Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Viquipèdia

Marajó

illa brasilera en el delta del riu Amazones

Marajó és una illa maritimofluvial situada a la desembocadura del riu Amazones, en la zona septentrional de la costa atlàntica del Brasil. Pertany a l'estat de Pará. La seva superfície és d'uns 40.100 km²,[a] amb 295 quilòmetres de llargada i 200 d'amplada.[2] Supera els 49.000 km² si hi sumem les 2.500 illes veïnes -separades per diversos braços de l'Amazones- amb les quals conforma l'arxipèlag de Marajó.[3] Hi resideix una població propera als 420.000 habitants (dada de 2022).[4]

Plantilla:Infotaula geografia políticaMarajó
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 0° 58′ 43″ S, 49° 34′ 54″ O / 0.97861°S,49.58167°O / -0.97861; -49.58167
EstatBrasil
Unitat FederativaPará Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població419.744 (2022) Modifica el valor a Wikidata (10,47 hab./km²)
Geografia
Superfície40.100 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura204 (amplada) × 297 (longitud) km
Banyat perriu Amazones Modifica el valor a Wikidata
Altitud19 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Va acollir una societat precolombina avançada, anomenada cultura marajoara, que va viure a l'illa aproximadament des d'un mil·lenni abans de l'arribada dels europeus al continent, i que podria haver acollit més de 100.000 persones en el seu moment àlgid.[5] En l'actualitat, l'illa és coneguda per la seva gran població de búfals aquàtics,[6] així com per les marees mascaret (pororoca) que hi tenen lloc.[7] És la segona illa més gran d'Amèrica del Sud, la 35a illa més gran del món i la major illa maritimofluvial del planeta.[8]

Etimologia

modifica

Segons el jesuïta italobrasiler Giovanni Gallo, el nom Marajó podria tenir dues possibles arrels, provinents de les llengües indígenes locals. M-bará-yó té una traducció similar a areny (acumulació de sorra marítima o fluvial).[9] El lexema mbará va derivar, amb els segles, en el mot pará, mar, i mara. L'altra versió establiria que marajó es una deformació d'yg-apó, terme que defineix la crescuda d'un riu.[10]

Ancestralment, l'illa era anomenada Marinatambal pels indígenes (segons va narrar Walter Raleigh en el segle xvi)[11] i, en l'època colonial, va ser denominada Illa Gran de Joannes (Ilha Grande de Joannes) pels portuguesos.[12]

Història

modifica

Hi ha registres d'ocupació de l'illa des del segle x aC, tot i que els pobles que l'habitaven, com els Ananatuba, eren seminòmades.[13][14][15] Ja en la nostra era, l'illa va ser extensament poblada per la nació marajoara. No hi ha un consens clar sobre les dates de l'ocupació, que podria haver-se iniciat entre els segles iii i viii; mentre que la desaparició d'aquest poble se situaria entre els segles xiv i xvii.[16][17][18] La població mitja en el territori era d'uns 40.000 habitants, amb un màxim de vora 100.000.[14][15] Era costum a l'illa que els residents visquessin en cases de fang instal·lades sobre palafits. Per seguretat, aixecaven les cases sobre turons artificials, uns terraplens elevats (dits tesos) que els protegia de les inundacions.[19][20][21] Els marajoaras vivien en una societat matriarcal. Des de la infància, les dones marajoaras desenvolupaven l'art de modelatge de l'argila, la producció de la ceràmica marajoara i el cultiu de la mandioca. En l'inici de l'adolescència, les marajoaras duien els cossos pintats i utilitzaven un tapall de ceràmica decorat amb dibuixos simbolitzant els genitals.[17][22][23]

El 23 de desembre de 1665, el rei Alfons VI de Portugal va atorgar a António de Sousa Macedo, el seu Secretari d'Estat, la concessió de la Capitania hereditària de l'Illa Gran de Joanes, territori amb els mateixos límits que l'illa de Marajó. El 1754, la Corona Portuguesa compra les terres i la seva administració passa a estar sota control de l'Estat del Grão-Pará i Maranhão.[24][25]

