Perenne
|
Aquest article tracta sobre les plantes que viuen més de dos anys. Si cerqueu informació sobre les fulles perennes, vegeu «planta perennifòlia». |
En botànica, una planta perenne és una planta que viu més de dos anys, el mot serveix per a diferenciar-les de les anuals i de les biennals, que viuen un i dos anys respectivament.[1] Les plantes perennes es reprodueixen moltes vegades, en contrast a les biennals i anuals que només ho acostumen a fer una sola vegada.[2] Les plantes perennes són les més nombroses amb molta diferència.[3]
Les plantes perennes poden viure un nombre indeterminat d'anys, centenars, i en alguns caso, milers d'anys. En el cas del organismes individuals es pot citar el pi Matusalem (Pinus longaeva) amb una edat de més de 4.789 anys,[4] i en el cas de les colònies clonals destaca una de Lomatia tasmanica situada a Tasmània amb una antiguitat de més de 43.000 anys.[5]
A les zones temperades, l'activitat dels meristemes apicals de moltes plantes perennes cessa a la tardor i queden en estat dorment, addicionalment hi hi ha un procés de protecció que implica el creixement de catafil·les, petites fulles, que protegiran les gemmes apicals.[6]
Algunes plantes herbàcies perennes perden les fulles, i fins i tot tota la part aèria, i queden en estat dorment durant els períodes desfavorables. Com a contrapartida tenen tiges subterrànies modificades que serveixen com a magatzem de nutrients i que rebrotaran quan hi hagi un període favorable. Aquestes tiges modificades poden ser bulbs, comss, rizomes i tubercles.[7] El català aquest tipus de planta perenne rep el nom de vivaç.[8]
Referències
modifica- ↑ Glimn-Lacy i Kaufman, 2006, p. 12.
- ↑ Kochhar, Gujral, p. 533.
- ↑ Poppenwimer, Tyler; Mayrose, Itay; DeMalach, Niv «Revising the global biogeography of annual and perennial plants» (en anglès). Nature, vol. 624, 2023, pàg. 109–114. DOI: 10.1111/1365-2745.13537.
- ↑ «Pinus longaeva» (en anglès). The Gymnosperm Database. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Ancient clonal tree, King's lomatia, excites scientists in Tasmania's remote south west» (en anglès). ABC News, 29-07-2023. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ Rost et alii, 2006, p. 247.
- ↑ Mauseth, 2017, p. 518-519.
- ↑ «vivaç». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
modifica- Glimn-Lacy, Janice; Kaufman, Peter B. Botany Illustrated. Introduction to Plants, Major Groups, Flowering Plant Families. Springer, 2006. ISBN 978-0387-28870-3.
- Kochhar, S. L.; Gujral, Sukhbir Kaur. Plant Physiology. Theory and Applications (en anglès). Segona edició. Cambridge University Press, 2020. ISBN 9781108707718.
- Mauseth, James D. Botany. An Introduction to Plant Biology (en anglès). Sisena edició. Jones & Bartlett Learning, 2017. ISBN 9781284077537.
- Rost, Thomas L.; Barbour, Michael G.; Stocking, C. Ralph; Murphy, Terence M. Plant Biology (en anglès). Segona Ed.. Thomson Brooks/Cole, 2006. ISBN 0-534-38061-1.