Lluís-Anton Baulenas i Setó
Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és filòleg, escriptor, traductor, dramaturg i crític literari.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 setembre 1958 (66 anys) Barcelona |
Residència | Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, novel·la, crítica literària i traducció |
Ocupació | Escriptor , dramaturg, traductor filòleg i crític literari |
Premis | |
2023 Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona ("Seré el teu mirall")
2016 Premi Ciutat d'Alzira de novel·la ("Amics per sempre") 2008 Premi Sant Jordi de novel·la ("El nas de Mussolini") 2005 Premi Ramon Llull de novel·la ("Per un sac d'ossos") 2000 Premi Prudenci Bertrana de novel·la ("La felicitat") 1999 Premi Crítica Serra d'Or ("El fil de plata") 1998 Premi Carlemany de novel·la ("El fil de plata") 1995 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre ("El pont de Brooklyn") 1989 Premi Documenta ("Càlida nit") 1989 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre ("Melosa Fel) 1988 Premi La Piga de novel·la eròtica ("Neguit") 1987 Premi Josep M. de Sagarra de traducció ("Donar al Cèsar" de M.Yourcenar) | |
Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre a l'escola privada i en instituts de secundària. Després abandona aquestes feines i consagra tot el seu temps a la creació literària. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a unes quinze llengües.[2] Com a traductor ell mateix, ha adaptat al català, entre d'altres, textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O'Neill, Truman Capote, Jean Cocteau, Albert Camus, Lawrence Durrell i Boris Vian. El director Ventura Pons va dur al cinema tres novel·les seves, de les quals va transformar Anita no perd el tren i Amor idiota en pel·lícules d'èxit.[3] La traducció francesa de la seva novel·la Amics per sempre ('Une année de chien', Balzac Éditions, 2018) va merèixer el premi de Narrativa Jean Morer (2019) Els darrers anys combina la narrativa amb el teatre de petit format. Ha estrenat Brossa enrabiat (2019), Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian (2021) i Planeta Ferrater (2022). La seva última novel·la és Seré el teu mirall, Editorial Comanegra/Àfora, 2023 (Premi Santa Eulàlia de novel·la barcelonina).
Obres
modificaNovel·la
modifica- Qui al cel escup (EUMO, 1987)
- Neguit (Pòrtic, 1988)
- Sus Scrofa (porcs) (EUMO, 1988)
- Càlida nit (Edicions 62, 1989)
- Rampoines-451 (Columna Edicions, 1990)
- Noms a la sorra (Columna Edicions, 1994)
- Alfons XIV, un crim d'estat (Columna Edicions, 1997)
- Els caníbals (És la mateixa novel·la que Sus Scrofa (porcs))
- El fil de plata (Columna Edicions, 1998)
- La felicitat (Edicions 62, 2001)
- Amor d'idiota (Edicions 62, 2003)
- Per un sac d'ossos (Planeta, 2005)
- Àrea de servei (Destino, 2007)
- El nas de Mussolini (Proa, 2008)
- Quan arribi el pirata i se m'emporti (La Magrana, 2013)
- La vostra Anita (Bromera, 2015)
- Amics per sempre (Bromera, 2017)[4]
- Els camins de la Rut (Proa, 2019)[5]
- Seré el teu mirall (Comanegra / Àfora, 2023)
Teatre
modifica- La ben calçada (amb Damià Barbany)
- No hi ha illes meravelloses
- Melosa fel
- El pont de Brooklyn
- Trist, com quan la lluna no hi és
- Cabaret d'hule i sofregit
- Un arabesc a la pell
- Històries negres
Infantil i juvenil
modifica- El gran màgic d'Oz: a la recerca d'un mateix (amb Francesc Alborch)
No ficció
modifica- Manual de llengua catalana per a ús i bon aprofitament dels estudiants de COU
- El català no morirà
- L'últim neandertal, La Magrana/RBA (2014)[6]
Filmografia
modifica- 2001 -Anita no perd el tren, basada en la seva novel·la La vostra Anita (director: Ventura Pons)[7]
- 2004 - Amor idiota, basada en la seva novel·la Amor d'idiota, (director: Ventura Pons)[8]
- 2009 - A la deriva, basada en la novel·la Àrea de servei (director: Ventura Pons)
Premis
modifica- 1988 Premi La Piga de narrativa eròtica per Neguit
- 1989 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre per Melosa fel
- 1989 Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral per Donar al Cèsar, de M. Yourcenar
- 1989 Premi Documenta de narrativa per Càlida nit
- 1995 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre per El pont de Brooklyn
- 1998 Premi Carlemany de novel·la per El fil de plata
- 1999 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per El fil de plata
- 2000 Premi Prudenci Bertrana de novel·la per La felicitat
- 2005 Premi Ramon Llull de novel·la per Per un sac d'ossos
- 2008 Premi Sant Jordi de novel·la per El nas de Mussolini
- 2016 Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per Amics per sempre[9]
- 2019 Premi de Novel·la Jean Morer per la versió en francès d'Amics per sempre ( "Une année de chien" Balzac Éditions, 2018)
- 2023 Premi Santa Eulàlia de novel·la per Seré el teu mirall
Referències
modifica- ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Basilière, Michel. «Spain's savage legacy begets the man» (en anglès). Toronto Star, 13-07-2008. [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ Juanico, Núria «Lluís-Anton Baulenas: “Tots portem la bestialitat i la maldat a dins”». Ara.cat, 07-03-2017.
- ↑ «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Castells, Ada «Una última carta als Reis». Cultura (El Punt Avui), 02-01-2015, p. 4.
- ↑ «Anita no perd el tren» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Amor idiota» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’». VilaWeb.cat. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 13 novembre 2016].
Enllaços externs
modifica- LletrA. «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Gabriel Janer Manila Els jardins incendiats |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 1998 |
Succeït per: Antoni Morell i Mora La neu adversa |
Precedit per: Martí Domínguez i Romero El secret de Goethe |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2000 |
Succeït per: Vicenç Villatoro i Lamolla La ciutat del fum |