Franco Battiato
Francesco Battiato, més conegut com a Franco Battiato (Catània, 23 de març de 1945 - 18 de maig de 2021), fou un músic, director de cinema i pintor italià.[1]
.jpg) (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Francesco Battiato 23 març 1945 Giarre-Riposto (Sicília) (en)  |
| Mort | 18 maig 2021 (76 anys) Milo (Sicília) |
| Residència | Villa Grazia (en) (–2021) |
| Formació | Universitat de Catània |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pop, composició, cant, direcció, guionatge cinematogràfic, pintura, composició musical i música popular |
| Ocupació | cantautor, guionista, pintor, realitzador, músic, cantant, director de cinema, escriptor, compositor, guionista de cinema |
| Activitat | 1967 - 2019 |
| Partit | candidat independent |
| Interessat en | Espiritualitat |
| Gènere | Òpera, new wave, rock progressiu, música experimental, electro i pop-rock |
| Influències | |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Bla Bla EMI Philips Records Ricordi |
| Participà en | |
| 1984 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1984 |
| Premis | |
| Lloc web | battiato.it |
              
 | |
Battiato va ser una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l'escena de l'art musical italià. S'enfrontava a diversos estils musicals, sovint combinant-los entre ells com per exemple la música antiga romàntica experimental, avant-garde a través de la intel·ligència, l'òpera, la música ètnica, rock progressiu i música pop. Battiato sempre ha aconseguit un gran èxit de públic i crítica, ben sovint amb el suport de creadors excepcionals com ara el violinista Giusto Pio[2] i el filòsof Manlio Sgalambro (coautor de moltes de les seves cançons).[3]
No només la música sinó també les seves lletres reflecteixen els seus interessos nombrosos, incloent-hi la filosofia esotèrica, oriental i la meditació.
Amb 55 altres artistes italians, formà part a l'abril del 2009 del grup Artisti uniti per l'Abruzzo per a ajudar a la reconstrucció de l'Aquila.[4]
Discografia
modificaAnys 1970
modifica- La Convenzione (1971)
- Fetus (1971)
- Pollution (1972)
- Sulle corde di Aries (1973)
- Clic (1974)
- M.lle le "Gladiator" (1975)
- Feed Back (1975)
- Battiato (1976)
- Juke Box (1977)
- L'Egitto prima delle sabbie (1978)
- L'era del cinghiale bianco (1979)
Anys 1980
modifica- Patriots (1980)
- La voce del Padrone (1981)
- L'Arca di Noè (1982)
- Orizzonti perduti (1983)
- Mondi Lontanissimi (1985)
- Echoes of Sufi Dances (1985, en anglès)
- Ecos de Danzas Sufi (1985, en espanyol)
- Nomadas (1987, en espanyol)
- Fisiognomica (1988)
- Giubbe Rosse (1989, live)
Anys 1990
modifica- Come un cammello in una grondaia (1991)
- Caffè de la Paix (1993)
- Unprotected (1994, live)
- L'ombrello e la macchina da cucire (1995)
- Battiato studio collection (1996, recopilació)
- L'imboscata (1996)
- Shadow Light (1996)
- Battiato Live Collection (1997, live)
- Gommalacca (1998)
- Fleurs (1999)
- El 1996 col·laborà amb el grup CSI (ex CCCP Fedeli alla linea), en l'àlbum Linea Gotica
Anys 2000
modifica- Campi magnetici (2000)
- Ferro battuto (2001)
- Fleurs 3 (2002)
- Last Summer Dance (2003, live)
- Dieci stratagemmi (2004)
- Il vuoto (2007)
- Fleurs 2 (2008) (3 vegades disc de platí)
- Inneres Auge – Il tutto è più della somma delle sue parti (2009) (disc de platí)
Referències
modifica
- ↑ «Mor el músic italià Franco Battiato als 76 anys». 324cat, 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Basciano, Fabrizio «Giusto Pio, morto a 91 anni il violinista di Battiato: da L'era del cinghiale bianco a La voce del padrone, i grandi successi» (en italià). FQ Magazine, 12-02-2017 [Consulta: 18 maig 2021]. «Un violino solo, una batteria incalzante, un brano dal titolo ermetico: L'era del cinghiale bianco, la prima di una lunga serie di fortunatissime collaborazioni tra Franco Battiato e il maestro Giusto Pio»
- ↑ Fernández Escobar, Ramón «Todas las almas de Battiato». El País, 09-03-2016 [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «[https://www.repubblica.it/2009/05/sezioni/spettacoli_e_cultura/musica-per-abruzzo/musica-per-abruzzo/musica-per-abruzzo.html La musica italiana per l'Abruzzo 56 artisti cantano per ricostruire]» (en italià). La Repubblica, 05-05-2009 [Consulta: 18 maig 2021].