Llissa vera
La llissa vera, caluga blanca, llissa agut o llíssera vera (Chelon labrosus) és un peix marí costaner de la família dels mugílids.[1][2]
Chelon labrosus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 135689 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Mugiliformes |
| Família | Mugilidae |
| Gènere | Chelon |
| Espècie | Chelon labrosus Risso, 1827 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- La seua talla màxima és de 60 cm i pot arribar als 8 kg de pes.
- El cos és fusiforme, allargat i de secció cilíndrica.
- La línia lateral no és visible.
- Les escames són grosses.
- El cap és curt i ample.
- La boca és transversal i petita, té el llavi superior molt gruixat i es troba recobert per nombroses papil·les còrnies disposades en dues o tres fileres.
- Les dents són molt petites.
- Les parpelles adiposes no es troben desenvolupades.
- Les dues dorsals es troben bastant separades i són triangulars.
- La caudal és grossa i ampla.
- El dors és gris blavós i platejat als costats. Presenta línies longitudinals fosques.[3][4]
Reproducció
modificaLa maduresa sexual arriba als 4 anys. Es reprodueix durant l'hivern. Les femelles poden arribar a pondre fins a 2.000.000 d'ous, els quals són pelàgics.[5]
Alimentació
modificaLa seua boca, petita, i els llavis, gruixats, estan adaptats per esquinçar la fina capa superficial de les roques i de la sorra per alimentar-se de detritus i d'algues. A llocs calmats pot alimentar-se en superfície: filtren la pel·lícula superficial on hi ha matèria orgànica i on creixen microalgues.
Hàbitat
modificaÉs costanera, d'aigües poc profundes, badies, albuferes, ports i estuaris. Ocasionalment es troben dins coves, sobretot si hi desemboca aigua dolça (és una espècie que resisteix variacions de temperatura i salinitat).[6]
Distribució geogràfica
modificaApareix al Mediterrani, al sud-oest de la Mar Negra i a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins al Senegal i Cap Verd).[7]
Costums
modifica- Neden tan a prop de la superfície com pel fons fins als 20 m.
- Els joves són més gregaris, formen bancs de devers 100 individus. Els adults formen bancs menys nombrosos o són solitaris, i es troben a major fondària.
- En cas de perill o per desparasitar-se pot botar fora de l'aigua.
Es captura amb canya de suret i grumejant. També es captura amb fusell amb la tècnica de l'espera i és una presa molt fàcil quan es troba enrocada. Antigament es capturava amb el rall (xarxa rodona emprada des de la vorera).
Curiositats
modificaLa seua carn no és gaire apreciada i, freqüentment, és emprada com a aliment per a peixos de piscifactoria o en captivitat.[5]
Referències
modifica- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 254-256 .
- ↑ El maestro pescador Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 Asturnatura (castellà)
- ↑ «Llissa vera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
Enllaços externs
modifica
- Larompiente.com Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine. (castellà)
- Fotografies (anglès)