Fred Perry

Fred Perry
	;
Nom original	Frederick John Perry
Biografia
Naixement	18 maig 1909 ; Stockport (Anglaterra)
Mort	2 febrer 1995 (85 anys); Melbourne (Austràlia)
Formació	West London College
Alçada	183 cm
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	tennista, periodista esportiu, jugador de tennis de taula
Activitat	1936 - 1956
Ocupador	Universitat Washington i Lee
Patrimoni net estimat	cap valor
Nacionalitat esportiva	Regne Unit
Esport	tennis de taula ; tennis
Mà de joc	dretà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	101–15
Hall of fame	Info HOF
ATP	Info ATP
Trajectòria
	Equip
Família
Cònjuge	Helen Vinson (1935–1940)
Premis
	(2016) ETTU Hall of Fame; (4 juny 1987) docteur honoris causa de l'université Washington et Lee (fr) ; (1975) International Tennis Hall of Fame ;
Lloc web	fredperry.com

Frederick John «Fred» Perry (Stockport, Gran Manchester, Regne Unit, 18 de maig de 1909 - Melbourne, Victoria, Austràlia, 2 de febrer de 1995)^[1]^[2] va ser un campió de tennis de taula i de tennis britànic.^[3]

Va començar la seva carrera esportiva jugant al tennis de taula, i va arribar a campió del món el 1929.^[4]

Després va jugar al tennis, on va ser considerat com el número 1 del món durant cinc anys durant els anys 1930, tres d'ells com amateur i uns altres dos com a professional. Va triomfar tres vegades en l'Obert dels Estats Units el 1933, 1934 i 1936, tres en Wimbledon en 1934, 1935, 1936, un en l'Obert d'Austràlia en 1934 i un en el Torneig de Roland Garros en 1935, un total de deu títols de Grand Slam individuals.^[5] Fou el primer tenista a completar el Grand Slam durant la carrera, és a dir, el primer tenista a guanyar tots quatre torneigs de Grand Slam. També es va endur sis títols de Grand Slam de dobles masculins. Durant molts anys fou el darrer tenista britànic en guanyar un títol de Grand Slam, des de 1936 fins a l'any 2012, en el qual Andrew Murray va guanyar l'US Open 2012.

El 1933, Perry va ajudar a liderar l'equip de Gran Bretanya cap a la victòria sobre França en la Copa Davis, després va guanyar als Estats Units en les finals de 1934, i 1935, i el seu quart títol consecutiu amb una victòria sobre Austràlia el 1936.^[6]

En finalitzar la temporada 1936 va esdevenir professional i es va traslladar als Estats Units, país del qual va adquirir la nacionalitat dos anys després. Això va decebre les autoritats britàniques del tennis, que com a represàlia, van ignorar els seus èxits i la seva contribució al tennis britànic durant molts anys. Finalment va recuperar el seu estatus i el van homenatjar amb una estàtua a les instal·lacions on es disputa el torneig de Wimbledon,

Després de la seva retirada esportiva va fundar la marca de roba esportiva que porta el seu nom i és reconeguda mundialment pel seu logotip, una corona de llorer, basat en l'antic símbol del torneig de Wimbledon.^[7]

Biografia

Fill de Samuel Perry, polític i amo d'una fàbrica de cotó. Durant la seva infantesa va viure a les ciutats de Bolton, Wallasey i Ealing a causa de la feina del seu pare, que finalment va esdevenir membre del parlament britànic pels partits Laborista i Cooperatiu l'any 1929.

