Guerra de Successió de Castella
La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.
conflicte per la successió d'Enric IV de Castella  | |||
|---|---|---|---|
 Isabel de Castella i Joana la Beltraneja eren les dues aspirants al tron de Castella | |||
| Tipus | guerra de successió | ||
| Data | 1475-1479 | ||
| Lloc | Corona de Castella | ||
| Estat | Corona de Castella | ||
| Casus belli | Proclamació simultània d'Isabel de Castella i Joana la Beltraneja com a Reines de Castella | ||
| Resultat | Tractat d'Alcaçovas: Isabel és reconeguda com a Reina de Castella i Portugal aconsegueix l'hegemonia a l'Atlàntic (excepte les Illes Canàries). Joana es casa amb el príncep hereu de Portugal Alfons V i Isabel i Ferran renúncien a la Corona de Portugal. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren Joana la Beltraneja, filla del fallit monarca Enric IV de Castella, més conegut com a “l'Impotent”, contra els partidaris d'Isabel, germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d'Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei Alfons V de Portugal. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló,[1] assetjant de manera fallida a Hondarribia.
En 1476, després de derrotar una flota portuguesa a l'estret de Gibraltar, les illes de Cabo Verde foren ocupades per forces de Castella i l'italià Antonio de Noli va romandre com a governador de Cap Verd sota bandera castellana,[2] Després de combatre els genovesos en la batalla del Cap de Sant Vicent,[3] Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel[4] i va abdicar en el seu fill en 1477,[5]
En 1478 una flota castellana va ocupar La Mina d'Or, però els portuguesos aconseguiren derrotar-los a la batalla naval de Guinea,[6] i gràcies a l'or aconseguit amb aquesta victòria, el rei portuguès Alfons V va poder rellançar la guerra per terra contra Castella, on a més la notícia de la derrota va provocar desànim i crítiques a Ferran II d'Aragó.
El Papa Sixt IV va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el 1479. Pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, Alfons V de Portugal renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal i el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció,[7] restant reclosa fins a la seva mort el 1530. El resultat de la batalla naval de Guinea va ser probablement decisiu perquè Portugal obtingués un repartiment de l'Atlàntic molt favorable, i aconseguís el control exclusiu de tota Guinea, entre altres territoris atlàntics i el restabliment del domini portuguès a Cabo Verde.
Referències
modifica- ↑ «Histoire du Portugal», (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne).
- ↑ Prof.Dr. Marcello Ferrada-Noli (2010) From Italy to Cape Verde - 550 Years. A biographical study of navigator Antonio de Noli [1].
- ↑ Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 139. ISBN 1434997502.
- ↑ Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 167.
- ↑ Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 168.
- ↑ del Pulgar, Hernando. Crónica de los Señores Reyes Católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragón. Benito Monfort, 1780.
- ↑ Du Hamel, Victor Auguste. Historia constitucional de la Monarquia española. Mellado, 1848, p. 150.