Nicolas-Charles Bochsa
Nicolas-Charles Bochsa (Montmédy, 9 d'agost de 1789 - Sydney, 6 de gener de 1856) fou un compositor, arpista i estafador francès,[1] fill de la lorenesa Marie-Charlotte Vautrain i del compositor i editor bohemi Karl Bochsa.[2]
 (1842)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 agost 1789 Montmédy (França) |
| Mort | 6 gener 1856 (66 anys) Sydney (Austràlia) |
| Sepultura | Cementiri de Camperdown |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, harp performance (en)  i direcció d'orquestra |
| Ocupació | compositor, musicòleg, pedagog musical, coreògraf, director d'orquestra, arpista |
| Ocupador | Royal Academy of Music |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Étienne Nicolas Méhul |
| Instrument | Arpa |
| Família | |
| Cònjuge | Anne Rivière de Bishop (1839–1856) Amy Wilson (1821–1856) Georgette Ducrest (1812–1856) |
| Parella | Anne Rivière de Bishop (1839–1856) |
| Pare | Charles Bochsa |
    
 | |
D'una precocitat extraordinària, als nou anys, sense haver fet estudis seriosos, compongué una simfonia, als onze un concert i als setze l'òpera Trajan, a la representació de la qual assistí Napoleó Bonaparte.[3] Un any després ingressà en el conservatori, on estudià composició, piano i arpa amb Charles Simon Catel (1773-1830), Étienne Nicolas Méhul i François-Joseph Naderman, entre altres.[3][4]
Investigat per un afer de frau, el 1816 se'n va anar a Anglaterra deixant enrere la seva esposa i ambdós fills a França. Era inculpat d'haver falsificat lletres de canvi amb les signatures de diverses persones, músics famosos (Méhul, François Adrien Boieldieu i altres), així com de personalitats influents com el comte Élie Decazes i Arthur Wellesley, duc de Wellington, tot per satisfer el seu gust pel luxe. El 1818, va ser condemnat en contumàcia per frau a dotze anys de treballs forçats i 4.000 francs de multa.
Home hàbil i seductor, el 1822 fou nomenat director del Royal National Theatre de Londres. Entre els seus alumnes tingué els germans John Balsir i Frederick Chatterton. El 1839, acusat de frau i de bigàmia, fugí amb Anne Rivière de Bishop, l'esposa de Henry Rowley Bishop. Des d'aquesta data residí quasi sempre a Amèrica i a Austràlia.[5] Va morir d'edema el 6 gener de 1856 a Sydney, on va ser sebollit al cementiri de Camperdown.[6]
A més de nombroses composicions soltes, compongué les òperes: Les héritiers de Paimpol (1813); Les heritiers Michau, Alphonse d'Aragon (1814); Le Roi et la Ligue; Les noces de Gamache; La lettre de change (1815); Un marí pour étrenne; La bataille denain (1816).[5]
Referències
modifica- ↑ Robert, Frédéric. «Robert-Nicolas-Charles Bochsa». A: Dictionnaire de la musique en France au XIXe siècle (en francès). París: Fayard, 2003, p. 153. ISBN 2-213-59316-7.
- ↑ Blume, Friedrich. Die Musik in Geschichte und Gegenwart : allgemeine Enzyklopädie der Musik (en alemany). 2a ed. eixamplada. Kassel: Bärenreiter, 1994, 2007. ISBN 978-3-7618-1100-9. OCLC 34080137.
- ↑ 3,0 3,1 Fétis, François Joseph. «Bochsa (Robert-Nicolas-Charles)». A: Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (llibre electronic gratuït en línia) (en francès). 1. Brussel·les: Meline, Cans et Compagnie, 1837, p. 233.[Enllaç no actiu]
- ↑ L., Pascal. «1818, un compositeur meusien dans la tourmente» (en francès). Le Bloc. Bibliothèques et médiathèques de Metz, 27-02-2014.
- ↑ 5,0 5,1 Enciclopedia universal ilustrada (en castellà). VIII. facsímil de l'edició Madrid 1908-1923. Madrid: Espasa-Calpe, 1974-1979, p. 1265. ISBN 84-239-4500-6.
- ↑ Lea-Scarlett, E.J.. «Bochsa, Robert Nicholas Charles (1789–1856)». A: Australian Dictionary of Biography & National Centre of Biography (en anglès). Volum 3. Melbourne University Press, 1969.
Bibliografia
modifica- Faul, Michel. Nicolas-Charles Bochsa: harpiste, compositeur, escroc [Nicolas-Charles Bochsa: arpista, compositor, estafador] (en francès). Sampzon (Le Vallier): Delatour, 2003. ISBN 2-7521-0000-0.