Geografia

modifica

Amb una àrea de 40.100 km², és la major illa costanera del Brasil i la major illa fluviomarítima (banyada alhora tant per aigües fluvials quant per oceàniques) del planeta.[8]

Es troba encerclada pel riu Amazones a l'oest i nord-oest, per l'oceà Atlàntic al nord i nord-est, per la badia de Marajó a l'est i sud-est i pel complex de canals tributaris (igarapés) del riu Tocantins i del riu Pará al sud.[26]

Clima

modifica

La classificació climàtica donada a la regió, d'acord Köppen, és del tipus monsònic. Les estacions són poc accentuades, però el règim pluviomètric anual defineix una estació seca, malgrat que aquesta rep pluja suficient com per no caure en dèficit hídric. El mes més fred té una temperatura mitjana superior als 20 °C i una temperatura mitjana anual de 26 °C. La precipitació anual és sempre superior als 2.000 mil·límetres. L'amplitud tèrmica és molt fluixa i els dies tenen la mateixa durada de les nits. La humitat relativa de l'aire és alta (> 80%), amb absència total de període sec. En aquesta regió, predomina el centre de massa d'aire equatorial i sorgeixen, també, corrents d'aire en el delta del riu Amazones.[27]

Biodiversitat local

modifica
 
 
 
 
Cérvol dels pantans, fruit de l'açaí, búfals refrescant-se i íbis escarlata.

Marajó posseeix una rica biodiversitat a causa de la seva localització estratègica entre el bosc amazònic i l'oceà Atlàntic.[28] La regió acull una gran diversitat d'ecosistemes, incloent boscos tropicals, manglars, sabanes i aiguamolls. Aquesta varietat d'hàbitats contribueix a l'existència d'una àmplia gamma d'espècies vegetals i animals.[29]

Flora

modifica

La flora de l'Illa de Marajó és caracteritzada per una vegetació exuberant, amb presència d'espècies típiques de l'Amazònia, com açaí, buriti, palmeres i diverses espècies d'arbres i plantes medicinals. Els manglars també són una part important del paisatge, oferint abric i aliment a moltes espècies marines i aus migratòries.[30]

Fauna

modifica

En termes de fauna, l'illa abriga una gran diversitat d'espècies. Existeixen diverses espècies de mamífers, com el cérvol dels pantans, el caputxí i l'os formiguer. L'avifauna és especialment rica, amb més de 400 espècies d'aus registrades, incloent ibis escarlata, ardèids, becplaners, jabirús, guacamais i diverses espècies d'aus aquàtiques. A més d'això, l'illa també abriga rèptils, com caimans, tortugues i serps, a més d'una extensa varietat de peixos d'aigua dolça i marins.[29]

La zona és abundant en broma, un mol·lusc allargassat que s'alimenta de fusta i que els locals han incorporat a la seva gastronomia.[31] Aquests corcs de mar van ser una plaga pels vaixells que feien la ruta de les Amèriques, que van haver de cobrir els cascs amb làmines de coure. A començaments del segle xx es van desenvolupar vernissos repel·lents que, fins ara, només han aconseguit reduir-ne parcialment els efectes.[32]

Unitats de conservació

modifica
 
 
Reserva de Desenvolvimento Sustentável Itatupã-Baquiá

Dintre de l'Àrea de Protecció Ambiental de l'Arxipèlag de Marajó hi ha les següents unitats de conservació:[33]

  • Parc Estatal Charapucu
  • Reserva Ecològica del Bosc de Bacurizal i el Llac Caraparú
  • Reserva Extractivista Gurupá-Melgaço
  • Reserva Extractivista Mapuá
  • Reserva Extractivista Marina de Soure
  • Reserva Extractivista Terra Grande - Pracuúba
  • Reserva de Desenvolupament Sostenible Itatupã-Baquiá

S'estan realitzant esforços per protegir la biodiversitat de l'Illa de Marajó. Es van promoure àrees protegides, com la Reserva de Desenvolupament Sostenible de Marajó i l'Àrea de Protecció Ambiental de Marajó, establertes per promoure la conservació de la naturalesa i l'ús sostenible dels recursos naturals.[33][34][35]

Divisió política i estadística

modifica
 
Mapa detallat de l'Illa de Marajó.
 
