Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.[1]
.jpg)  | |
| Nom original | (la) Leo PP. XII |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Annibale della Genga 2 agost 1760 Genga (Estats Pontificis) |
| Mort | 10 febrer 1829 (68 anys) Roma |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 252è Papa | |
| 28 setembre 1823 – 10 febrer 1829 ← Pius VII – Pius VIII → | |
| Cardenal | |
| 8 març 1816 – | |
| Bisbe diocesà | |
| 8 març 1816 – 10 setembre 1816 ← Giulio Gabrielli – Fabrizio Sceberras Testaferrata → Diòcesi: bisbat de Senigallia | |
| Nunci apostòlic a Alemanya | |
| 23 abril 1794 – 1800 ← Bartolomeo Pacca – Pius XII → | |
| Arquebisbe titular | |
| 21 febrer 1794 – Diòcesi: arquebisbat de Tir | |
| Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | bisbe catòlic (1794–), sacerdot catòlic (1783–), diaca transitori (1783–) |
| Consagració | Henry Benedict Stuart |
| Participà en | |
| 2 setembre 1823 | conclave de 1823 |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | cap valor |
Signatura  | |
 | |
 | |
Pertanyia a la família dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics. El 1783 va ser ordenat sacerdot. Pius VI el va nomenar el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Lucerna, Suïssa com a nunci apostòlic. El 1794 va ser transferit com a nunci a Colònia, però no s'hi va poder instal·lar, ja que hi havia guerra amb França. Durant les guerres napoleòniques va passar per Viena, Múnic, Dresden i Wittemberg, les principals corts alemanyes.
Amb l'ocupació dels Estats Pontificis va passar a ser presoner de Napoleó i va estar molts anys tancat a l'abadia de Monticelli, dedicant-se a la música i la caça d'aus, afició que va mantenir després de ser elegit papa. El 1816 Pius VII el va nomenar cardenal i arquebisbe de Senigallia. Quatre anys més tard el va nomenar cardenal vicari de Roma i arxipreste de Santa Maria la Major.
Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire. Va començar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar. Va desenvolupar una política econòmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos. En política exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar les Esglésies locals.
Va ser un papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansió del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maçons o els carbonaris en publicar la butlla Quo Graviora de 1825.[2] Dins d'aquesta repressió destaca un gest força incongruent: va treure les obres de Galileo Galilei de l'índex de llibres prohibits. Per tal de donar més força a les congregacions, va reemplaçar molts laics de l'administració civil per eclesiàstics. Va reformar l'eduació escolar seguint el consell dels jesuïtes.
Referències
modifica- ↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 274. ISBN 9788440618483.
- ↑ Bárcena, Alberto. Iglesia y Masonería: Las dos ciudades (en castellà). Madrid: Ediciones San Román, 2021. ISBN 9788417463212.
| Precedit per: Pius VII |
 Papa 28 de setembre de 1823 - 10 de febrer de 1829 |
Succeït per: Pius VIII |
| Precedit per: Giulio Cesare Zoglio |
 Arquebisbe titular de Tiro 1794-1816 |
Succeït per: Giacomo Giustiniani |
| Precedit per: Bartolomeo Pacca |
.svg){kind=small} Nunci apostòlic a Colonia 1794 |
Succeït per: Títol suprimit |
| Precedit per: Giulio Cesare Zoglio |
Nunci apostòlic a Baviera Internunzio 1795-1796 |
Succeït per: Emidio Ziucci |
| Precedit per: Giulio Gabrielli |
 Bisbe de Senigallia Títol personal març - setembre 1816 |
Succeït per: Sede Vacante (1816-1818) dal 1818 Fabrizio Sceberras Testaferrata d'arquebisbe |
| Precedit per: Francesco Maria Pignatelli |
 Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1816-1823 |
Succeït per: Giovanni Francesco Falzacappa |
| Precedit per: Lorenzo Litta |
Cardenal vicari de Roma 1820 - 1823 |
Succeït per: Giacinto Placido Zurla |
| Precedit per: Antonio Maria Doria Pamphilj |
 Arxipreste de Santa Maria la Major 1821 - 1823 |
Succeït per: Benedetto Naro |