Perry va mantenir una relació sentimental amb l'actriu alemanya Marlene Dietrich. Posteriorment va arribar a prometre's amb l'actriu Mary Lawson (1934), però es van separar quan ell va traslladar-se als Estats Units. Va estar casat amb l'actriu Helen Vinson durant sis anys (1935-1940), fins que es van divorciar. Poc després es va casar amb la model Sandra Breaux, però l'enllaç va ser molt breu. Ja el 1945 es va casar amb Lorraine Walsh, però també va ser una relació molt curta. El darrer casament fou amb Barbara Riese l'any 1952, matrimoni que va durar uns quaranta anys, fins a la seva mort. Amb Riese van tenir dos fills: Penny i David. Perry va morir a l'hospital Epworth Hospital de Melbourne (Austràlia) a causa de les diverses costelles que es va trencar després d'una caiguda al lavabo de l'hotel.^[1]

En el seu honor es va erigir una estàtua de bronze a l'All England Lawn Tennis Club de Wimbledon l'any 1984 per commemorar el 50è aniversari del seu primer títol a Wimbledon. També té diversos carrers dedicats, tan a la seva ciutat natal de Stockport, com a Londres, i d'altres ciutats del món. L'any 1975 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.

Tennis de taula

Campionats del món

1928	Estocolm	Plata en dobles masculí (amb Charles Bull)	Bronze en dobles mixt (amb Winifred Land)	Bronze per equips (Anglaterra)
1929	Budapest	Or en individual	Bronze en dobles masculí (amb Charles Bull)	Bronze per equips (Anglaterra)

Tennis

Torneigs de Grand Slam

Individual: 10 (8−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Guanyador	1.	1933	US Championships	Jack Crawford	6−3, 11−13, 4−6, 6−0, 6−1
Guanyador	2.	1934	Australian Championships	Jack Crawford	6−3, 7−5, 6−1
Guanyador	3.	1934	Wimbledon	Jack Crawford	6−3, 6−0, 7−5
Guanyador	4.	1934	US Championships (2)	Wilmer Allison	6−4, 6−3, 1−6, 8−6
Finalista	1.	1935	Australian Championships	Jack Crawford	6−2, 4−6, 4−6, 4−6
Guanyador	5.	1935	Internationaux de France	Gottfried von Cramm	6−3, 3−6, 6−1, 6−3
Guanyador	6.	1935	Wimbledon (2)	Gottfried von Cramm	6−2, 6−4, 6−4
Finalista	2.	1936	Internationaux de France	Gottfried von Cramm	0−6, 6−2, 2−6, 6−2, 0−6
Guanyador	7.	1936	Wimbledon (3)	Gottfried von Cramm	6−1, 6−1, 6−0
Guanyador	8.	1936	US Championships (3)	Don Budge	2−6, 6−2, 8−6, 1−6, 10−8

Dobles masculins: 4 (2−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1932	Wimbledon	Pat Hughes	Jean Borotra Jacques Brugnon	0−6, 6−4, 6−3, 5−7, 5−7
Guanyador	1.	1933	Internationaux de France	Pat Hughes	Vivian McGrath Adrian Quist	6−2, 6−4, 2−6, 7−5
Guanyador	2.	1934	Australian Championships	Pat Hughes	Adrian Quist Don Turnbull	6−8, 6−3, 6−4, 3−6, 6−3
Finalista	2.	1935	Australian Championships	Pat Hughes	Jack Crawford Vivian McGrath	4−6, 6−8, 2−6

Dobles mixts: 5 (4−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	1932	Internationaux de France	Betty Nuthall	Helen Wills Moody Sidney Wood	6−4, 6−2
Guanyador	2.	1932	US Championships	Sarah Palfrey Cooke	Helen Jacobs Ellsworth Vines	6−3, 7−5
Finalista	1.	1933	Internationaux de France	Betty Nuthall	Margaret Scriven-Vivian Jack Crawford	2−6, 3−6
Guanyador	3.	1935	Wimbledon	Dorothy Round	Nell Hall Hopman Harry Hopman	7−5, 4−6, 6−2
Guanyador	4.	1936	Wimbledon (2)	Dorothy Round	Sarah Palfrey Cooke Don Budge	7−9, 7−5, 6−4

Torneigs de Pro Slam

Individual: 4 (2−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Guanyador	1.	1938	US Pro Tennis Championships	Bruce Barnes	6−3, 6−2, 6−4
Finalista	1.	1939	US Pro Tennis Championships	Ellsworth Vines	6−8, 8−6, 1−6, 18−20
Finalista	2.	1940	US Pro Tennis Championships (2)	Don Budge	3−6, 7−5, 4−6, 3−6
Guanyador	2.	1941	US Pro Tennis Championships (2)	Dick Skeen	6−4, 6−8, 6−2, 6−3

