Giovanni Trapattoni

Giovanni Trapattoni
Biografia
Naixement	Giovanni Trapattoni; 17 de març de 1939 (85 anys); Cusano Milanino, Itàlia
Altres noms	Il Trap
Alçada	1,75 m
Pes	73 kg
Activitat
Ocupació	futbolista (–1972), entrenador de futbol
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista
Anys
Clubs juvenils
Anys	Equip
1953–1959	AC Milan
Clubs professionals
Anys	Equip
1959–1971	AC Milan
1971–1972	Varese
Selecció nacional
Anys	Equip
1960–1964	Itàlia
Equips entrenats
1974-1976	AC Milà
1976–1986	Juventus de Torí
1986–1991	Inter de Milà
1991-1994	Juventus de Torí
1994-1995	Bayern de Múnic
1995-1996	Cagliari Calcio
1996-19981	Bayern de Múnic
1998-2000	ACF Fiorentina
2000-2004	Itàlia
2004-2005	SL Benfica
2005-2006	VfB Stuttgart
2006-2008	Red Bull Salzburg
2008-2013	República d'Irlanda
Participà en
2012	Eurocopa 2012
2004	Eurocopa 2004
1962	Mundial de Futbol 1962
1960	Jocs Olímpics d'Estiu de 1960
Premis
	(2012) Hall of Fame del futbol italià ;
	Llista
Trajectòria
	Equip
	Selecció nacional
	Entrenador

Giovanni Trapattoni (Cusano Milanino, 17 de març de 1939), és un entrenador i exfutbolista italià. Va ser l'entrenador la selecció de futbol d'Irlanda fins a setembre de 2013. Com a futbolista es desempenyorava en la posició de centrecampista defensiu, desenvolupant la major part de la seva carrera professional alMilà. És considerat el més reeixit entrenador italià a nivell de clubs de tots els temps havent conquerit, entre d'altres, deu títols de lliga en quatre països diferents. A més a més, amb la Juventus FC va aconseguir guanyar totes les competicions organitzades per la Unió Europea d'Associacions de Futbol (UEFA) i el Títol mundial d'interclubs, estant fins avui l'únic director tècnic en aconseguir-ho.^[4]

Biografia

Com a jugador

Va debutar com a jugador amb l'AC Milà als 18 anys, en un partit de copa. El seu debut en Sèrie A es va produir el 24 de gener de 1960, amb molt d'èxit com a defensa central.

A les files del Milà, on disputaria 284 partits durant 14 temporades, es va proclamar campió d'Europa el 1963 i el 1969, campió del Scudetto en altres dues (1962 i 1968), a més a més de ser Campió de la Copa Intercontinental, Campió de la Recopa d'Europa el 1968 i campió de la Copa d'Itàlia el 1967, alternant amb futbolistes com Gianni Rivera i Cesare Maldini. Es va retirar com a futbolista després de defensar el Varese.

El seu debut amb la selecció italiana es va produir el 10 de desembre de 1960, en un partit Itàlia-Àustria (1-2) a Nàpols. Va marcar el seu únic gol en la Squadra Azzurra, en 17 partits disputades, a Viena davant la selecció de futbol d'Àustria el 1963. Va jugar el seu últim partit com a internacional el 5 de desembre de 1964 a Bolonya, en un Itàlia-Dinamarca (3-1).

Es va retirar de la pràctica professional com a futbolista, amb 33 anys el 1972, en les files del Varese, club al qual havia arribat un any abans.

Com a entrenador

Com a director tècnic, funció que va exercir des de 1973, es va caracteritzar pel seu estil tàctic, conservador del catenaccio, basat en un atac implacable recolzat en una defensa de ferro, com havia declarat en diverses entrevistes, guanyant títols en quasi tots els clubs que va dirigir -al punt de ser considerat llegenda vivent del Calcio-.^[5] Va destacar nítidament el seu pas per la Juventus de Torí, club on va romandre durant una dècada,^[6] i que conformaria des de 1976 la base de la selecció campiona mundial amb Itàlia el 1982 i conqueriria tots els títols possibles a nivell de clubs entre la segona meitat de la dècada dels 70 i la primera meitat dels 80.^[7] Posteriorment va passar a l'Inter de Milà,^[8] on també guanyaria diversos títols; i tres anys més tard va tornar a la Juventus de Torí.^[9] També va dirigir en dues etapes al Bayern de Múnic -estant a la segona d'elles on va obtenir èxits-, al Calcio,^[10] -que va ser 10è a la temporada 1995-96 i va classificar la Fiorentina per a la Lliga de Campions de la UEFA.

