Lleó XII

Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.

Lleó XII

Nom original	(la) Leo PP. XII
Biografia
Naixement	Annibale della Genga 2 agost 1760 Genga (Estats Pontificis)
Mort	10 febrer 1829 (68 anys) Roma
Sepultura	basílica de Sant Pere del Vaticà
252è Papa
28 setembre 1823 – 10 febrer 1829 ← Pius VII – Pius VIII →
Cardenal
8 març 1816 –
Bisbe diocesà
8 març 1816 – 10 setembre 1816 ← Giulio Gabrielli – Fabrizio Sceberras Testaferrata → Diòcesi: Bisbat de Senigallia
Nunci apostòlic a Alemanya
23 abril 1794 – 1800 ← Bartolomeo Pacca – Pius XII →
Arquebisbe titular
21 febrer 1794 – Diòcesi: arquebisbat de Tir
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	bisbe catòlic (1794–), sacerdot catòlic (1783–), diaca transitori (1783–)
Consagració	Henry Benedict Stuart
Participà en
2 setembre 1823	conclave de 1823
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	cap valor
Signatura

Pertanyia a la família dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics. El 1783 va ser ordenat sacerdot. Pius VI el va nomenar el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Lucerna, Suïssa com a nunci apostòlic. El 1794 va ser transferit com a nunci a Colònia, però no s'hi va poder instal·lar, ja que hi havia guerra amb França. Durant les guerres napoleòniques va passar per Viena, Múnic, Dresden i Wittemberg, les principals corts alemanyes.

Amb l'ocupació dels Estats Pontificis va passar a ser presoner de Napoleó i va estar molts anys tancat a l'abadia de Monticelli, dedicant-se a la música i la caça d'aus, afició que va mantenir després de ser elegit papa. El 1816 Pius VII el va nomenar cardenal i arquebisbe de Senigallia. Quatre anys més tard el va nomenar cardenal vicari de Roma i arxipreste de Santa Maria la Major.

Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire. Va començar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar. Va desenvolupar una política econòmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos. En política exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar les Esglésies locals.

Va ser un papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansió del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maçons o els carbonaris en publicar la butlla Quo Graviora de 1825. Dins d'aquesta repressió destaca un gest força incongruent: va treure les obres de Galileo Galilei de l'índex de llibres prohibits. Per tal de donar més força a les congregacions, va reemplaçar molts laics de l'administració civil per eclesiàstics. Va reformar l'eduació escolar seguint el consell dels jesuïtes.

Referències

Precedit per: Pius VII	Papa 28 de setembre de 1823 - 10 de febrer de 1829	Succeït per: Pius VIII
Precedit per: Giulio Cesare Zoglio	Arquebisbe titular de Tiro 1794-1816	Succeït per: Giacomo Giustiniani
Precedit per: Bartolomeo Pacca	Nunci apostòlic a Colonia 1794	Succeït per: Títol suprimit
Precedit per: Giulio Cesare Zoglio	Nunci apostòlic a Baviera Internunzio 1795-1796	Succeït per: Emidio Ziucci
Precedit per: Giulio Gabrielli	Bisbe de Senigallia Títol personal març - setembre 1816	Succeït per: Sede Vacante (1816-1818) dal 1818 Fabrizio Sceberras Testaferrata d'arquebisbe
Precedit per: Francesco Maria Pignatelli	Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1816-1823	Succeït per: Giovanni Francesco Falzacappa
Precedit per: Lorenzo Litta	Cardenal vicari de Roma 1820 - 1823	Succeït per: Giacinto Placido Zurla
Precedit per: Antonio Maria Doria Pamphilj	Arxipreste de Santa Maria la Major 1821 - 1823	Succeït per: Benedetto Naro