Hematites
L'hematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe₂O₃) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.[2]
 Hematites | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₂O₃ |
| Epònim | sang i pedra |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04a |
| Dana | 4.3.1.2 |
| Heys | 7.20.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, en rosa, botrioide o tabular |
| Estructura cristal·lina | a = 5,038(2) Å; c = 13,772(12) Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3c |
| Massa molar | 159,854619 Da |
| Color | acer a negre de ferro en cristalls i menes metàl·liques massives, vermella quan els cristalls són molt petits, així com en masses terroses o materials de gra fi |
| Macles | macles de penetració en {0001} o amb com a pla de composició {1011} en seccions polides. |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica amb reflexos vermellosos, submetàl·lica, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | marró vermellós, vermell |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,26 g/cm³ (mesurada); 5,255 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 3,150 a 3,220 nε = 2,870 a 2,940 |
| Birefringència | δ = 0,280 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mn, H |
| Altres característiques | quan es presenta pura té un 70% de ferro. És feblement magnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971 s.p. |
| Símbol | Hem |
| Referències | [1] |
És un mineral que per formar-se requereix un ambient oxidant, és comú a les roques volcàniques produïdes per solidificació de laves; també es forma en ambient sedimentari a partir de la diagènesi de la limonita (hidròxids de ferro) i es troba també en els productes de sublimació d'exhalacions volcàniques (fumaroles). Es presenta en cristalls generalment tabulars o formant rosetes. En masses reniformes amb estructura radiada.
Hi ha dos tipus d'hematites:
- Hematites especular de cristalls grans, que presenta un color gris de lluïssor metàl·lica a terrosa.
- Hematites de color vermellós constituït per cristalls més petits: taca la pell en tocar-lo, és soluble en àcid i se'n forma una solució groga.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hematites pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els minerals següents: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Etimologia i morfologia
modificaDeriva d'una paraula grega, haimatites, que significa 'sang', en al·lusió al color del mineral.
Combinacions de romboedres amb bipiràmides, molt freqüent en cristalls tabulars agrupats formant rosetes (roses de ferro) i també en forma massiva, reniforme i fibrosa. Els cristalls són aplanats i amb estries.
Usos
modifica- És un mineral d'ús industrial per a l'extracció de ferro
- És un agent per a polits industrials
- S'empra com a pedra ornamental
Jaciments
modificaEs troba pràcticament a tot arreu, n'hi ha importants jaciments a Suïssa, Brasil, Austràlia, Noruega, Regne Unit, Àustria, Itàlia...; dins de l'estat espanyol cal destacar els jaciments de Guadix (Granada), El Pedroso (Sevilla), Ortigueira (La Corunya) i Viveiro (Lugo). A Catalunya es troba, per exemple, a la Vall de Ribes (Ripollès), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) o a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Altres
modificaSovint l'acompanya la siderita, la magnetita, la limonita, la pirita i el quars. És feblement magnètica.
Referències
modifica
- ↑ «Hematite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].