Va tenir un pas polèmic per la selecció del seu país entre l'any 2000 i el 2004, on el bon joc no va acabar de quallar, i el conjunt azzurro va ser eliminat de forma prematura i controvertida al Mundial 2002 i a l'Eurocopa 2004.^[11] A la temporada 2004/05 es va fer càrrec del SL Benfica,^[12] i a la 2005-2006 va treballar com a tècnic del VfB Stuttgart de la Bundesliga alemanya.^[13] L'estiu de 2006, es va comprometre com a mànager del Red Bull Salzburg.^[14]

Al febrer de 2008, va anunciar que es faria el càrrec de la selecció d'Irlanda al maig del mateix any, per preparar les eliminatòries classificadores per a la Copa del Món de futbol de 2010 de Sud-àfrica.^[15] Tanmateix, es va quedar fora, a les mans de França eàn la repesca després de caure 1-0 a Dublín i empatar a la pròrroga a Saint-Denis amb un gol de William Gallas després d'una mà de Thierry Henry.^[16] Però sí que va aconseguir la classificació a Polònia i Ucraïna 2012 després de vèncer en la repesca a Estònia guanyant 4-0 de visitant i empatant 1-1 de local.^[17] En el mencionat torneig va ser eliminat en la primera fase. L'11 de setembre de 2013, va deixar el càrrec de seleccionador d'Irlanda, després de no poder portar la selecció britànica al Mundial de Brasil.^[18]

Palmarès

Com jugador

Campions nacionals

Títol	Club	País	Any
Sèrie A	AC Milà	Itàlia	1962
Copa d'Itàlia	AC Milà	Itàlia	1967
Sèrie A	AC Milà	Itàlia	1968

Campions internacionals

Títol	Club	País	Any
Copa d'Europa	AC Milà	Itàlia	1963
Recopa d'Europa	AC Milà	Itàlia	1968
Copa d'Europa	AC Milà	Itàlia	1969
Copa Intercontinental	AC Milà	Itàlia	1969

Com entrenador

Un dels entrenadors més reeixits de la història del futbol, Giovanni Trapattoni és, juntament amb l'austríac Ernst Happel i el portuguès José Mourinho, els únics entrenadors en el món que ha conquerit campionats nacionals de lliga (deu) a quatre països diferents (Itàlia, Alemanya, Portugal i Àustria),^[19] i actualment, és el quart entrenador en el món -segon a Europa- amb el més major nombre de títols internacionals conquerits a nivell de clubs -set títols sobre vuit finals, la major part d'ells durant el seu cicle a la Juventus FC-.^[20] Juntament amb l'alemany Udo Lattek és l'únic entrenador en haver conquerit les tres principals competicions europees. Trapattoni és a més a més, l'únic entrenador que ha conquerit totes les competicions internacionals de clubs (fita aconseguida amb la Vecchia Signora) i el que major nombre de títols ha aconseguit a la Copa de la UEFA, (tres).

Campionats nacionals

Títol	Club	País	Any
Sèrie A	Juventus FC	Itàlia	1977
Sèrie A	Juventus FC	Itàlia	1978
Copa de Italia	Juventus FC	Itàlia	1979
Sèrie A	Juventus FC	Itàlia	1981
Sèrie A	Juventus FC	Itàlia	1982
Copa de Italia	Juventus FC	Itàlia	1983
Sèrie A	Juventus FC	Itàlia	1984
Sèrie A	Juventus FC	Itàlia	1986
Sèrie A	Inter de Milà	Itàlia	1989
Supercopa d'Itàlia	Inter de Milà	Itàlia	1989
Bundesliga	Bayern de Múnic	Alemanya	1997
Copa de la Lliga d'Alemanya	Bayern de Múnic	Alemanya	1997
Copa d'Alemanya	Bayern de Múnic	Alemanya	1998
Primera divisió de Portugal	SL Benfica	Portugal	2005
Bundesliga d'Àustria	Red Bull Salzburg	Àustria	2007

Campionats internacionals

Títol	Club	País	Any
Copa de la UEFA	Juventus FC	Itàlia	1977
Recopa d'Europa	Juventus FC	Itàlia	1984
Supercopa d'Europa	Juventus FC	Itàlia	1984
Copa de Europa	Juventus FC	Itàlia	1985
Copa Intercontinental	Juventus FC	Itàlia	1985
Copa de la UEFA	Inter de Milà	Itàlia	1991
Copa de la UEFA	Juventus FC	Itàlia	1993
Copa de Nacions^[21]	Selecció d'Irlanda	Irlanda	2011

