Larvivora
Larvivora és un gènere d'ocells de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[1] Els seus membres són rossinyols propis d'Àsia que anteriorment es classificaven als gèneres Luscinia i Erithacus.[2][3]
 rossinyol del Japó  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Subfamília | Saxicolinae |
| Gènere | Larvivora Hodgson, 1837 |
.svg){kind=icon}
Llistat d'espècies
modificaSegons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.1, 2022) aquest gènere està format per 7 espècies:[4]
- Larvivora ruficeps - Rossinyol cap-roig.
- Larvivora brunnea - Rossinyol de l'Índia.
- Larvivora cyane - Rossinyol blau.
- Larvivora sibilans - Rossinyol xiulador.
- Larvivora akahige - Rossinyol del Japó (no confondre amb l'ocell leiòtrix bec-roig, anomenat popularment en català també com a rosssinyol del Japó).
- Larvivora komadori - Rossinyol de les Ryukyu.
- Larvivora namiyei - Rossinyol d'Okinawa.
Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019), compten 8 espècies, car es segueix el criteri taxonòmic, de segmentar una subespècie del rossinyol del Japó (L.a. tanensis) en una espècie apart:[1]
Taxonomia
modificaLes set espècies del gènere anteriorment estaven classificades en altres gèneres. Un ampli estudi de 2010 demostrà que el gènere Luscinia i Erithacus, com foren definits per Edward C. Dickinson el 2003 no eren monofilètics.[2][5] Aleshores es reinstauà el gènere Larvivora amb l'espècie tipus, el rossinyol blau, per reubicar aquest nou clade ben definit, que contenia també el rossinyol del Japó i altres espècies que es classificaven a Luscinia.[5][6] Tot i que el rossinyol cap-roig no es va incloure a l'estudi filogenètic, es va traslladar al gènere ressuscitat, donat que és similar en estructura, cant i comportament al rossinyol de l'India i el rossinyol blau.[2][6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 703 i 704. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dickinson, E.C.. The Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3rd. Londres: Christopher Helm, 2003. ISBN 978-0-7136-6536-9.
- ↑ Sangster, G.; Alström, P.; Forsmark, E.; Olsson, U. «Multi-locus phylogenetic analysis of Old World chats and flycatchers reveals extensive paraphyly at family, subfamily and genus level (Aves: Muscicapidae)». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 57, 1, 2010, pàg. 380–392. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.07.008. PMID: 20656044.
- ↑ «Chats, Old World flycatchers». IOC World Bird List Version 12.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2022. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Sangster, G.; Alström, P.; Forsmark, E.; Olsson, U. «Multi-locus phylogenetic analysis of Old World chats and flycatchers reveals extensive paraphyly at family, subfamily and genus level (Aves: Muscicapidae)». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 57, 1, 2010, pàg. 380–392. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.07.008. PMID: 20656044.
- ↑ 6,0 6,1 «Chats, Old World flycatchers». World Bird List Version 6.2. International Ornithologists' Union, 2016. [Consulta: 20 maig 2016].