Palmarès

Equips: 5 (4−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	24 − 26 de juliol de 1931	Copa Davis, París, França	Terra batuda	Bunny Austin Patrick Hugues Charles Kingsley	Jean Borotra Christian Boussus Jacques Brugnon Henri Cochet	2−3
Guanyador	1.	28 − 30 de juliol de 1933	Copa Davis, París	Terra batuda	Bunny Austin Patrick Hugues Harry Lee	Jean Borotra Jacques Brugnon Henri Cochet Andre Merlin	3−2
Guanyador	2.	28 − 31 de juliol de 1934	Copa Davis, Londres, Regne Unit (2)	Gespa	Bunny Austin Patrick Hugues Harry Lee	George Lott Frank Shields Lester Stoefen Sidney Wood	4−1
Guanyador	3.	27 − 30 de juliol de 1935	Copa Davis, Londres (3)	Gespa	Bunny Austin Patrick Hugues Raymond Tuckey	Wilmer Allison Don Budge John Van Ryn	5−0
Guanyador	4.	25 − 28 de juliol de 1936	Copa Davis, Londres (4)	Gespa	Bunny Austin Patrick Hugues Raymond Tuckey	Jack Crawford Adrian Quist	3−2

Marca de roba

A finals de la dècada de 1940, el futbolista austríac Tibby Wegner va inventar un teixit antitraspirant i junt a Perry van dissenyar la primera canellera. A continuació van idear una samarreta esportiva de piqué de cotó de punt blanc amb mànigues curtes i botons a la solapa, semblants a la samarretes de René Lacoste. El polo de tennis es va llançar l'any 1952 coincidint amb la disputa del torneig de Wimbledon, i fou una èxit immediat.^[6] El polo de color blanc es va reservar pel tennis i van dissenyar altres colors per jugar a tennis taula. El logotip de la marca fou una corona de llaurer, inspirat en el símbol de la victòria de l'antiga Grècia i també original del torneig de Wimbledon, i se situa cosit al pit esquerre de les samarretes.^[8]

La família Perry va dirigir la marca de roba, bàsicament el seu fill David, fins que l'empresa japonesa Hit Union la va comprar l'any 1995, tot i que la família Perry va seguir treballant estretament amb la marca per mantenir el llegat de Fred Perry.^[8]

Els polos d'aquesta marca van esdevenir un símbol de la cultura mod a la dècada de 1960. Als anys setanta també es va associar a skinheads i National Front. Posteriorment, el polo negre i groc va esdevenir «uniforme no oficial» de l'organització d'ultradreta Proud Boys, com a conseqüència, l'empresa va decidir retirar aquest polo del mercat nord-americà a partir del setembre de 2020 a banda de demanar a aquesta organització que no utilitzés la seva marca.^[9]^[10]^[11]

