Josep Juallar
Josep Juallar [nt 1] (segle XVI - 24 de setembre del 1657) va ser un eclesiàstic rossellonès, rector de la universitat de Perpinyà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  |
| Mort | 24 setembre 1657 |
| Rector | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
Membre d'una família d'advocats perpinyanencs (el seu pare Rafael [nt 2][nt 3] i el seu germà Francesc [nt 4] van ser jutges a la capital del Rosselló), Josep Juallar era canonge d'Elna el 1627. El 1640 tenia les dignitats de Sagristà Major d'Elna i de comissari del Sant Ofici per a la diòcesi, d'on en fou breument vicari general [7] el 1657. Fou rector de la universitat de Perpinyà els anys 1624, 1632-1635 i 1647 [6] i en aquesta darrera qualitat [8] presidí l'1 de juny del 1647 un concurs per una càtedra de gramàtica a Illa.
Els Arxius departamentals dels Pirineus Orientals conserven l'expedient "1 E 456" [9] dedicat a documents de la família Juallar.
Notes
modifica- ↑ Un antecessor seu, de nom també Josep Juallar, va ser religiós i cabiscol de la Catedral de Lleida cap a finals del segle XVI
- ↑ Rafael Juallar (Perpinyà, segle XVI - segle xvi) va ser magistrat de Perpinyà a la segona meitat del segle setze i Felip II de Castella el va nomenar jutge de primera apel·lació al tribunal del governador del Rosselló, amb posterioritat [1] al 1575. Reemplaçà Francesc Vidal Descamps com a advocat fiscal dels tribunals reials de Perpinyà. Posteriorment, Rafael Juallar esdevingué assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya. Tingué dos fills, Josep i Francesc Juallar.
- ↑ Francesc Vidal Descamps era fill de Francesc Descamps i germà del vicari d'Elna, Joan Francesc Descamps. Estudià dret a la universitat de Perpinyà, i s'hi doctorà el 27 d'agost del 1556. Dos anys més tard, el 1558, va ser nomenat rector de la universitat de Perpinyà [2] reemplaçant-hi Joan Cassanyes, i romangué en el càrrec fins al 1560, quan al seu torn ho va ser Francesc Crosses. També ensenyà a la Facultat de Lleis i, com el seu pare, va ser advocat fiscal dels tribunals de Perpinyà. Quan va ser nomenat conseller de la Reial Audiència de Barcelona, el substituí de fiscal en Rafael Juallar [3]
- ↑ Francesc Juallar (segle XVI - segle XVII) rebé el nomenament de jutge, a Perpinyà, el 13 de març del 1629. Formà part de l'exèrcit de nobles catalans que comandà Dalmau de Queralt el 1639. Va ser nomenat rector de la universitat de Perpinyà el 1641 i, novament, el 1648. El 1649 pertanyia[4] de la comissió dels "Dotze de batre moneda" de Perpinyà. Tingué un fill:
Andreu Juallar i Matheu va ser burgès honorat de Perpinyà (ja ho era el 1651). El 1659 assistí a Perpinyà a l'assemblea general del Braç militar de Catalunya, Rosselló i Cerdanya[5] i morí el 1670 sense descendència.[6]
Referències
modifica- ↑ Carta d'Hernando de Toledo, virrei de Catalunya, recomanant Rafael Juallar, que aspirava al càrrec de jutge d'apel·lacions de Perpinyà, ressenyada a: Cuartero y Huerta, Baltasar; Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa, Antonio de (editors). Índice de la colección de Don Luis de Salazar y Castro Tomo V. Volúmenes A-49 al A-65. Cartas y documentos de los reinados de Felipe II, Felipe III, Felipe IV y Carlos II (1556-1698), números 7746 al 9850. Madrid: Real Academia de la Historia, 1951, p. 53.
- ↑ Peláez Albendea, Manuel J. «El dret inalienable a la llengua pròpia. Alguns aspectes jurídics i polítics de la persecució del català. De l'edicte de Lluís XIV (1702) a la llei Deixonne (1951), sense oblidar-nos de les dictadures espanyoles (1923-1930 i 1939-1975)». Revista de Dret Històric Català, vol. 7, 2007, pàg. 170-171. DOI: 10.2436/20.3004.01.22.
- ↑ Alart. Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales. París: Paul Dupont, 1868. Pàg. 259
- ↑ «Fragment de les "Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon", d'Achille Colson, al web e-corpus». Arxivat de l'original el 2014-12-28. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Alart Inventaire... (1868) p. 283, 296 i 394
- ↑ 6,0 6,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 708. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Torreilles, Philippe «Opoul au XVIIIe siècle». Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 45, 2, 1904, pàg. 34.
- ↑ Torreilles, Philippe; Desplanque, Emile «L'Enseignement élémentaire en Roussillon». Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 36, 1895, pàg. 198.
- ↑ «Archives departementales des Pyrénées-Orientales, Série 1 E (Familles)». Arxivat de l'original el 2014-12-28. [Consulta: 1r desembre 2014].