La Bella Dorment (conte)
El tema de La bella dorment o La Bella del bosc dorment és una rondalla de tradició europea.
(en) Sleeping Beauty  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | conte-tipus |
| Fitxa | |
| Autor | cap valor |
| Dades i xifres | |
| Gènere | conte de fades |
| Personatges | |
| Descriu l'univers de ficció | Sleeping Beauty universe (en)  |
| |
La primera edició coneguda data del 1634 amb el títol de «Sole, luna i Talia» (Talia és el nom de la princesa en aquesta versió)[1] al recull de contes europeus traduïts al napoletà del Pentamerone de Giambattista Basile.[2]
El 1679 Charles Perrault en va fer una nova versió al recull Històries i contes de temps passats, amb el títol de «La Belle au bois dormant», amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen (KHM), amb el títol de « Dornröschen» (‘Rosaspina’ KHM 50). L'adaptació al català per Carles Riba[3] va nomenar el personatge principal del conte amb el nom floral d'«Englantina»,[4] tal com es va fer a Islàndia i a la resta de llengües. Tanmateix, els traductors moderns han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la protagonista i a la rondalla, i han passat a dir-ne La bella dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a Sleeping Beauty de Walt Disney o La Belle au bois dormant Charles Perrault. Moltes versions han seguit en films, òpera, teatre i llibres: des de la versió edulcorada de Disney fins a una versió gai per Peter Cashorali: «The Beauty in the Mountain of Ice» (‘El bell dins del Mont de Gel’).[5]
Argument
modificaUna dolça i bonica princesa coneguda segons les versions com a Talia, Englantina, Rosaspina, Dornröschen o la Bella Dorment és maleïda per una fada malvada al dia del seu naixement: en fer quinze anys es punxarà el dit amb un fus d'una filosa i morirà. Una fada bona intenta treure-li poder mig trencant l'encanteri i el reformula dient que la princesa, en fer quinze anys i punxar-se el dit caurà adormida en un son profund durant cent anys, fins que tingui relacions amb un príncep que realment l'estimi i superi diversos perills per trobar-la, i que l'alliberarà despertant-la del seu somni profund amb un petó d'amor veritable.[6][2] En la versió de Perrault, la història continua. La reina hi és una ogressa, que vol menjar els nets i finalment la princesa.[7]
Anàlisi
modifica
Té la categoria AT410 en la Classificació Aarne-Thompson.[8] El conte sembla ser un recull de motius anteriors amb una nova narrativa. El tema de la donzella adormida per sempre i que un home desperta després de mil aventures per atènyer l'estimada, apareix en moltes rondalles, com ara en el conte occità de la primeria del segle xiv «Blandín de Cornualla» i o «Fraire de Joi e sor de Plaser» en català aprovençalat[9] o encara al Perceforest medieval.[10] Altres temes arquetípics són la benedicció al naixement que una fada o espèrit malèfic transforma en maledicció i la impossibilitat a escapar a la sort.
El fet que es punxi el dit cosint ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques…). El conte és, doncs, un exemple del tema de la inevitabilitat del destí,[11] el que intenta conjurar el rei, però no pot impedir que la seva filla trobi la filosa. Igualment, la bruixa del seu bateig recorda la deessa Eris (filla de Nix), que enfadada per no haver estar convidada a un casament desencadena una guerra amb la Poma de la Discòrdia.