Trajectòria

Individual

Torneig	1929	1930	1931	1932	1933	1934	1935	1936	1937	1938	1939	1940	1941	1942	1943	1944	1945	1946	1947	1948	1949	1950	1951	1952	1953	1954	1955	1956	1957	1958	1959	Títols	V − D
Grand Slam
Australian Championships	A	A	A	A	A	G	F	A	Professional				No celebrat					Professional														1 / 2	9 − 1
Internationaux de France	A	A	4R	QF	QF	QF	G	F	Professional			No celebrat					Professional															1 / 6	22 − 5
Wimbledon	3R	4R	SF	QF	2R	G	G	G	Professional			No celebrat						Professional														3 / 8	36 − 5
US Championships	A	4R	SF	4R	G	G	SF	G	Professional																							3 / 6	34 − 4
Pro Slam
U.S. Pro	Amateur								A	F	G	G	F	A	A	NC	A	QF	QF	A	A	A	A	A	A	A	QF	A	A	1R	1R	2 / 9	17 − 7
France Pro	NC	Amateur			NC	Amateur			A	A	A	No celebrat																A	NC	A	A	0 / 0	0 − 0
Wembley Pro	No celebrat					Amateur			A	A	A	No celebrat									A	A	QF	QF	A	No celebrat		A	A	A	A	0 / 2	2 − 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Burton, Mark. «Fred Perry, Wimbledon's true champion, dies at 85» (en anglès). The Independent, 03-02-1995. [Consulta: 27 juny 2011].
↑ «Fred Perry – Obituary» (en anglès). The Telegraph, 03-02-1995. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 27 juny 2011].
↑ «Myers Seeds Fred Perry No. One; But Three Yanks Place» (en anglès). The Lewiston Daily Sun, 13-09-1934. [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ The Table Tennis Collector Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
↑ «FACTBOX-Tennis-The six men to win all four grand slam titles» (en anglès). Reuters, 07-06-2009. Arxivat 29 de maig 2012 at Archive.is
↑ ^6,0 ^6,1 Jackson, Peter «Who was Fred Perry?» (en anglès). BBC, 03-07-2009 [Consulta: 5 juny 2011].
↑ «Fred Perry: the icon and the outcast» (en anglès). BBC History Magazine, 05-07-2018. [Consulta: 27 juny 2011].
↑ ^8,0 ^8,1 «Everyone for tennis: Fred Perry celebrates 60 years as a sportswear icon» (en anglès). The Independent, 15-10-2012. [Consulta: 18 octubre 2020].
↑ Miller-Idriss, Cynthia. «Why does the far right love Fred Perry? Mainstream fashion is its new camouflage» (en anglès). The Guardian, 29-08-2019. [Consulta: 18 octubre 2020].
↑ Woolf, Jake. «Fred Perry Wants Alt-Right Bros to Stop Wearing Their Polos» (en anglès). GQ, 11-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].
↑ Swenson, Kyle. «The alt-right’s Proud Boys love Fred Perry polo shirts. The feeling is not mutual.» (en anglès). The Washington Post, 10-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Perry

Fred Perry a l'ATP (anglès)
Fred Perry al web de la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Fred Perry a la Copa Davis (anglès)

[Independent-1] 1,0 ^1,1 Burton, Mark. «Fred Perry, Wimbledon's true champion, dies at 85» (en anglès). The Independent, 03-02-1995. [Consulta: 27 juny 2011].

[Telegraph-2] «Fred Perry – Obituary» (en anglès). The Telegraph, 03-02-1995. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 27 juny 2011].

[LewistonDailySun1934-3] «Myers Seeds Fred Perry No. One; But Three Yanks Place» (en anglès). The Lewiston Daily Sun, 13-09-1934. [Consulta: 23 setembre 2020].

[4] The Table Tennis Collector Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.

[5] «FACTBOX-Tennis-The six men to win all four grand slam titles» (en anglès). Reuters, 07-06-2009. Arxivat 29 de maig 2012 at Archive.is

[BBC-6] 6,0 ^6,1 Jackson, Peter «Who was Fred Perry?» (en anglès). BBC, 03-07-2009 [Consulta: 5 juny 2011].

[History-7] «Fred Perry: the icon and the outcast» (en anglès). BBC History Magazine, 05-07-2018. [Consulta: 27 juny 2011].

[IndependentSportswear-8] 8,0 ^8,1 «Everyone for tennis: Fred Perry celebrates 60 years as a sportswear icon» (en anglès). The Independent, 15-10-2012. [Consulta: 18 octubre 2020].

[9] Miller-Idriss, Cynthia. «Why does the far right love Fred Perry? Mainstream fashion is its new camouflage» (en anglès). The Guardian, 29-08-2019. [Consulta: 18 octubre 2020].

[10] Woolf, Jake. «Fred Perry Wants Alt-Right Bros to Stop Wearing Their Polos» (en anglès). GQ, 11-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].

[11] Swenson, Kyle. «The alt-right’s Proud Boys love Fred Perry polo shirts. The feeling is not mutual.» (en anglès). The Washington Post, 10-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]