Joan Bosch i Palau
Joan Bosch i Palau (Valls, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 17 de novembre de 2015)[2][3] fou un director i guionista de cinema català. Bosch va signar com a director d'un total de vint-i-nou llargmetratges: deu comèdies, vuit westerns, cinc pel·lícules de gènere criminal, tres comèdies romàntiques, una comèdia musical, una pel·lícula de terror i una pel·lícula multigenèrica. També és autor de sis guions per a altres directors i de tres curtmetratges.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1926 Valls (Alt Camp) |
Mort | 17 novembre 2015 (88/89 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri de Sants (Dep. 10, tomba 110)[1] |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista |
Activitat | 1957 - 1983 |
Biografia
modificaJoan Bosch i Palau fou el fill de Joan Bosch i Dalmau, comerciant de fruita seca, i Maria Palau Estrada. Va passar els seus primers anys de vida a Valls i, més tard, es mudà a Riudoms (Baix Camp) amb la seva família entre els anys 1933 i 1935. L'any 1935 tornà a la seva població natal. El 1939, amb l'entrada dels nacionals a la capital de l'Alt Camp, va traslladar-se amb els seus pares a casa d'uns familiars de Sabadell, i des de llavors ja no va tornar a anar més a escola. Entre els anys 1942 i 1943 va escriure articles al periòdic local Sabadell.[5]
Entre el 1944 i el 1945 va fer d'ajudant de direcció durant el rodatge de Las aventures del capitán Guido, de Jacint Goday. Al film de Goday també havia realitzat tasques de vestuari, mobiliari, documentació i material. Després de realitzar el servei militar, el setembre de 1949 es va instal·lar a Madrid, on va ser auxiliar de producció a Historia de dos aldeas, d'Antonio del Amo, i a El capitán Veneno, de Luis Marquina. El 1950 va ser coargumentista i coguionista, juntament amb Ignacio Rubio, de la pel·lícula Día tras día, d'Antonio del Amo. Aquell mateix any va decidir tornar cap a Catalunya. El 1953 va fer el curtmetratge Gaudí amb Josep Maria Forn. El seu debut com a director d'un llargmetratge es produí l'any 1957 amb Sendas marcadas, que originalment s'anava a titular Huellas del destino.[6] El 1966 va fundar l'empresa Tecnofilm, dedicada a la producció de films industrials i publicitaris. El seu últim llargmetratge com a director va ser Un Rolls para Hipólito l'any 1983. Tot i això, va continuar rodant curtmetratges i vídeos industrials. De fet, l'any 1983 va dur a terme quatre curtmetratges per al Ministeri de l'Exèrcit, un sobre la fragata Santa Maria, un sobre els avions F-11, un sobre els accidents dels soldats que viatgen de permís i un sobre els batallons de muntanya. Al 1990 va rodar un episodi pilot per a una sèrie, no va acabar bé.[5] L'any 2015, Joan Bosch i Palau va morir a Barcelona als noranta anys.[3]
Filmografia
modificaReferències
modifica- ↑ [1]
- ↑ JOAN BOSCH PALAU: canal de esquelas de La Vanguardia
- ↑ 3,0 3,1 «Mor el director i guionista Joan Bosch i Palau». ACADÈMIA DE LES ARTS I LES CIÈNCIES CINEMATOGRÀFIQUES CATALANES (ACC). [Consulta: 19 novembre 2015].
- ↑ Comas, 2006.
- ↑ 5,0 5,1 Àngel., Comas,. Joan Bosch: el cine i la vida. 1. ed. Valls: Cossetània Edicions, 2006. ISBN 8497911806.
- ↑ Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147.
Bibliografia
modifica- Comas, Àngel. Joan Bosch. El cine i la vida. Valls: Cossetània Edicions, 2006, p. 190. ISBN 978-84-9791-180-1 [Consulta: 10 març 2017].