Regió Geogràfica Intermediària de Breves.

L'illa de Marajó pertany a l'estat de Pará i té 12 seus municipals, tot i que alguns dels termes s'estenen més enllà de l'illa principal. Antigament, l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) feia divisions supramunicipals anomenades microregions. Les 12 localitats es dividien en dues microregions, Arari i Furos de Breves. S'enquadraven en la mesoregió de Marajó, de la que també formava part una tercera microregió, la de Portel, amb 4 municipis situats al sud dels límits de l'illa.[36][37]

Microregió Localització Municipis
Arari
 
  • Cachoeira do Arari
  • Chaves
  • Muaná
  • Ponta de Pedras
  • Salvaterra
  • Santa Cruz do Arari
  • Soure
Furos de Breves
 
  • Afuá
  • Anajás
  • Breves
  • Curralinho
  • São Sebastião da Boa Vista
Portel
 
  • Bagre
  • Gurupá
  • Melgaço
  • Oeiras do Pará[b]
  • Portel

Des de 2017 aquesta distribució ha quedat en desús, i la mesoregió de Marajó es correspon amb l'actual Regió geogràfica intermediària de Breves, que supera els 104.000 km².[39] Aquesta es divideix en dues Regions geogràfiques immediates: la de Soure-Salvaterra (extrem est de l'illa) i la de Breves.[40] La població total, l'any 2022, sobrepassava els 610.000 habitants.[4]

Economia

modifica

Marajó és l'àrea amb la major cabanya de búfals aquàtics del Brasil, amb 520.000 caps (dada de 2016). És un dels principals motors econòmics de la regió, abastint la població de carn, làctics i cuir. L'arribada d'aquest animal data de l'última dècada del segle xix, però la veritable expansió dels ramats de búfals no va donar-se fins als anys 20 i 30 del segle següent.[41][42] La pesca és una activitat important per a les comunitats locals de l'illa, i la biodiversitat de la regió subministra recursos naturals essencials per a la seva subsistència.[43][44] No obstant això, com en moltes àrees amb alta biodiversitat, l'Illa de Marajó enfronta desafiaments relacionats a la conservació. L'explotació fustera il·legal, la caça i pesca furtiva i la degradació dels ecosistemes són amenaces significatives.[45]

A més d'això, l'Illa de Marajó atreu ecoturistes interessats en explorar els seus paisatges naturals, descobrir els rius i gaudir de les platges d'aigua salabrosa. També és possible visitar les hisendes de búfalos, experimentar la cuina local i participar de festivals culturals, com el MarajóFest i el Festival del Carimbó. El gruix de visitants de l'illa viatgen en avió fins a Belém, i des d'allà agafen alguna de les embarcacions que a diari completen la ruta entre la capital paraense i l'illa.[46][47][48]

La cultura marajoara va deixar un ric llegat arqueològic en l'illa. La venta de ceràmica artesana s'ha convertit en una altra font d'ingressos per la població local. Marajó també compta amb museus dedicats a divulgar el passat cultural de la regió.[49][50]

modifica

L'illa és citada en el samba-enredo Aquarela brasileira, que Silas de Oliveira va compondre per a l'escola de samba Império Serrano pel Carnaval de 1964. La cançó exalta els escenaris del Brasil de nord a sud: «Passeando pelas cercanias do Amazonas / conheci vastos seringais / No Pará, a ilha de Marajó / e a velha cabana do Timbó».[51]

Notes

modifica
  1. ↑ Per exemple, la superfície de Suïssa és de 41.277 km².[1]
  2. ↑ Fins al 2022, pertanyia a la regió immediata de Cametá (regió intermediària de Belém).[4][38]

