Joan Blaeu
Joan Blaeu (Alkmaar, 23 de setembre de 1596 - Amsterdam, 28 de maig de 1673) va ser un destacat cartògraf holandès, fill del també cartògraf Willem Blaeu.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1596 Alkmaar (Països Baixos) |
| Mort | 28 desembre 1673 (77 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Sepultura | Westerkerk |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Amsterdam (1631–1662) Viena Amsterdam |
| Ocupació | cartògraf, fabricant d'instruments, editor, impressor-llibreter |
| Activitat | 1615 - 1673 |
| Membre de | Consell Municipal d'Amsterdam (1651–1672) |
| Professors | Willem Blaeu |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Blaeu (en)  |
| Fills | Willem II Blaeu, Pieter Blaeu, Johannes Blaeu (II) |
| Pare | Willem Blaeu |
| Germans | Cornelis Blaeu |
Biografia
modificaEs va doctorar en dret el 1620, encara que va preferir posar-se a treballar amb el seu pare. En 1635 van publicar el Novus Atlas (Theatrum orbis terrarum, sive, Atles novus) de 2 volums. Joan i el seu germà Cornelius es van fer càrrec del taller després de la mort del seu pare el 1638 i posteriorment Joan es va convertir en el cartògraf oficial de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Va morir a Amsterdam el 21 de desembre de 1673. Està enterrat a Westerkerk .
Mapes
modificaEl mapa del món de Blaeu, Nova et Accuratissima Terrarum Orbis Tabula, que incorpora els descobriments d' Abel Tasman, va ser publicat el 1648.[1] Aquest mapa va ser revolucionari, ja que "representa el sistema solar segons les teories heliocèntriques de Nicolaus Copernicus, que mostren el La terra gira al voltant del sol .... Tot i que el llibre innovador de Copèrnic Sobre les revolucions de les esferes va ser imprès per primera vegada el 1543, poc més d'un segle abans, Blaeu va ser el primer mapista que va incorporar aquesta teoria heliocèntrica revolucionària en un mapa del món. " [2]
El mapa de Blaeu va ser copiat per al mapa del món situat al paviment del Groote Burger-Zaal del nou Ajuntament d'Amsterdam, dissenyat per l'arquitecte holandès Jacob van Campen (actual Palau Reial d'Amsterdam), el 1655.[3]
La Hollandia Nova de Blaeu també es va representar a la seva revista Asiaticus de Archipelagus Orientalis publicada el 1659 a l' Atles Kurfürsten (Atles del Gran Elector). i utilitzat per Melchisédech Thévenot per produir el seu mapa, Hollandia Nova — Terre Australe (1664).[4]
Com a Joan Blaeu, també va publicar el 12 volum "Le Grand Atlas, ou Cosmographie blaviane, en laquelle est exactement descritte la terre, la mer, et le ciel". Una edició està datada el 1663. Es tractava de foli (540 x 340 mm) i contenia 593 mapes i plaques gravades. El març de 2015, es va vendre una còpia per un import de 750.000 £.[5]
Al voltant de 1649, Joan Blaeu va publicar una col·lecció de mapes de ciutats holandesos anomenats Toonneel der Steeden (Teatre de ciutat). El 1651 va ser elegit per al consell d' Amsterdam. El 1654 Joan va publicar el primer atles d' Escòcia, editat per Timothy Pont. El 1662 va reeditar l' Atlas Novus, atles mundial amb 11 volums, obra que es va conèixer com a Atlas Maior. El següent treball que tenia planejat fer era una cosmologia, però un incendi va destruir la impremta per complet el 1672.[5]
Galeria d'imatges
modifica-
Centre de la ciutat de Gouda, ca. 1650 -
Nova et Accuratissima Terrarum Orbis Tabula (J. Blaeu, 1664) -
Portada de l'Atlas Novus -
Escut d'armes del Regne de Bòsnia, il·lustrat per Blaeu -
Wageningen, 1649 (J. Blaeu) -
"Lessinia Vrbs", del llibre "Toonneel der Steden" per Joan Blaeu c. ± 1649 (Amsterdam) -
Atlas Maior, 1662, The Phoebus Foundation
.jpg)
.jpg)
Referències
modifica- ↑ Brian Hooker, "New Light on the Mapping and Naming of New Zealand", in The New Zealand Journal of History, vol. 6, no. 2, 1972, pp. 158–67, p. 159; William Eisler and Bernard Smith, Terra Australis: The Furthest Shore, Sydney, International Cultural Corporation of Australis, 1988, pp. 67–84, p. 80; Glyndwr Williams and Alan Frost, Terra Australis to Australia, Oxford University Press in association with the Australian Academy of the Humanities, 1988, p. 103; Byron Heath, Discovering the Great South Land, Rosenberg, 2005, p. 117.
- ↑ Brotton, Jerry. A History of the World in Twelve Maps. London: Allen Lane, 2012, p. 262.
- ↑ National Library of Australia, Maura O'Connor, Terry Birtles, Martin Woods and John Clark, Australia in Maps: Great Maps in Australia's History from the National Library's Collection, Canberra, National Library of Australia, 2007, p. 32; this map is reproduced in Gunter Schilder, Australia Unveiled, Amsterdam, Theatrum Orbis Terrarum, 1976, p. 402; and in William Eisler and Bernard Smith, Terra Australis: The Furthest Shore, Sydney, International Cultural Corporation of Australia, 1988, pp. 67–84, p. 81. Martin Woods, "New Holland's Birth Certificate", National Library of Australia, Mapping our World: Terra Incognita to Australia, Canberra, National Library of Australia, 2013, p. 138.
- ↑ Melchisedech Thévenot, Relations de divers Voyages curieux qui n 'ont point esté publiées, Paris, Thomas Moette, IV, 1664.
- ↑ 5,0 5,1 «Archived copy». Arxivat de l'original el 1 maig 2015. [Consulta: 29 març 2015]. as seen online 29 March 2015
Bibliografia
modifica- Krogt, van der, Peter CJ. Koeman's Atlantes Neerlandici II: The Folio Atlases Published by Willem Jansz. Blaeu and Joan Blaeu. Houten: Hes & De Graaf publishers BV, 2000. ISBN 90-6194-438-4.
- Brotton, Jerry, A History of the World in Twelve Maps, London: Penguin, 2012.
Vegeu també
modifica