Narcís de Carreras i Guiteras
Narcís de Carreras Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 16 d'agost de 1905 – Barcelona, 11 d'octubre de 1991) fou un advocat i polític català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 agost 1905 la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
Mort | 11 octubre 1991 (86 anys) Barcelona |
President La Caixa | |
22 octubre 1972 – 27 maig 1980 ← Miquel Mateu i Pla – Salvador Millet i Bel → | |
32è President del FC Barcelona | |
17 gener 1968 – 5 novembre 1969 ← Enric Llaudet i Ponsa – Agustí Montal i Costa → | |
Procurador a Corts | |
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
President de la Federació Catalana de Futbol | |
1956 – març 1957 ← Agustí Pujol Sevil – Ramon Capdevila Carbó → | |
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | advocat, banquer, jurista, polític |
Partit | Lliga Catalana |
Esport | futbol |
Família | |
Fills | Lluís de Carreras i Serra, Francesc de Carreras i Serra |
Premis | |
Casat amb la també bisbalenca Dolors Serra i Forns, van traslladar-se aviat a Barcelona.[1] Inicialment, milità a la Lliga Catalana i fou col·laborador de Francesc Cambó fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona (1968-1969) i de La Caixa de Pensions (1972-1980), regidor de l'Ajuntament de Barcelona i procurador en Corts (1967-1971).
Hom considera Narcís de Carreras el primer a expressar la idea del Barça com a "més que un club" durant la presa de possessió del càrrec de president del Barça el 17 de gener del 1968.[2] Va presidir del 1956 al 1957, la Federació Catalana de Futbol.[3][4][5]
Malgrat aquesta anècdota d'aparent catalanisme, Narcís de Carreras (més conegut com a Narciso de Carreras) va ser un col·laborador decidit del règim franquista; a tall d'exemple, l'article d'opinió "La política o la ilusión del bien común" aparegut a La Vanguardia en el "Día del Caudillo" l'1 d'octubre de 1960.[6]
Pare del periodista i catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras, inicialment antifranquista però més conegut per ésser un dels fundadors del partit Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía i de Lluís de Carreras i Serra. També fou cunyat del també president de La Caixa Salvador Millet i oncle i padrí del politic socialista Narcís Serra.
Fons personal
modificaEl seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació del fons fa referència fonamentalment a la seva activitat com a secretari de Francesc Cambó durant el temps transcorregut entre l'esclat de la guerra civil i la mort d'aquest darrer. La part més important és la correspondència de Francesc Cambó amb diverses personalitats durant la guerra civil, la correspondència mantinguda amb Narcís de Carreras des l'aquella època i durant el posterior exili de Cambó i la correspondència sobre la gestió dels seus afers econòmics a la CHADE - Compañía Hispano-Americana de Electricidad -. Per tant, el fons documental aplega:
- Correspondència emesa i rebuda per Francesc Cambó (1936- 1940)
- Correspondència de Francesc Cambó amb Narcís de Carreras (1937 - 1947)
- Documentació sobre la CHADE (1936 - 1942)
- Documentació sobre la recuperació d'obres d'art de Francesc Cambó (1939 - 1947)
- Documentació de Narcís de Carreras, que també inclouria entre altres correspondència (1951 - 1972)[7]
Referències
modifica- ↑ Cortadellas, Xavier «Narcís de Carreras, més que un bisbalenc». Revista de Girona, Novembre-Desembre 1991, pàg. 16-17.
- ↑ Ressenya de l'origen de la frase "més que un club" a la web del Barça
- ↑ Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ Narciso de Carreras "La política o la ilusión del bien común" La Vanguardia, 1 d'octubre de 1960
- ↑ «Carreras». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].