Referències

modifica
  1. ↑ «Table 3: Population by sex, rate of population increase, surface area and density» (  PDF) (en anglès). Demographic Yearbook. United Nations Statistics Division, 2012. Arxivat de l'original el 2020-08-26 [Consulta: 9 juny 2023].
  2. ↑ «Marajó Island» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2021-12-16. [Consulta: 6 abril 2021].
  3. ↑ Alves, J.; Lima, M. I. «Geomorfologia da ilha Mexiana, arquipélago do Marajó, nordeste do Pará» (en portuguès). Revista Geonorte, 5, 18, 07-01-2014, pàg. 25–29. Arxivat de l'original el 2023-03-31. ISSN: 2237-1419 [Consulta: 9 juny 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Stamm, Marco. «Com Oeiras, Marajó passa de 610 mil habitantes; veja distribuição nas cidades» (en portuguès brasiler), 29-01-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  5. ↑ Mann, Charles C. 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus. Vintage Books, 2006, p. 326–333. ISBN 1-4000-3205-9. 
  6. ↑ Fontes, Seleucia. «Pará: entre os búfalos e as praias da Ilha de Marajó» (en portuguès brasiler). Federação Brasileira de Jornalistas e Comunicadores de Turismo, 30-08-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  7. ↑ «Marajó: la isla de los búfalos en el nordeste brasileño» (en castellà). La Nación, 20-03-2005. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Qual é a maior ilha do mundo?» (en portuguès brasiler). Superinteressante, 04-07-2018. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  9. ↑ «areny». Optimot. Arxivat de l'original el 2023-06-08. [Consulta: 7 juny 2023].
  10. ↑ Gallo, Giovanni. Marajó, a ditadura da água (en portuguès brasiler). Edições "O Nosso Museu,", 1981, p. 108.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  11. ↑ Raleigh, Sir Walter. The Discovery of Guiana (en anglès). Blackie, 1905.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Capitania da Ilha Grande de Joanes» (en portuguès). Atlas Digital da América Lusa. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 9 juny 2023].
  13. ↑ Neves, Walter Alves; Piló, Luís Beethoven. O povo de Luzia: em busca dos primeiros americanos (en portuguès). São Paulo: Globo, 2008. ISBN 978-85-250-4418-1.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  14. ↑ 14,0 14,1 Steward, Julian H. (ed.). Handbook of South American Indians: Volume 3 The Tropical Forest Tribes (en anglès). Smithsonian Institution, 1948.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 «La cultura de Marayó o Marajoara: Arte precolombino en la boca del Amazonas» (en castellà). El Coloso de Rodas, 30-10-2020. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  16. ↑ Pahl Schaan, Denise «Evidências para a permanência da cultura marajoara à época do contato europeu». Revista de Arqueologia, 30-12-2000, pàg. 23–42. Arxivat de l'original el 2022-01-20. DOI: 10.24885/sab.v12i1.150. ISSN: 1982-1999 [Consulta: 9 juny 2023].
  17. ↑ 17,0 17,1 Palmatary, Helen C. «Pottery of Marajo Island, Brazil». A: American Philosophical Society. Transactions of the American Philosophical Society (en anglès). vol. 39. Filadelfia: Societat Filosòfica Americana, 1949, p. 261-470. ISBN 978-1-4223-7709-3.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  18. ↑ Pahl Schaan, Denise. «The Camutins Chiefdom: Rise and Development of Social Complexity on Marajo Island, Brazilian Amazon» (en anglès), 24-09-2004. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  19. ↑ Goes Neves, Eduardo. Arqueologia da Amazônia (en portuguès). Rio de Janeiro: Zahar, 2006. ISBN 978-85-7110-919-3.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  20. ↑ Freitas, Pedro. «Teso dos Bichos e a complexa civilização que habitou a Ilha de Marajó» (en portuguès brasiler). Mega Curioso, 19-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 21 gener 2022].
