Galeazzo Ciano

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui n'era el gendre. Era fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista italià.

Galeazzo Ciano

Biografia
Naixement	(it) Gian Galeazzo Ciano 18 març 1903 Liorna (Itàlia)
Mort	11 gener 1944 (40 anys) Verona (Itàlia)
Causa de mort	pena de mort, ferida per arma de foc
Conseller nacional de la Cambra dels Fasci i de les Corporacions
23 març 1939 – 2 agost 1943 Legislatura: 30a legislatura del Regne d'Itàlia
Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia
11 juny 1936 – 6 febrer 1943 ← Benito Mussolini – Benito Mussolini →
Minister of Popular Culture of the Kingdom of Italy (en)
26 juny 1935 – 11 juny 1936 ← cap valor – Dino Alfieri →
Undersecretary of State of the Council of Ministers of the Kingdom of Italy (en)
6 setembre 1934 – 26 juny 1935
Dades personals
Religió	Catholic (en)
Activitat
Ocupació	diplomàtic, jurista, polític, diarista
Partit	Partit Nacional Feixista
Membre de	Gran Consell del Feixisme
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Italoetíop
Altres
Títol	Comte
Família	House of Ciano (en)
Cònjuge	Edda Ciano (1930–1944)
Fills	Fabrizio Ciano, Marzio Ciano
Pares	Costanzo Ciano   i Carolina Pini
Parents	Benito Mussolini, sogre Rachele Guidi, sogra Vittorio Mussolini, cunyat Bruno Mussolini, cunyat Romano Mussolini, cunyat Anna Maria Mussolini, cunyada
Premis
(1939)  collar del Gran Orde Imperial de les Fletxes Roges (1938)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica  cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta,  Gran Creu de l'Orde de Pius IX  Creu al Mèrit de Guerra  Medalla commemorativa de les operacions militars a l'Àfrica Oriental Italiana 1935-36  Medalla commemorativa de l'Expedició a Albània 1939  Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma  Orde civil de Savoia  Gran Creu de l'Orde de Sant Esteve d'Hongria  Orde de l'Àliga Alemanya  Cavaller Gran Creu de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem  Orde de l'Àliga Blanca  Orde de l'Esperó d'Or  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Medalla de Plata al Valor Militar  Medalla Commemorativa del Període Bèl·lic 1940-43
Signatura

Biografia

El 1930 es casà amb Edda, la filla major de Mussolini, i aviat se n'anà a Xangai, on va ser cònsol d'Itàlia.

Uns anys més tard, va tornar a Itàlia i va ser nomenat ministre de propaganda, càrrec des del qual va justificar la invasió italiana d'Etiòpia (1935-36). Gràcies a aquesta iniciativa, va ser nomenat ministre d'afers estrangers (1936), càrrec des del qual va participar en la preparació de la Segona Guerra Mundial. Després de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i, preveient la invasió aliada de Sicília, pugnà per la sortida d'Itàlia del conflicte bèl·lic. Aquest canvi polític li va valdre la destitució del seu càrrec, convertint-se aleshores en ambaixador a la Santa Seu.

El 24 de juliol de 1943, es reuní el Gran Consell Feixista i una de les qüestions posades a votació fou la possibilitat que Mussolini perdés el poder i el recuperés el rei d'Itàlia. La resolució, que es va guanyar, va tenir el vot favorable de Ciano. Poc després Mussolini va ser arrestat, però els nazis l'alliberaren i a Salò, al nord d'Itàlia, va fundar a la República Social Italiana, un estat titella d'Alemanya.

Ciano, que havia estat destituït de tots els càrrecs pel nou govern del mariscal Pietro Badoglio, cercà refugi a Alemanya, però els agents nazis el van retornar a la República de Salò on va ser arrestat gràcies a una traïció. Sotmès a judici sumaríssim per altra traïció a Verona, juntament amb quatre altres membres del Gran Consell que també havien votat en contra de Mussolini, fou condemnat a mort i afusellat immediatament.

Des de 1939 fins al seu assassinat, Ciano va escriure un diari personal en què recull les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents polítics.

Condecoracions

Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1939)

Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1939)

Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1939)

Medalla de Plata al Valor Militar (2)

Medalla commemorativa de les operacions militars a l'Àfrica Oriental Italiana 1935-36

Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma

Orde de l'esperó d'or (Santa Seu) (1939)

Gran Creu de l'orde de Pius IX (Santa Seu) (1937)

Gran Creu de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Santa Seu)

Gran Creu Magistral de l'orde de Malta

Orde de la Besa

Orde de l'Àliga Blanca (Polònia) (1938)

Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya) (1938)

Orde de l'Àliga Alemanya (Tercer Reich)