La Força d'Àreu
La Força d'Àreu és un veïnat del poble d'Àreu, del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell i nucli de població  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 1.272 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alins (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 770-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006226 | |||
| Id. IPAC | 862 | |||
Tot i ser un veïnat del poble esmentat, n'està una mica allunyat al nord, i forma un nucli amb personalitat pròpia. Té l'antiga església de Sant Feliu de la Força d'Àreu, i, rere seu, les restes del nucli fortificat que li dona el nom.
Etimologia
modificaEl terme força, conservat sobretot en terres pirinenques, designava una població murallada o bé un castell o una part de la població que reunia aquesta característica. Així, en aquest cas, es troba Àreu al pla, en lloc de més fàcil accés, sense clos murallat, i la Força a prop, en lloc de més difícil accés i protegit per muralles, o bé el clos format per les mateixes cases, amb algun element casteller (torre, portal, etcètera) de defensa.
Història
modificaLa d'Àreu segueix les mateixes pautes històriques que la resta de castells i fortificacions de la Vall Ferrera: Alins, Araós i Tor. Documentada almenys des del 1280, el 1519, quan el veïnat tenia 28 habitants, apareix en una descripció de Pere Tragó de la manera següent: Al lloc d'Àreu la força està separada de la vila. La força o fortalesa és al peu de la costa i les cases fan muralla closa, i dins la fortalesa hi ha l'església parroquial. A dalt de la fortalesa hi havia una torre forta quadrada que ha estat enderrocada. La vila està en el pla, sense muralla, i hi ha una altra església i la casa de la rectoria.
Les restes
modificaL'església de Sant Feliu i el castell es troben a la part alta del nucli de la Força d'Àreu.[1]
Darrere de l'església hi ha les restes d'una construcció de planta rectangular, que fa 14,4 metres de llarg per 7,4 metres d'ample i un màxim de 2,5 metres d'alçada, paral·lela a l'església de Sant Feliu de la Força d'Àreu, que podrien correspondre a la Força d'Àreu.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «La Força d'Àreu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia
modifica- Bolòs i Masclans, Jordi; Busqueta i Riu, Joan-Josep; Benito i Monclús, Pere. «La Força d'Àreu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàg. 82. ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
modifica