Humitat relativa (àlbum)
Humitat relativa és el primer disc del cantant alginetí Remigi Palmero com a soliste, acreditat a Remigi Palmero i Bon Matí. Est àlbum, junt amb Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i Cambrers de Juli Bustamante (1981), forma part de l'anomenada «trilogia del pop mediterrani valencià», segons la crítica especialitzada.[1]
| Tipus | àlbum  | |
|---|---|---|
| Artista | Remigi Palmero i Ruà i Juli Bustamante | |
| Publicat | 1979 | |
| Enregistrat | Estudis Tabalet | |
| Gènere | folk | |
| Llengua | català | |
| ||
Palmero, guitarriste de professió, toca el llaüt en la gravació, acompanyat per músics equatoguineans i el seu mitger habitual, Bustamante.[2]
Descatalogat després de la primera tirada, el màster es va perdre fins que aparegué en propietat de Sony, que havia adquirit els fons de Zafiro: laCasaCalba el reedità l'any 2018 en CD i vinil de 180 grams, amb Remigi desvinculat del projecte:[3] la reedició es presentà el 7 de juny a la seu de la Societat General d'Autors i Editors de València, amb la participació de l'editor, Francesc Burgos, l'escriptor Alfons Cervera i el crític Juan Puchades, els quals lloaren la singularitat de l'àlbum.[4]
| A. | Segell | Referència | |
|---|---|---|---|
| 1979 | Pu-Put! | LP | PZL-18 |
| 1979 | Pu-Put! | K7 | PZC-18 |
| LaCasaCalba | CD | ||
| 2018 | LaCasaCalba | LP | LCC/R03-18 |
| 2018 | LaCasaCalba | CD |
| Llistat de cançons | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | Títol | Composició | Lletra | Durada | |||||
| 1. | «Veles en la mar» | Bustamante | Bustamante | 02:55 | |||||
| 2. | «Plens de sol de bon mati» | Palmero | Estellés | 03:19 | |||||
| 3. | «L'olor a garrofa» | Palmero | Palmero | 04:34 | |||||
| 4. | «Ràdio Alger» | Bustamante | Bustamante | 04:38 | |||||
| 5. | «D'Anna» | Palmero | Palmero | 04:29 | |||||
| 6. | «Deixeu-me sol» | Palmero | Lozano | 03:57 | |||||
| 7. | «El carrer de la lluna» (instrumental) | Palmero | 04:14 | ||||||
| 8. | «Cançó de festa» | Palmero | Palmero | 03:06 | |||||
| 9. | «Temps de pluja a la ciutat» | Palmero | Palmero | 05:00 | |||||
| 10. | «Angelets» | Bustamante | Bustamante | 02:05 | |||||
Referències
modifica- ↑ Àlex Milian «Els dos testaments de Pep Laguarda». El Temps, 10-08-2018 [Consulta: 29 agost 2018].
- ↑ Diego A. Manrique «Los malditos de Valencia» (en castellà). El País, 25-06-2018 [Consulta: 31 agost 2018].
- ↑ Majo Siscar «Humitat Relativa, el primer disc de Remigi Palmero, es reedita 40 anys després». ElDiarioCV.es, 01-06-2018 [Consulta: 20 agost 2018].
- ↑ Carlos Ciurana «La reedición de “Humitat relativa” se presentó ayer en Valencia» (en castellà). Los Pilotos Suicidas, 08-06-2018 [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ «Remigi Palmero i Bon Matí – Humitat relativa». Discogs. [Consulta: 21 agost 2018].