Marie-Guillemine Benoist
Marie-Guillemine Benoist, de soltera Marie-Guillemine de Laville-Leroux (París, 18 de desembre de 1768 - París, 8 d'octubre de 1826), fou una pintora francesa d'estil neoclàssic. També va conrear la pintura històrica i de gènere.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie-Guillemine de Laville-Leroux 18 desembre 1768 París |
| Mort | 8 octubre 1826 (57 anys) París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | pintora, artista |
| Activitat | 1781 - 1826 |
| Gènere | Pintura d'història, pintura de gènere i retrat pictòric |
| Moviment | Neoclassicisme |
| Catàleg raonat | Marie-Guilhelmine Benoist : Gestaltungsräume einer Künstlerin um 1800 (en)  (2002) |
| Professors | Élisabeth Louise Vigée Le Brun i Jacques-Louis David |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Pierre-Vincent Benoist |
| Fills | Prosper Désiré Benoist, Denis Benoist d'Azy |
| Pare | René Delaville-Leroulx |
| Germans | Marie-Élisabeth Laville-Leroux |
Portrait d'une négresse
1800, Musée du Louvre.
Biografia
modificaFilla d'un funcionari, va iniciar la seva formació amb Élisabeth Vigée Le Brun el 1781, i passà al taller de Jacques-Louis David el 1786, juntament amb la seva germana Marie-Élisabeth.
El 1784 va conèixer el poeta Charles-Albert Demoustier, que es va inspirar en ella per al personatge d'Émile en la seva obra Lettres à Émilie sur la mythologie (1821).
Va exposar per primera vegada el 1791 en el Saló de París, on va presentar un quadre d'assumpte mitològic, Psyché faisant ses adieux à sa famille. De la mateixa època és L'Innocence entre la vertu et le vice, també inspirat en la mitologia, adaptant el tema d'Hèrcules en estat crític i reflectint les seves inquietuds feministes, ja que hi apareix el vici en forma d'home, paper tradicionalment lligat a un personatge femení.[3]
El 1793 es va casar amb el banquer Pierre-Vincent Benoist. A la mateixa època va començar a desprendre's de la influència de David, abandonant els subjectes clàssics per la pintura de gènere.
La seva carrera com a pintora d'èxit va continuar al Saló de 1800, en què va presentar el seu Portrait d'une négresse. Aquest retrat d'una criada del seu cunyat,[4] pintat només sis anys després de l'abolició de l'esclavitud, es convertí en un manifest a favor de l'emancipació de la dona i les persones de raça negra.[3] El quadre fou adquirit per Lluís XVIII per a l'Estat francès el 1818.
El 1803 Napoleó Bonaparte, en aquell moment Primer Cònsol, li va encarregar el seu retrat amb destinació a la ciutat de Gant, recentment lliurada a França pel Tractat de Lunéville. Un any més tard va rebre una medalla d'or del Saló i va obtenir una pensió governamental. També en aquells dies va obrir un taller exclusivament per a dones a qui ensenyava pintura.
Amb la Restauració, el seu marit, el comte Benoist, monàrquic convençut, va ser nomenat membre del Consell d'Estat i ella, pel que sembla, va haver d'abandonar la pintura quan estava al cim de la seva carrera.
Obra
modifica- Psyché faisant ses adieux a sa famille (1791)
- L'Innocence entre la vertu et le vice
- Portrait d'une négresse (1800, Musée du Louvre)
- Portrait de Napoléon (1804, cort de Ghent)
- Portrait du Maréchal Brune (1805, destruït ; una còpia es troba al Musée du Château de Versalles)
- Portrait de Pauline Borghèse (1807, Musée du Château de Versalles)
- Portrait de Marie-Élise, grande duchesse de Toscane (Pinacoteca Nazionale, Lucca)
- Portrait de l'impératrice Marie-Louise (Château de Fontainebleau)
- La lecture de la Bible, (1810, Musée municipal, Louviers)
- La Consultation o La Diseuse de bonne-aventure, Musée municipal de Saintes.
Referències
modifica- ↑ «Marie-Guillemine Benoist» (en anglès). WikiArt. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La pintora neoclásica, Marie-Guillemine Benoist (1768-1826)» (en castellà). Mujeres en la historia, 16-01-2020. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Marie-Guillaumine Benoist, la pintora que se adelantó a su tiempo» (en castellà). Yahoo.es. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Marie-Guillemine BENOIST» (en francès). Louvre. [Consulta: 17 maig 2015].
Bibliografia
modifica
- Marie-Juliette Ballot, Une élève de David, La Comtesse Benoist, L'Émilie de Demoustier, 1768-1826, Plon, París, 1914
- Astrid Reuter, Marie-Guilhelmine Benoist, Gestaltungsraüme einer Künstlerin um 1800, Lukas Verlag, Berlín, 2002