Linos
Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions). Era un músic excepcional i se li atribueix la invenció de la melodia i el ritme. Havia ideat també substituir les cordes de lli, utilitzades fins aleshores en les lires, per cordes fetes de budell.
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Assassinat/da per | Apol·lo |
Família | |
Mare | Urània |
Pare | Apol·lo i Amphimarus (en) |
Altres | |
Equivalent | Linus |
Una llegenda explica que el seu pare Apol·lo el va matar perquè va rivalitzar amb ell en l'art de tocar i cantar. Segons un altre relat, va ser l'instructor musical d'Hèracles i li ensenyà a tocar la lira. Quan durant una lliçó va renyar agrament a Hèracles per la seva manca de progressos aquest va perdre els estreps i el va matar amb una roca immensa o amb un cop de lira al cap.
Una tradició diu que Cadme li havia ensenyat l'alfabet fenici i que ell havia donat a cada lletra la forma i el nom definitius. A l'època clàssica eren coneguts els "Escrits de Linos", sobre temes filosòfics i místics que se li atribuïen. A l'anar evolucionant la seva personalitat també es va modificar la seva genealogia, i se'l va considerar fill d'Hermes, ja que és el déu de la ciència del llenguatge, o fill d'Eagre, cosa que el feia germà d'Orfeu, al qual es va tendir a assimilar-lo.
Linus podria ser la personificació del gènere musical dels planys funeraris, ja que l'antiga Grècia es cantaven linos, unes cançons als difunts que s'han interpretat com a laments per Linus.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 331. ISBN 9788496061972.