Com moltes rondalles, ofereix un bon exemple de com rondalles ajuden no només a entendre les crisis de la vida sinó també a superar-les. La rondalla es pot veure com una metàfora del que passa quan per fi quan parents desesperats per tenir descencència, sobreprotegeixen l'infant nascuda després d'anys de neguit.[12] Per por de perdre'l, els pares la mantenen allunyada de totes les experiències potencialment doloroses. El rei prohibeix a tot el regne totes les filoses, metàfora del perill, i l'infant no aprèn a manejar els perills de la vida que inevitablement un dia es presenten.[12] Bettelheim hi veu una metàfora del fet que els pares no poden esquivar el despertar sexual dels fills.[13]
Altres psicanalistes n'han fet la reducció habitual: el fus de filosa és un penis, la sang és la menstruació, o la pèrdua de la virginitat, etc. Crítiques feministes veuen el símbol misògin de la passivitat de la princesa protagonista, que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra. Hi veuen un esquema arcaic que confirma els estèreotips de la desigualtat entre homes i dones.[14] La filòloga balear Caterina Valriu Llinàs, especialista de rondalles, ho veu més matisat: «La solució no rau a substituir aquestes històries per altres de noves més d’acord amb els valors de moda ni tampoc a capgirar-les, sinó a ampliar el nostre repertori amb contes de tradició oral més diversos, buscar els que parlen de dones emprenedores, dels prínceps que usen més l’enginy que la força, dels reis capaços de dictar lleis i sentències justes, dels animals solidaris.» No s'ha de limitar a la selecció desgastada, gairebé caricatural, que es va popularitzar al segle xix i fruir de la riquesa temàtica de les rondalles.[15]
Referències
modifica
- ↑ Basile, Giambattista. Sole, Luna e Talia: Traduzione di Gennaro Matino (en italià). Marietti 1820, 2020-04-16. ISBN 978-88-211-9710-9.
- ↑ 2,0 2,1 Basile, Giovan Battista; Gasparini, Adalinda (trad.). «Sole, luna e Talia» (en italià antic, italià modern). Fiabe italiane antiche, regionali e alloglotti.
- ↑ Samper Prunera, Emili. «Carles Riba i les traduccions de les rondalles dels Germans Grimm». A: Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. volum 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, p. 261–271. ISBN 978-84-9883-757-5.
- ↑ Uther, Hans Jörg; Riutort, Macià «200 anys dels Contes d’infants i de la llar dels germans Grimm». Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, 1, 31-12-2012, pàg. 15–61. ISSN: 2014-7996.
- ↑ Cashorali, Peter. «The Beauty in the Mountain of Ice [El bell dins del Mont de Gel]». A: Gay Fairy & Folk Tales: More Traditional Stories Retold for Gay Men [Rondalles i contes populars gais: més relats tradicionals en versió per a homes gais] (en anglès). Faber & Faber, 1997. ISBN 978-0-571-19926-6.
- ↑ Germans Grimm. «50. Dornröschen». A: Wikisource. Kinder- und Haus-Märchen (en alemany). volum 1. Berlín: Realschulbuchhandlung, 1812 [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ Perrault, Charles. «La Belle au bois dormant» (en francès). Histoires ou Contes du temps passé. Wikisource, 1697. [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ Uther, Hans-Jörg. The types of international folktales. 3: Appendices. 2. print. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia, 2011. ISBN 978-951-41-1067-2.
- ↑ «Fraire de Joi e sor de Plaser». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pacheco, Arseni. Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV. Edicions 62, 1983. ISBN 978-84-297-1987-1.
- ↑ Bettelheim, Bruno. The Uses of Enchantment (en anglès). Vintage Books, 1989.
- ↑ 12,0 12,1 Demmelhuber, Simon; Straub, Prisca. «Dornröschen: Das Erwachen der Sexualität» (en alemany). Bayern 2: Radiowissen. Bayerischer Rundfunk, 10-06-2022. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Bettelheim, Bruno. Kinder brauchen Märchen (en alemany). Deutsche Verlags-Anstalt, 1977. ISBN 978-3-421-01786-4.
- ↑ Maria Tatar «Show and Tell: Sleeping Beauty as Verbal Icon and Seductive Story». Marvels & Tales, 28, 1, 2014, pàg. 142. DOI: 10.13110/marvelstales.28.1.0142.
- ↑ Valriu Llinàs, Caterina «Tot ho trobareu a les rondalles». Caràcters. Universitat de València, 12-05-2022.
Bibliografia
modifica- Zipes, Jack David. The Great fairy tale tradition : from Straparola and Basile to the Brothers Grimm : texts, criticism. New York : W.W. Norton, 2001. ISBN 978-0-393-97636-6.