, pàg. 15-31.
- ↑ «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ «Podcast: Feliu Formosa confinat a Igualada». Núvol. [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ Formosa, Feliu. El temps robat. Diaris, 4. Lleida: Pagès Editors, 2018, p. 192. ISBN 978-84-1303-052-4.
- ↑ Pau Monterde «Feliu Formosa, home de teatre». El Procés, n. IX, 2018, pàg. 106-109.
- ↑ «Feliu Formosa: «Procuro evitar sempre la sentimentalitat barata»». [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Redacció. «Feliu Formosa: "La meva poesia és un subproducte de la traducció"», 05-12-2022. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Feliu Formosa diu que l'estat espanyol és una ‘dictadura amb censura’». [Consulta: 4 juliol 2018].
- ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Nou homenatge a Feliu Formosa, que presenta dos llibres amb humor ben sabadellenc». iSabadell, 15-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
- ↑ 18,0 18,1 «Els Premis Ciutat d'Igualada reconeixen la creació artística, la recerca i la solidaritat». Regio7, 19-11-2023.
- ↑ «Feliu Formosa, la força de la paraula». Núvol, 09-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Formosa, Feliu. El present vulnerable. Primera edició dins la Biblioteca del Núvol. Barcelona: Edicions del Núvol, 2017, p. 158. ISBN 978-84-947479-4-6.
- ↑ 324cat. «Feliu Formosa guanya el 37 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes», 08-06-2005. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ associats, Partal, Maresma i «L'Acadèmia Alemanya de la Llengua i Poesia premia Feliu Formosa». VilaWeb.cat.
- ↑ «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 10 setembre 2014].
- ↑ Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ Anton Carbonell i Cesc Prat. «'La cantant barbuda' de Feliu Formosa i Joan Casas arriba al Casal Pere Quart». Ràdio Sabadell. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Feliu Formosa. Teatre i paraula». Institut del Teatre. [Consulta: 14 maig 2024].
Bibliografia
modifica- Diversos autors. El Procés. Revista contracultural. Barcelona: 2018. Número IX. ISSN: 2339-6962
- Joan Cuscó i Aymamí. Semblança de Feliu Formosa i Torres. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 127, pàgines 27-31.
Enllaços externs
modifica
- «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Feliu Formosa i Torres». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Documental Veus Literàries Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. sobre Feliu Formosa (AELC, 2006).
- L'alegria de viure: Feliu Formosa, un homenàs savi, a Ràdio Sabadell
- Homenatge de la Biblioteca de Catalunya a Feliu Formosa