Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
rmn-military-header.png
Principals gens romanes

La gens Júlia (llatí: Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república. La branca principal dels Julii va ser la dels Cèsar.

Eren d'origen albà i van ser portats a Roma després de la destrucció d'Alba Longa per Tul·li Hostili i enrolats entre els patres romans. També hi va haver uns Julii a Bovillae on s'haurien establert després de la caiguda d'Alba Longa, en un primer moment. Els Julii proclamaven el seu origen diví, i es deien descendents d'Ascani (fill de Venus) i d'Anquises. Segons això, Ascani s'hauria dit en realitat Iulus. El dictador Cèsar feia al·lusió freqüentment a l'origen diví de la seva gens, com per exemple, en l'oració funerària que va pronunciar sobre la seva tia Júlia i en donar Venus Genetrix com a contrasenya a les batalles de Farsàlia i Munda, i els escriptors i poetes posteriors obsequiaven l'orgull i exaltaven l'origen diví de la família imperial.[1] Plutarc parla de Proculus Julius, un amic de Ròmul al que aquest rei es va aparèixer per demanar-li que l'adoressin amb el nom de Quirí.[2]

Van portar els cognoms Cèsar, Iulus o Iulius, Mentó i Libó. En monedes apareix també Bursió. Els Julii es van emparentar amb els Claudii i van donar nom a la família Júlia-Clàudia, a la qual van pertànyer els primers emperadors romans. Vegeu: Gens Clàudia, i família Júlia-Clàudia.[1]

Membres

modifica

Aquesta llista té els praenomina abreujats.

Iulii Iulii

modifica

Iulii Mentones

modifica

Iulii Libones

modifica

Iulii Caesares

modifica

Dinastia Juli-Clàudia

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 [https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/652?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image;q1=JuliaSmith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 642-643. ]
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Ròmul, XXVIII, 1, 3
  3. Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : CIL 06, 40956
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : AE 1900, 00083
  5. Titus Livius, Ab Urbe Condita. IV, 35.
  6. Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XII. 82.
  7. Titus Livius, Ab Urbe Condita. IV, 35.
  8. Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XIV, 35.
  9. Titus Livius, Ab Urbe Condita. VI. 4, 30.
  10. Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XV, 23, 51.
  11. Titus Livius, Ab Urbe Condita. VII, 21.
  12. Marcus Annaeus Seneca, Controversiae, 2, 5, 7, 8, 14, 20, 24-29, 32.
  13. Titus Livius, Ab Urbe Condita. XIV, 44.
  14. Marcus Tullius Cicero, De Haruspicum Responsis, 6.

w