  21. ↑ Roosevelt, Anna Curtenius. Moundbuilders of the Amazon: geophysical archaeology on Marajo Island, Brazil (en anglès). San Diego London: Academic Press, 1991. ISBN 978-0-12-595348-1. 
  22. ↑ Didonê, Débora. «O Brasil antes do Brasil» (en portuguès brasiler). Nova Escola, 01-05-2008. Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 9 juny 2023].
  23. ↑ Pereira, Edithe. Arte rupestre na Amazônia: Pará (en portuguès). Belém: Museu Paraense Emílio Goeldi, 2004. ISBN 978-85-7139-505-3. 
  24. ↑ de Sousa de Macedo, Pedro da Costa; Dias Motta, Edilson Nazaré. «António de Sousa de Macedo, capitão geral e governador da ilha de Joanes» (  PDF) (en portuguès). Instituto Camões. Arxivat de l'original el 2017-10-10.
  25. ↑ Souto Loureiro, Antonio José. Síntese da história do Amazonas (en portuguès brasiler). Impr. Oficial do Estado do Amazonas, 1978.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  26. ↑ Oliveira Gonçalves, Amanda Cristina; Cornetta, Andrei; Alves, Fábio; Grala Barbosa, Leonard Jeferson. «5. Marajó». A: Alves, Fábio (coord.). A função socioambiental do patrimônio da União na Amazônia (en portuguès). Brasília: Ipea, 2016. ISBN 978-85-7811-273-8.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  27. ↑ Plano de Desenvolvimento Territorial Sustentável do Arquipélago do Marajó (  PDF) (en portuguès brasiler). Superintendência do Desenvolvimento da Amazônia, 18-10-2007, p. 12.  Arxivat 2023-06-09 a Wayback Machine.
  28. ↑ Goeldi, Emílio Augusto «Maravilhas da natureza: na Ilha de Marajó (Rio Amazonas)» (en portuguès). Boletim do Museu Paraense de Historia Natural e Ethnographia (Conferencia pelo Prf. Dr. Emílio A. Goeldi, na sociedade de Geographia de Berne (Suissa) em 29 de junho de 1899) [Belém], 3 (1/4), 1902, pàg. 370-399. Arxivat de l'original el 2023-06-10 [Consulta: 10 juny 2023].
  29. ↑ 29,0 29,1 Ferreira Sena, Regian; Alvares Oliveira, Marcela; Carneiro Romagnoli, Fernanda; Costa-Rodrigues, Ana Paula Vitoria «Uso da fauna e flora por comunidades quilombolas do arquipélago do Marajó, Pará» (en portuguès). Ethnoscientia - Brazilian Journal of Ethnobiology and Ethnoecology, 6, 3, 25-08-2021, pàg. 98–115. Arxivat de l'original el 2023-06-10. DOI: 10.18542/ethnoscientia.v6i3.10502. ISSN: 2448-1998 [Consulta: 10 juny 2023].
  30. ↑ Moura Repolho, Silas; Souza Campos, Dayana Natacha; Silva de Assis, Davison Márcio; Caldeira Tavares-Martins, Ana Cláudia; Pontes, Altem Nascimento «Percepções ambientais e trilhas ecológicas: concepções de meio ambiente em escolas do município de Soure, Ilha de Marajó (PA)» (en portuguès). Revista Brasileira de Educação Ambiental, 13, 2, 30-06-2018, pàg. 66–84. Arxivat de l'original el 2023-06-10. DOI: 10.34024/revbea.2018.v13.2541. ISSN: 1981-1764 [Consulta: 10 juny 2023].
  31. ↑ «A cata do Turu» (en portuguès brasiler). Fartura, gastronomia do Brasil, 05-01-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 10 juny 2023].
  32. ↑ Harris, J. R. «Copper and Shipping in the Eighteenth Century». The Economic History Review, 19, 3, 1966, pàg. 550. DOI: 10.2307/2593163.
  33. ↑ 33,0 33,1 «Unesco pode reconhecer o Marajó como Reserva da Biosfera» (en portuguès brasiler). Unidades de Conservação no Brasil. Instituto Socioambiental. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 10 juny 2023].
  34. ↑ Tavares, Paulo Amador; Soares dos Santos, Reinaldo Joaquim; Rodrigues Santos, Yago; Santos Beltrão, Norma Ely «Desenvolvimento territorial sustentável: uma análise das políticas públicas planejadas para os municípios do arquipélago do Marajó (PA)». Contribuciones a las Ciencias Sociales, 2-2017. Arxivat de l'original el 2023-06-10. ISSN: 1988-7833 [Consulta: 10 juny 2023].
