Mona aranya
Les mones aranya (Ateles) són un gènere de primats de la família dels atèlids. El nom Ateles fa referència a l'absència d'un polze oposable en les espècies del gènere; solament compta amb apèndix vestigial.[1] Habiten en boscos tropicals, des de Mèxic fins al Brasil.[2]
Ateles  | |
|---|---|
 mona aranya de cap bru | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Atelidae |
| Subfamília | Atelinae |
| Gènere | Ateles Geoffroy, 1806 |
| Tipus taxonòmic | Ateles paniscus |
| Espècies | |
| Distribució | |
_range.png) | |
.svg){kind=icon}
Taxonomia
modificaLa varietat morfològica referent al color del pelatge ha dificultat la classificació de les diferents espècies del gènere, fent més creïble la classificació basada en ADN mitocondrial i nuclear.[3] La revisió de Kellogg i Goldman de 1944, reconeix 4 espècies: Ateles belzebuth, Ateles fusciceps, Ateles geoffroyi i Ateles paniscus.[4] Un altre punt de vista defensat entre altres per Hershkovitz, considera que Ateles inclou a una sola espècie, Ateles paniscus amb diverses subespècies. En 2005 Groves, basat en estudis d'ADN, inclou 7 espècies dins del gènere, Ateles belzebuth, Ateles paniscus, Ateles chamek, Ateles marginatus, Ateles fusciceps, Ateles geoffroyi i Ateles hybridus.[5]
Distribució i hàbitat
modificaViuen a Centreamèrica i Sud-amèrica, des del [sud de Mèxic fins al riu Tapajós en l'Amazònia brasilera. Són primordialment arboris, la major part de les seves activitats es duen a terme en les denses cobertes dels boscos i selves plujoses i atapeïdes on habita.
Descripció física
modificaSegons l'espècie, el seu cos mesura de 65 a 90 cm de longitud, i la cua prènsil de 60 a 92 cm. Són d'aparença més esvelta que els altres micos de la família Atelidae i pesen entre 7 i 10 kg. Tenen quatre dits i manquen de polze. El cos és allargat i els membres llargs; el color de les diferents espècies varia de castany clar a negre. Les femelles tenen com a particular característica un clítoris allargat que supera la grandària del penis del mascle.[6]
Comportament i reproducció
modificaViuen en grups territorials de 6 a 30 individus, que comparteixen una àrea de 90 a 250 hectàrees i busquen menjar en els arbres durant el dia, a una altura mitjana de 15 m, en subgrups de 2 a 8 micos. S'alimenten de fruits, llavors, fulles, escorces i fusta. Com a cas rar entre primats, les mones aranya es caracteritzen per presentar un sistema social de fissió-fusió; les femelles són el sexe dispersor, tendeixen a dispersar-se en la pubertat per unir-se a grups diferents, mentre els mascles són el sexe filopàtric, romanen en el seu grup natal. La gestació dura de 226 a 232 dies després dels quals neix una cria, que durant els primers 4 mesos de vida està al costat de la mare i després torna amb certa freqüència al seu costat, adquirint independència a poc a poc. Una nova cria es concep cada 3 anys. La maduresa sexual arriba als 4 o 5 anys. Poden viure fins a 20 anys.
Taxonomia
modificaReferències
modifica- ↑ Rosenberger, A., Halenar, L., Cooke, S. & Hartwig, W.. «Morphology and evolution of the spider monkey, genus Ateles». A: Campbell, C.. Spider Monkeys. Cambridge University Press, 2008, p. 19. ISBN 978-0-521-86750-4.
- ↑ Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ Defler, Thomas. «9. Familia Atelidae». A: Historia Natural de los Primates Colombianos. 2a edició. Universidad Nacional de Colombia, 2010, p. 335-339. ISBN 978-958-719-456-2.
- ↑ R Kellogg; E A Goldman «Review of the spider monkeys» (en anglès). Proceedings of the United States Natural Museum, 96, 1944, pàg. 1-45.
- ↑ Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 155. ISBN 0-801-88221-4. (anglès)
- ↑ Campbell, C. & Gibson, K.. «Spider monkey reproduction and sexual behavior». A: Campbell, C.. Spider Monkeys. Cambridge University Press, 2008, p. 266–283. ISBN 978-0-521-86750-4.