Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca i Costa
Biografia
Naixement	21 novembre 1955 (69 anys); Barcelona
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptora, filòloga, historiadora
Membre de	IBBYcat \| Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil
Premis
	(2018) Premi Prudenci Bertrana de novel·la; (2017) premi Barcanova de literatura infantil i juvenil; (2012) Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil; (2006) premi Nèstor Luján de novel·la històrica; (2005) premi Barcanova de literatura infantil i juvenil ;
Lloc web	mcarmeroca.com

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura. D'ençà d'aleshores ha publicat gairebé setanta llibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l'arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s'amaga la por (2002).^[1] El 2018 va guanyar el premi Prudènci Bertrana per El Far (2018).

A banda d'escriure, forma part del programa "Itineraris de lectura" de la ILC. És membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i també jurat de premis literaris com el Néstor Lujan de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola Catalana.

Obres

Assaig

Abadesses i priores a la Catalunya Medieval (2013). Base.

Les dones de Jaume I (2008). L’Esfera dels llibres.

Novel·la

Les illes interiors (2023) Columna
A Bàrcino (2020) Columna (en castellà: En Barcino, Planeta)
El far (2018)
La noia del club (2017).^[2] Alzira: Edicions Bromera. ISBN 978-84-9026-721-9
A punt d'estrena (2016)^[3]
L'enigma Colom (2014)^[4]
Escollida pels déus (2011)
Barcino (2009), novel·la que conta la vida de Luci Minici Natal Quadroni, prohom de la ciutat de Bàrcino del segle I, una combinació de coneixements històrics i de llibertat novel·lesca.,^[5]
El monestir proscrit (2008)
Intrigues de palau (2006)
El pont de fusta (2004)
El darrer buit (1997)

Narrativa juvenil i infantil

Nicoletta i companyia (2023) Jollibre
Fadanina / Fadanina i els follets perduts (2023) Baula
La Gina el gat i l’emparedat (2022) Animallibres
Tutankamon. El descobriment de la tomba (2022) Barcanova. En castellà: Tutankamón. El descubriemiento de la tumba. Anaya.
Espai Personal (2021) Fiction Exprès. En coautoria amb Albert Puyuelo.
Sense filtres (2020) Jo llibre. En castellà Sin filtros Loqueleo
Nora, la petita campanera (2018) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Selfies al cementiri (2016). Barcanova.
Els mitjons de l'ogre (2016). Jollibre. En castellà: Los calcetines del ogro (2018). En valencià: Els calcetins de l’ogre (2016) Voramar.
Dedica'm un poema encara que sigui teu (2013) Barcanova.
Katalepsis (2013). És una novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil en 2012.^[6] En la història ens trobem des del rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós, la dificultat de comunicació entre pares i fills; la bona relació entre avis –besavis, en aquest cas– i nets, la importància de l'amistat de debò, l'amor i l'amor-odi; les relacions per interessos o el sisè sentit dels gats.
Com una fotocòpia (2012) Estrella Polar.
La moneda partida (2010) EDEBÉ. En castellà, La moneda partida.
Qui és el de la foto? (2010) Bromera.
La ciutat oblidada (2008). Estrella Polar.
Quina bestiesa (2008) Baula.
Una granota reial (2007). Barcanova.
No hi ha petons per als fantasmes (2007). Oxford.
La reina de Gizeh (2007) Planeta Oxford / 2019 Viena. En castellà La reina de Giza.
Tambors de vidre (2006). Edebé. Amb coautoría amb Montse Ballarín. En castellà: Tambores de cristal.
Un drac amb massa fums (2006). Oxford.
Akanuu, l'arquer persa (2005). Barcanova.
Estripar la teranyina (2005). Baula.
Kamira.rom (2005). Cadí.
Pedra foguera (2005). Barcanova.
On s'amaga la por (Editorial Meteora, 2004). Premi Lola Anglada 2002.
Les formigues s'han refredat (2004). Jollibre.
La temuda petjada de Kali (2004). EDEBÉ.
De pel·lícula (2003). Barcanova / 2009 Cadí
Ada i Valeri, una nena i un bacteri (2003). Baula.
El faedor de mentides (2003). Barcanova.
Ermengol el Salat (2002) Edebé. En castellà, Armengol, el salado.
Nits de celobert (2002) Baula
Amb ulls de guácharo (2001). Jollibre
Port Aventura té... Àngel (2001) Casals.
Foc al cor (2000) Cadí / (2017) Animallibres.
Els llibres també s'equivoquen? (1999). Casals.
Sis contes revoltats (1998). Jollibre.
Qui és el penjat? (1997). Casals.
Una setmana plena de boires (1997) Edebé. En castellà, Una semana de brumas

Participació en reculls de contes

Lletres blaves per a l’autisme (2017). Stonberg.
La solidaritat no degenera (2013) Viena.
Elles també maten (2013)
Clio, musa i assassina (2012)
De tot cor (2007) Barcanova
La Piranya i altres narracions (2000)
Deus et machina (1999) La Busca Edicions.
Telefonia mòbil (1996) Ràdio Molins de Rei

Premis

Finalista Atrapallibres 2021, per la novel·la Sense filtres
Finalista Premi llibreter 2020 (modalitat infantil) per la novel·la La reina de Gizeh
Premi Literari de Girona Prudenci Bertrana de novel·la per El far, 2018
Premi Barcanova de Literatura Juvenil, 2017 per Selfies al cementiri
Premi L'Illa dels Llibres, 2016 per A punt d'estrena
Premi Joaquim Ruyra, 2012 per Katalepsis
Premi Ciutat d'Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, 2009 per Qui és el de la foto?
Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, 2006 per Intrigues de palau
Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil, 2005 per Akanuu, l'arquer persa
White Raven's (2004): El faedor de mentides.
Premi Lola Anglada de Tiana (2002): On s'amaga la por.
Premi Don·na (1997): El darrer buit.
Premi Jocs Florals del Raval (1994).
Premi Especial Barri de Sant Antoni (1994).
Premi Barri de Sant Antoni-Eixample (1993).

Referències

↑ «Maria Carme Roca i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Nunes, Maria «Nedar en l'estela dels somnis». llegir.cat [Consulta: 22 febrer 2022].
↑ Costa-Gramunt, Teresa «A punt d'estrena». Eix Diari, 04-04-2016.
↑ SM «Maria Carme Roca imagina un Colom corsari». Ara, 21-02-2014.
↑ Barcino. Columna Edicions, 2009, p. 336. ISBN 9788466410540.
↑ «Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012». diari Ara, 14-12-2012. [Consulta: 12 gener 2013].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Carme Roca i Costa

[1] «Maria Carme Roca i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Nunes, Maria «Nedar en l'estela dels somnis». llegir.cat [Consulta: 22 febrer 2022].

[3] Costa-Gramunt, Teresa «A punt d'estrena». Eix Diari, 04-04-2016.

[4] SM «Maria Carme Roca imagina un Colom corsari». Ara, 21-02-2014.

[5] Barcino. Columna Edicions, 2009, p. 336. ISBN 9788466410540.

[6] «Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012». diari Ara, 14-12-2012. [Consulta: 12 gener 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]