Ken Burns

Kenneth Lauren "Ken" Burns (Brooklyn, Nova York, 29 de juliol de 1953) és un cineasta, director i productor estatunidenc de documentals.

Ken Burns

(2019)
Biografia
Naixement	(en) Kenneth Lauren Burns 29 juliol 1953 (71 anys) Brooklyn (Nova York)
Residència	Walpole (1979–) Brooklyn Ann Arbor
Formació	Pioneer High School (en) (–1971) Hampshire College - filmologia, disseny (1971–1975)
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, director de fotografia, guionista, productor, actor, realitzador
Activitat	1981 -
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units (2008–)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Documental
Família
Fills	Sarah Burns
Pares	Robert Kyle Burns   i Lynn Smith Burns
Premis
(2017)  Lady Bird Johnson Environmental Award (en) (2016)  Jefferson Lecture (1991)  Premi Charles Frankel (1991)  Lincoln Prize (en) (1991)  Premi Grammy al millor àlbum parlat (1991)  premi Grammy al millor àlbum de folk tradicional  Medalla Nacional d'Humanitats  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Beca Guggenheim  Premi Emmy  premi Christopher

Burns és conegut pel seu estil en documentals, utilitzant originals impressions i fotografies i ha produït diversos aclamats documentals tant biogràfics com històrics. Entre les seves produccions més notables es troben les minisèries a "American Civil War" (The Civil War, 1990), "baseball" (Baseball, 1994) i "jazz" (JAZZ, 2001).

Els documentals de Burns han estat nominats per a dos premis de l'Acadèmia i sis dels seus documentals van ser nominats per a un o més Premis Emmy. Va guanyar tres premis Emmy per The Civil War, Baseball i per Unforgivable Blackness.

Biografia

Burns va néixer a Brooklyn, Nova York, el dia 29 de juliol de 1953. Es va graduar a l'escola secundària Ann Arbor a Michigan. Va obtenir el seu títol de grau a l'Hampshire College a Amherst, Massachusetts l'any 1975, i aquí va passar a ser un dels cofundadors de Florentine Films. Actualment viu a Walpole, Nou Hampshire, amb la seva esposa Julie i les seves tres filles.

El germà de Burns, Ric Burns, és també un cineasta de documentals conegut, els treballs del qual han aparegut a la televisió per més de dues dècades i amb gran reconeixement. Ric Burns és conegut, per la seva sèrie per a la PBS anomenada New York: A Documentary Film.

L'efecte Ken Burns

Als seus documentals, Burns algunes vegades els dona vida a les fotografies en acostar-la lentament i donant-li un moviment lent entre un punt i un altre. Per exemple, en una fotografia d'un equip de beisbol, ell podria moure's lentament a través de cares dels jugadors i frenar-se una mica al jugador que el narrador estigués parlant. Això ha estat nomenat «l'efecte Ken Burns».

L'efecte també pot ser usat com una transició entre preses d'imatge. Per exemple, per passar d'una persona en una història a una altra, ell podria obrir la presa amb un acostament a una persona en una fotografia, aquí allunyar-se i apareix l'altra persona en una altra fotografia. Això s'usa especialment quan es cobreixen temes molt vells dels quals no hi ha pel·lícules. L'acostament, allunyament i moviment li donen la sensació de moviment i manté l'espectador visualment entretingut.

Aquesta tècnica s'ha fet coneguda com «L'efecte Ken Burns» (Ken Burns Effect en anglès), i encara que ell no va ser qui va originar la tècnica, ha estat una cosa bàsica per quasi tots els documentals, presentacions i fins estalvi de salvapantalles. A edició de pel·lícules i sistemes d'edició no lineals, com iMovie i iPhoto (d'Apple Inc., que també usa aquest efecte en les seves estalvi de pantalles) en general s'inclou un efecte o transició anomenat «Efecte Ken Burns», amb el qual una imatge pot ser incorporada a una pel·lícula o animació amb l'estil d'acostar, allunyar i moure's.

El terme també ha estat usat d'una forma menys formal per referir-se a una persona que ha augmentat la seva popularitat després d'aparèixer a un documental de Burns. Algunes d'aquestes persona són Shelby Foote i Buck O'Neil.

Documentals

• Brooklyn Bridge, 1981
• The Shakers: Hands to Work, Hearts to God, 1984
• The Statue of Liberty, 1985
• Huey Long, 1985
• Congress, 1988
• Thomas Hart Benton, 1988
• The Civil War, 1990
• Empire of the Air: The Men Who Made Radio, 1991
• Baseball, 1994
• The West, 1996
• Thomas Jefferson, 1997
• Lewis & Clark: The Journey of the Corps of Discovery, 1997
• Frank Lloyd Wright, 1998
• Not For Ourselves Alone: Elizabeth Cady Stanton and Susan B. Anthony, 1999
• JAZZ, 2001
• Mark Twain, 2001
• Horatio's Drive, 2003
• Unforgivable Blackness: The Rise and Fall of Jack Johnson, 2004
• The War, 2007
• America’s Best Idea: Our National Parks, 2009
• Jackie Robinson, 2016

Pel·lícules

• William Segal, 1992
• Vézelay, 1996
• In the Marketplace, 2000

Referències

• Bibliografia de Ken Burns (anglès)

Enllaços externs

• Ken Burns a PBS