John Field
John Field (Dublín, 26 de juliol del 1782 – Moscou, 23 de gener de 1837) fou un compositor i pianista irlandès, conegut per ser el creador de la forma musical pianística coneguda com a nocturn.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 juliol 1782 Dublín (Irlanda) |
Mort | 23 gener 1837 (54 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | Cementiri Vedénskoie |
Activitat | |
Ocupació | Compositor i pianista
|
Gènere | Música clàssica i nocturn |
Estil | Romanticisme |
Professors | Muzio Clementi, Tommaso Giordani i Johann Georg Albrechtsberger |
Alumnes | Maria Szymanowska, Edmund Passy i Charles Meyer |
Instrument | Piano |
Família | |
Fills | Leon Leonov |
Biografia
modificaNascut a Dublín el 1782, era el fill gran del violinista Robert Field. Va iniciar els seus estudis de piano amb el seu avi, del mateix nom, organista professional, i més tard, amb Tommaso Giordani, músic d'origen napolità.
Va debutar als 9 anys, amb una bona acollida. La seua família es va traslladar a Bath el 1793, i posteriorment, el mateix any, a Londres. Ací, son pare va aconseguir que rebera classes del pianista, compositor i constructor de pianos Muzio Clementi. Va atraure favorables comentaris de Joseph Haydn per les seues interpretacions. Als 17 anys va presentar el seu primer Concert per a piano (en va escriure un total de set). Considerat un excel·lent pianista, no va gaudir de la mateixa consideració com a compositor fins que el 1801 publicara el seu primer conjunt de sonates per a piano, dedicades a Clementi.
El 1801 Field va acompanyar en una gira per París i Viena a Clementi (a Viena va rebre algunes classes de Johann Georg Albrechtsberger). Quan Clementi es va traslladar a Rússia, Field el va acompanyar com a demostrador de pianos. Field va consolidar la seua pròpia carrera com a concertista, dividint les seues actuacions entre Sant Petersburg i Moscou, passant a residir en aquesta darrera ciutat a partir del seu matrimoni, el 1810. La seua bona posició econòmica, complementada amb els ingressos obtinguts com a professor van fer que el seu estil de vida fos considerat extravagant, amb tocs de Bon vivant. Fruit de les seues aventures amoroses va tenir un fill il·legítim. A Sant Petersburg va tenir com alumnes els compositors russos Boris Fitinhof-Schell i Werstowski (1799-1863) i al violinista polonès Anton de Kontski.[1]
El 1831, i amb la salut deteriorada, a causa d'un dolorós càncer de recte, va tornar a Londres per a sotmetre's a tractament mèdic. Va tornar a Rússia, passant per França i Itàlia, on va haver de passar nou mesos hospitalitzat a Nàpols. Ajudat per una família aristocràtica russa, va tornar a Moscou el 1835. Ací va compondre els seus últims nocturns durant els seus últims setze mesos de vida.
Música
modificaField és recordat avui dia per les setze peces que va compondre sota el títol de nocturns. Es tracta de peces en un únic moviment (impromptus) per a piano. El primer dels nocturns data de l'any 1812. Aquestes peces van influir notablement sobre Frédéric Chopin, que va escriure 21 nocturns.
Obres destacades
modificaField va escriure 7 Concerts per a piano i orquestra.
- Comcert per a piano No. 1 en Mi bemoll, H. 27 (1799)
- Concert per a piano No. 2 en La bemoll, H. 31 (1811)
- Concert per a piano No. 3 en Mi bemoll, H. 32 (1811)
- Concert per a piano No. 4 en Mi bemoll, H. 28 (1814, revisat el 1819)
- Concert per a piano No. 5 en Do, H. 39 (1817), l'Incendie par l'Orage
- Concert per a piano No. 6 en Do, H. 49 (1819, revisat el 1820)
- Concert per a piano No. 7 en do menor, H. 58 (1822, revisat el 1822-32)
Entre les seues obres per a piano sol, destaquen el 16 nocturns, 4 sonates per a piano (les tres primeres publicades conjuntament com Opus 1), així com fantasies, estudis, rondós i variacions.
Bibliografia
modifica- Keith Anderson, notes a la gravació Field: Piano Music, Vol. 1, Benjamin Frith (piano), Naxos 8.550761
Enllaços externs
modifica- (anglès) John Field: El Romàntic Irlandès (1782-1837) Arxivat 2008-02-07 a Wayback Machine.
- (anglès) Article sobre Field originàriament publicat a The Etude, 1915 Arxivat 2005-02-05 a Wayback Machine.
Referències
modifica- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 28, segona part, pàg. 3504-05 (ISBN 84-239-4582-0)