  35. ↑ Ferreira de Souza, Caio Cezar; Souza dos Santos, Marcos Antônio; Khoury Rebello, Fabrício; Bahia Lopes, Maria Lúcia; Meireles Martins, Cyntia «Sustentabilidade no arquipélago do Marajó: uma avaliação a partir do índice de desenvolvimento sustentável para municípios (IDSM)» (en portuguès). Holos, 3, 06-08-2021, pàg. 1–14. Arxivat de l'original el 2024-02-13. DOI: 10.15628/holos.2020.8146. ISSN: 1807-1600 [Consulta: 10 juny 2023].
  36. ↑ «Mapa 5 - Divisão Regional do Brasil - Mesorregiões Geográficas - 1989» (  PDF) (en portuguès brasiler). IBGE, 1989. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  37. ↑ «Mapa 6 - Divisão Regional do Brasil - Microrregiões Geográficas - 1989» (  PDF) (en portuguès brasiler). IBGE, 1989. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  38. ↑ «Oeiras do Pará». IBGE. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  39. ↑ «Divisão Regional do Brasil» (en portuguès brasiler). IBGE. Arxivat de l'original el 2017-09-01. [Consulta: 9 juny 2023].
  40. ↑ «Regiões Geográficas Estado do Pará» (  PDF) (en portuguès brasiler). IBGE, 2015. Arxivat de l'original el 2020-07-20. [Consulta: 9 juny 2023].
  41. ↑ «Maior concentração de búfalos do país, Ilha do Marajó está no Censo Agro» (en portuguès brasiler). Agência de Notícias. IBGE, 13-11-2017. Arxivat de l'original el 2023-06-08. [Consulta: 8 juny 2023].
  42. ↑ «Búfalo» (en portuguès brasiler). Pará Turismo. Governo do Pará. Arxivat de l'original el 2009-08-21. [Consulta: 5 agost 2009].
  43. ↑ Santos Gonçalves, Andressa; Miranda Costa, Eliane «Os ribeirinhos do Marajó: Notas sobre as práticas tradicionais na relação com o meio ambiente amazônico» (en portuguès). Humanidades & Inovação, 7, 15, 14-09-2020, pàg. 508–523. Arxivat de l'original el 2023-06-10. ISSN: 2358-8322 [Consulta: 10 juny 2023].
  44. ↑ Meguins de Lima, Aline Maria; Leão de Oliveira, Leidiane; Luso Fontinhas, Reginaldo; da Silva Lima, Ronaldo Jorge «Ilha do Marajó: revisão histórica, hidroclimatologia, bacias hidrográficas e propostas de gestão». Holos, 5, 1, 04-06-2005, pàg. 65. Arxivat de l'original el 2023-06-10. DOI: 10.14295/holos.v5i1.331. ISSN: 1519-8634 [Consulta: 10 juny 2023].
  45. ↑ Marcondes, Dal. «Pesca predatória dizima os rios da Ilha de Marajó» (en portuguès brasiler). Agência Envolverde, 30-09-2020. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 10 juny 2023].
  46. ↑ Soares, Marcelo. «Ilha de Marajó - Guia de Viagem» (en portuguès brasiler). UOL, 01-08-2010. Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 9 juny 2023].
  47. ↑ «Ilha de Marajó - PA: como chegar e principais atrativos» (en portuguès brasiler). Vai por mim, 24-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 10 juny 2023].
  48. ↑ Schlimovich, Ana. «Marajó, secreto en el Amazonas» (en castellà). Ohlalá, 23-10-2016. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 10 juny 2023].
  49. ↑ Pahl Schaan, Denise; Pires Martins, Cristiane Pires; da Veiga e Silva, Wagner Fernando. «Arqueologia do Marajó das florestas: fragmentos de um desafio». A: Muito Além dos Campos - Arqueologia e História na Amazônia Marajoara (en portuguès). Belém: GKNoronha, 2010, p. 105-138. ISBN 978-85-62913-01-3. 
  50. ↑ «Museu do Marajó» (en portuguès brasiler). Secretaria de Cultura - Governo do Pará. Arxivat de l'original el 2023-07-16. [Consulta: 10 juny 2023].
  51. ↑ Farias, Julio Cesar. «G.R.E.S Império Serrano - Aquarela Brasileira» (en portuguès brasiler). Academia do Samba, 18-11-2003. Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 5 gener 2024].

Bibliografia complementària

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marajó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marajó&oldid=34017001»