Referències

↑ «Homepage - AC Milan». acmilan.com. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007.
↑ Di Maggio, Roberto. «Giovanni Trapattoni – International Appearances». Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 13-04-2003. [Consulta: 12 febrer 2009].
↑ «Club Italia - FIGC». FIGC - Federazione Italiana Giuoco Calcio. Arxivat de l'original el 2004-12-18. [Consulta: 1r juliol 2017].
↑ «Football Philosophers» (PDF). The Technician. Union des Associations Européennes de Football, 46, maigo 2010, pàg. 5.
↑ Calatayud, Antonio G. «Trapattoni: el éxito por bandera» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 01-06-1989, pàg. 52.
↑ AFP. «Trapattoni dejará de entrenar a la Juve a final de temporada» (en castellà). El País, 08-03-1986.
↑ «paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1986/04/29/MD19860429-017.pdf Trapattoni, héroe del día» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 29-04-1986, pàg. 17. Arxivat 2017-02-20 a Wayback Machine.
↑ «'Scudetto': Bajo la síndrome de los escándalos» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 13-09-1986, pàg. 19.
↑ «Trapattoni, al Juventus» (en castellà). El País, 19-06-1991.
↑ «Trapattoni deja el Cagliari» (en castellà). El País, 14-02-1996.
↑ Muri, Gianni. «Ciao, Trap» (en castellà). El País, 24-06-2004.
↑ Miranda, José Carlos «Trapattoni deja el Benfica» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 01-06-2005, pàg. 33.
↑ Agencia EFE. «El Stuttgart destituye a Giovanni Trapattoni» (en castellà). AS, 10-02-2006.
↑ «Trapattoni y Matthaeus firmaron sus contratos con el Red Bull Salzburg» (en castellà). Medio tiempo, 23-05-2006.
↑ «Anuncian a 'Trap'» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 14-02-2008.
↑ Agencia EFE. «La mano de Henry y la cabeza de Gallas clasifican a Francia» (en castellà). Superdeporte, 24-11-2009. Arxivat de l'original el 2016-05-08. [Consulta: 8 octubre 2014].
↑ González, Enric. «El bendito Trapattoni» (en castellà). El País, 12-06-2012.
↑ Reuters. «La eliminación de Irlanda provoca el adiós de Trapattoni» (en castellà). AS, 11-09-2013.
↑ «Trapattoni, un "míster" europeo». FIFA, 08-10-2007. Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 8 octubre 2014].
↑ «Competicions UEFA: rendiments per entrenadoreditor=www.rsssf.com» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2014].
↑ «Irlanda gana la Copa de las Naciones» (en castellà). uefa.com, 29-05-2011. [Consulta: 8 octubre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Trapattoni

www.trapattoni.de (web oficial)

[acmilan-1] «Homepage - AC Milan». acmilan.com. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007.

[rsssf_int-2] Di Maggio, Roberto. «Giovanni Trapattoni – International Appearances». Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 13-04-2003. [Consulta: 12 febrer 2009].

[figc-3] «Club Italia - FIGC». FIGC - Federazione Italiana Giuoco Calcio. Arxivat de l'original el 2004-12-18. [Consulta: 1r juliol 2017].

[4] «Football Philosophers» (PDF). The Technician. Union des Associations Européennes de Football, 46, maigo 2010, pàg. 5.

[5] Calatayud, Antonio G. «Trapattoni: el éxito por bandera» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 01-06-1989, pàg. 52.

[6] AFP. «Trapattoni dejará de entrenar a la Juve a final de temporada» (en castellà). El País, 08-03-1986.

[7] «paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1986/04/29/MD19860429-017.pdf Trapattoni, héroe del día» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 29-04-1986, pàg. 17. Arxivat 2017-02-20 a Wayback Machine.

[8] «'Scudetto': Bajo la síndrome de los escándalos» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 13-09-1986, pàg. 19.

[9] «Trapattoni, al Juventus» (en castellà). El País, 19-06-1991.

[10] «Trapattoni deja el Cagliari» (en castellà). El País, 14-02-1996.

[11] Muri, Gianni. «Ciao, Trap» (en castellà). El País, 24-06-2004.

[12] Miranda, José Carlos «Trapattoni deja el Benfica» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 01-06-2005, pàg. 33.

[13] Agencia EFE. «El Stuttgart destituye a Giovanni Trapattoni» (en castellà). AS, 10-02-2006.

[14] «Trapattoni y Matthaeus firmaron sus contratos con el Red Bull Salzburg» (en castellà). Medio tiempo, 23-05-2006.

[15] «Anuncian a 'Trap'» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 14-02-2008.

[16] Agencia EFE. «La mano de Henry y la cabeza de Gallas clasifican a Francia» (en castellà). Superdeporte, 24-11-2009. Arxivat de l'original el 2016-05-08. [Consulta: 8 octubre 2014].

[17] González, Enric. «El bendito Trapattoni» (en castellà). El País, 12-06-2012.

[18] Reuters. «La eliminación de Irlanda provoca el adiós de Trapattoni» (en castellà). AS, 11-09-2013.

[19] «Trapattoni, un "míster" europeo». FIFA, 08-10-2007. Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 8 octubre 2014].

[20] «Competicions UEFA: rendiments per entrenadoreditor=www.rsssf.com» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2014].

[copa-21] «Irlanda gana la Copa de las Naciones» (en castellà). uefa.com, 29-05-2011. [Consulta: 8 octubre 2014].

[4]

[1]

[3]

[2]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]