JCM
JCM, inicials de Joël Corroy Moto, fou un fabricant de motocicletes de trial francès, amb seu a Vesoul, que tingué activitat entre 1983 i 1986 com a empresa independent,[1] i entre 1987 i 1990 com a propietat del grup industrial CAO.
(fr) Joël Corroy Moto  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fabricant de motocicletes | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1983 | ||||
| Fundador | Joël Corroy | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1990 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
Mentre romangué activa l'empresa vengué a França i arreu del món més de 1.000 motos,[1] en el seu moment revolucionàries i avui preuades peces de col·leccionista.
Història
modificaL'empresa fou fundada per Joël Corroy a Vesoul, Franc Comtat, on aquest antic practicat de trial regentava (i encara regenta) un comerç de motocicletes.[2][3] Enginyer brillant, Corroy concebé una màquina de trial moderna, amb suspensió posterior de mono-amortidor progressiu, un potent motor italià Tau i un xassís compacte força preparat per a futures millores. La JCM es mostrà extremadament competitiva de bon començament.[2]
El 1983, Corroy fitxà com a pilot estrella de la nova marca al Campió de França i destacat competidor del mundial de trial Charles Coutard, qui per a demostrar les qualitats de la nova motocicleta la feu servir aquell mateix any per a pujar fins al segon pis de la Torre Eiffel.[3]
Començaments difícils
modificaMalgrat haver creat un bon prototipus, la posada en producció fou complicada. Corroy abocà grans quantitats de diners i d'energia en el projecte, però la manca de subcontractistes competents portaren JCM a la fallida econòmica i el 1987 fou adquirida per Streif, proveïdor majorista de l'empresa de l'automòbil que s'havia associat amb Corroy.[2]
Desfeta comercial
modificaJCM disposava doncs d'una bona inversió de capital i el suport del grup industrial CAO. Al Saló de París de 1989 la marca exposà una magnífica gamma de deu models amb els seus propis motors, disponibles en tres cilindrades i quatre preparacions. Malauradament, els resultats comercials no compensaren la gran quantitat de capital invertit. A més a més, simultàniament la competència començà a aplicar una sèrie d'innovacions d'alta tecnologia a les quals ni tan sols el model insígnia, el SR250, era incapaç de respondre-hi.[2]
La desfeta fou total: a partir de 1990 JCM es veié abocada a muntar, sota comanda, motors catalans Gas Gas als seus xassissos.[2]
La JCM SR250
modificaEl model estrella de JCM fou la SR250 de 1989, molt lloada pels especialistes. Les seves característiques tècniques eren excel·lents, però malgrat tot no pogué fer-se un lloc dins el reduït cercle de fabricants de motocicletes de trial:[2]
- Motor: 239 cc (71.3x60 mm) monocilíndric refrigerat per aigua
- Potència: 19 hp a 6.000 rpm
- Vàlvules: Dos temps; vàlvules d'admissió automàtiques
- Transmissió: 6 velocitats; per cadena
- Suspensions: Forquilla telescòpica (davant); braç oscil·lant (darrere)
- Frens: Discs Brembo (davant i darrere)
- Rodes: Pneumàtics sense cambra; 2.75×21 polzades (davant); 400×18 polzades (darrere)
- Pes: 86,183 kg (190 lliures)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Un peu d'histoire...30 ans déjà !» (en francès). trail70.fr. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2010. [Consulta: 14 octubre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «1989 JCM SR 250» (en anglès). atlascardsplus.com. [Consulta: 14 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 «Le Musée» (en francès). trail70.fr. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2009. [Consulta: 14 octubre 2010].