Josep Manel Busqueta i Franco
Josep Manel Busqueta i Franco (Sant Andreu de Llavaneres, 1973) és un pastisser,[1] economista[2] i assagista català,[3] membre del col·lectiu Seminari d'Economia Crítica Taifa.[4]
 Busqueta en un acte contra la UE (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1973 (50/51 anys) Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 26 octubre 2015 – 12 gener 2016 (renúncia) – Joan Garriga i Quadres → Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Residència | Bellpuig |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | economista, pastisser, activista social, escriptor, polític, assagista |
| Partit | Candidatura d'Unitat Popular |
| Influències | |
| |
Trajectòria
modificaBusqueta va participar en tasques d'assessorament al govern veneçolà durant els darrers mesos del mandat d'Hugo Chávez.[5] A partir d'aquesta experiència va publicar diversos articles sobre l'evolució de la Revolució Bolivariana en mitjans de comunicació com La Directa, Diagonal i Revista Catalunya. Des de l'economia crítica i el marxisme ha estudiat i popularitzat les teories de la crisi, i les qüestions relatives al cooperativisme i la sobirania econòmica, exercint d'aquesta manera una tasca divulgadora arreu dels Països Catalans.[6] L'hora dels voltors, la seva primera obra en solitari, va ser el segon llibre de pensament crític més venut al sud del Principat de Catalunya durant la Diada de Sant Jordi de 2013.[7]
De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015, es presentà com a número tres de la circumscripció electoral de Barcelona per la candidatura Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (CUP), esdevenint diputat al Parlament de Catalunya. A la sessió d'investidura del nou president de la Generalitat Carles Puigdemont va ser un dels dos diputats de la CUP amb Gabriela Serra que es van abstenir.[8] El 12 de gener de 2016 va formalitzar oficialment la renúncia a l'escó d'acord amb la negociació entre Junts pel Sí i la CUP.[9][10]
Obra publicada
modifica- Todo sobre la Renta Básica, amb diversos autors (2001)
- Todo sobre la Renta Básica (2), amb diversos autors (2004)
- Crítica a la economía ortodoxa, Seminari d'Economia Crítica Taifa. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Coord. Miren Etxezarreta (2004)
- L'hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada (2013)
- Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d'emergència, amb Pau Llonch (Icària, 2014)
- Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l'escalfor de la terra? Antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat, pròleg (Tigre de Paper, 2016)
- Sobiranies. Una proposta contra el capitalisme (Espai Fàbrica, 2017)
- Passar a l'ofensiva. Canvi climàtic i programa polític (Tigre de Paper, 2023)
Referències
modifica- ↑ Rodrigo, Amaia; Mas, Griselda. «Compro la meva llibertat fent pastissos», 03-05-2017. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «El matí de Catalunya Ràdio - La reducció de la jornada laboral es queda curta? - 3Cat». CCMA. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Vázquez, Helena. «Josep Manel Busqueta: «per un comunista el desencís no és practicable durant molt temps»». Catarsi Magazín, 09-11-2022. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Griera, Maria del Mar. «Ens cal crear les nostres pròpies dinàmiques pedagògiques». Espai Fàbrica, 19-11-2006. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Font, Marc. «Josep Manel Busqueta, el cervell anticapitalista de la CUP». Crític, 11-11-2015. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «El Cafè de la República - Josep Manel Busqueta, les contradiccions del capitalisme». Catalunya Ràdio, 17-06-2013. [Consulta: 17 juny 2013].
- ↑ Picazo, Sergi. «Rànquing dels 15 llibres (alternatius) més venuts la diada de Sant Jordi». Directa.cat, 30-04-2013. [Consulta: 8 maig 2013].
- ↑ «Serra i Busqueta, els dos diputats de la CUP que s'han abstingut a la investidura». Nació Digital, 10-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].
- ↑ Martí, Pep. «La CUP ha demostrat que tenia raó». Nació Lleida, 11-01-2016. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado» (en castellà). La Vanguardia, 12-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].