Latzulita

Latzulita
	;
Fórmula química	MgAl₂(PO₄)₂(OH)₂
Epònim	cel
Localitat tipus	Freßnitzgraben, Krieglach, Fischbacher Alpen, Styria, Àustria
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.BB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.05
Dana	41.10.1.1
Heys	19.14.29
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	tabular, cristalls bipiramidals aguts; granular, massiva
Estructura cristal·lina	a = 7.144(1) Å, b = 7.278(1) Å, c = 7.228(1) Å; β = 120.5(1)°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica prismàtica (2/m)
Color	blau, blau cel, verd blavós, blanc blavós
Macles	comunes diverses lleis de macles. Comunes en {100}; lamel·lars o polisintètiques a vegades, amb plans de composició {001} o {100} i normalment amb angle reentrant; rares en {223}. També s'han descrit macles en {210} i {021}.
Exfoliació	pobre a bona en {110}, indistinta en {101}
Fractura	irregular, desigual, desagregable
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 - 6,0
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida, opaca
Gravetat específica	3,122 – 3,240
Densitat	3,122 a 3,24 g/cm³ (mesurada); 3,144 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.604 - 1.626 nβ = 1.626 - 1.654 nγ = 1.637 - 1.663
Birefringència	δ = 0,033 a 0,037
Pleocroisme	fort: X = sense color, Y = blau, Z = blau fosc
Angle 2V	mesurat: 61° to 70°, calculat: 58° to 64°
Dispersió òptica	r < v feble
Fluorescència	no fluorescent sota llum ultraviolada
Fusibilitat	infusible
Solubilitat	insoluble
Impureses comunes	Fe, Mn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1795
Símbol	Lzl
Referències

La latzulita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1795 a Freßnitzgraben (Estíria, Àustria), en un jaciment on també s'hi troba wagnerita. El nom li va posar Marten H. Klaproth, de l'àrab azraqun (blau) i del grec lithos (pedra). Pertany i dona nom al grup lazulita de minerals.^[3]

Característiques

La lazulita és un hidroxi-fosfat d'alumini, ferro i magnesi. Els seus cristalls són de color blau intens, característica per la qual se li va posar nom. És un mineral fàcil de reconèixer per l'hàbit dels cristalls, clarament bipiramidals. No s'ha de confondre amb el mineral latzurita, un silicat, ni amb l'atzurita, un carbonat, amb els quals només coincideixen etimològicament, ja que els tres tenen color blau. La lazulita és l'anàleg amb magnesi de l'scorzalita. Sinònims poc usats d'aquest mineral són: berkeyita, gersbyita, mollita, tetragophosphita i voraulita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latzulita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació

Apareix en roques metamòrfiques de tipus quarsita, on pot aparèixer associada a altres minerals com sil·limanita, quars, pirofil·lita, moscovita, cianita, minerals del grup dels granats, dumortierita o corindó. També s'hi pot trobar en roques ígnies: en les vores de complexos de granit i pegmatites, així com en filons de quars on apareix associada a altres minerals com rútil i andalusita. Degut a la seva duresa és també comú trobar-la en dipòsits al·luvials. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà).^[4]

Varietats

Es coneix una varietat anomenada calciolazulita, que com el seu nom indica es tracta d'una lazulita amb contingut de calci. També és probable que es tracti de lazulita amb impureses d'aquest element.^[5]

Grup latzulita

El grup latzulita està format per cinc espècies minerals.^[3]

Espècie	Fórmula
Barbosalita	Fe²⁺Fe³⁺₂(PO₄)₂(OH)₂
Hentschelita	CuFe³⁺₂(PO₄)₂(OH)₂
Latzulita	MgAl₂(PO₄)₂(OH)₂
Scorzalita	Fe²⁺Al₂(PO₄)₂(OH)₂
Wilhelmkleinita	ZnFe³⁺₂(AsO₄)₂(OH)₂

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Latzulita

↑ «Lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].
↑ «Lazulite Mineral Data» (en anglès). Webmineral.
↑ ^3,0 ^3,1 «Lazulite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].
↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 25 gener 2024].
↑ «Calcium-lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].

[1] «Lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].

[2] «Lazulite Mineral Data» (en anglès). Webmineral.

[grup-3] 3,0 ^3,1 «Lazulite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].

[4] Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 25 gener 2024].

[5] «Calcium-lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].

[3]

[1]

[2]

[4]

[5]