Plauen

Plauen
	Escut d'armes
Tipus	gran ciutat de districte, centre regional major, municipi urbà i capital de districte
Localització
	50° 29′ 42″ N, 12° 08′ 18″ E / 50.495°N,12.1383°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Saxònia
Districte rural	Vogtlandkreis
Capital de	Vogtlandkreis ; Plauen-Land District (en) ; Amtshauptmannschaft Plauen (en)
Població humana
Població	64.763 (2022) (634,25 hab./km²)
Geografia
Superfície	102,11 km²
Banyat per	Syrabach i Weiße Elster
Altitud	412 m
Creació	1112 (Gregorià)
Organització política
• Cap de govern	Steffen Zenner (en)
Membre de	Alcaldes per la Pau (2010–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08523–08529
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	03741
Codi NUTS	DED12
Clau de municipalitat alemanya	14523320
Altres
Agermanament amb	Hof ; Pabianice ; Šiauliai ; Siegen ; Steyr ; Cegléd ; Aš
Lloc web	plauen.de

Plauen (pronunciació alemanya: [ˈplaʊən];^[1]^[2] en txec: Plavno) és una ciutat situada a l'estat de Saxònia, a Alemanya, amb una població d'uns 65.000 habitants. És la cinquena ciutat més gran de Saxònia, després de Leipzig, Dresden, Chemnitz i Zwickau, la segona ciutat més gran del Vogtland després de Gera, així com la ciutat més gran del Vogtland saxó (alemany: Sächsisches Vogtland). La ciutat es troba al riu Elster Blanc (Weiße Elster; un afluent del Saale). Plauen és la ciutat més al sud-oest d'una sèrie de ciutats situades a l'avantpaís densament poblat de les muntanyes Elster i Ore, que s'estén des de Plauen al sud-oest passant per Zwickau, Chemnitz i Freiberg fins a Dresden al nord-est. És la capital del districte de Vogtland. Plauen limita amb Turíngia al nord, i també està situat a prop de la frontera saxona amb Baviera (Francònia) i la República Txeca (Bohèmia).

Història

Fàbrica de cortines d'encaix, 1980

Plauen va ser fundada pels eslaus polabis al segle XII com a "Plawe" i va passar al Regne de Bohèmia el 1327. La ciutat va ser capturada per l'arquebisbe de Magdeburg, Lippold von Bredow, el 1384. El 1466, va passar al Ducat de Saxònia i més tard el 1569 a l'Electorat de Saxònia. Plauen es va incorporar al Regne de Saxònia el 1806 durant les guerres napoleòniques, i el 1871 va passar a formar part de l'Imperi Alemany.

A finals del segle XIX, Plauen es va convertir en un centre de fabricació tèxtil, especialitzat en puntes químiques, anomenades puntes de Plauen. Al voltant de 1910, Plauen, com a ciutat industrial de ràpid creixement de la regió, va assolir el seu pic de població (cens de 1910: 121.000, 1912: 128.000). La població de Plauen, però, es va reduir dràsticament des de la Segona Guerra Mundial (1939: 111.000 habitants). Durant la guerra, els nazis van operar una presó a la ciutat,^[3] i tres subcamps del camp de concentració de Flossenbürg.^[4]^[5]^[6] Va ser ocupada per les tropes nord-americanes el 16 d'abril de 1945 però va ser deixada a l'Exèrcit Roig l'1 de juliol de 1945. A partir de 1945, Plauen va caure a la zona d'ocupació soviètica d'Alemanya, que després esdevingué la República Democràtica Alemanya (1949-1990). Plauen va acollir una gran guarnició d'ocupació de l'Exèrcit Roig i, en els últims anys de la RDA (DDR), una escola d'oficials de la Guàrdia Fronterera ("Grenztruppen der DDR"). La primera manifestació massiva contra el règim comunista a la RDA va començar a Plauen el 7 d'octubre de 1989; aquest va ser l'inici d'una sèrie de manifestacions massives a tot el país i, finalment, va portar a la reunificació d'Alemanya el 1990. A la reforma del districte de l'1 de juliol de 2008, Plauen va perdre el seu estatus de districte urbà i es va fusionar amb el districte Vogtlandkreis.

Estació de Plauen.

Ciutats agermanades

La ciutat de Plauen és agermanada amb:^[7]

Aš, R. Txeca (1962)
Steyr, Àustria (1970)
Hof, Alemanya (1987)
Siegen, Alemanya (1990)
Cegléd, Hongria (2005)
Pabianice, Polònia (2006)
Šiauliai, Lituània (2010)

Fills il·lustres

Christoph Pezel 1598

E. O. Plauen 1943

Horst Dohlus 1986

Heinrich von Plauen (1370–1429), Gran Mestre dels Cavallers Teutònics
Christoph Pezel (1539–1604), teòleg
Johann von Mayr (1716–1759), general prussià
Ferdinand Gotthelf Hand (1786–1851), filòleg
Eduard Friedrich Poeppig (1798–1868), botànic, zoòleg i explorador
Gustav Hartenstein (1808–1890), filòsof
Charles Beyer (1813–1876), dissenyador i enginyer de locomotores
Emil Kautzsch (1841–1910), teòleg
Arwed Rossbach (1844–1902), arquitecte a Leipzig
Hermann Vogel (1854–1921), il·lustrador
Kurt Helbig (1901–1975), aixecador de peses
Friedrich Hielscher (1902–1990), sof religiós, escriptor i lluitador de la resistència contra el nazisme
E.O. Plauen (1903–1944), dibuixant
Paul Wessel (1904–1967), polític (SED)
Egon Zill (1906–1974), comandant nazi de les SS del camp de concentració de Flossenbürg
Werner Hartenstein (1908–1943), comandant de l'U-156 en temps de guerra
Walter Ballhause (1911–1991), fotògraf
Horst Dohlus (1925–2007), funcionari del SED
Karl Richter (1926–1981), director d'orquestra, organista i clavecinista
Hans Otte (1926–2007), compositor i pianista
Klaus Zoephel (1929–2017), compositor i director d'orquestra
Klaus Zink (1936), futbolista
Angelika Bahmann (1952), piragüista d'eslàlom, campiona olímpica
Kornelia Ender (1958), nedadora, campiona olímpica
Volker Eckert (1959-2007), assassí en sèrie
Matthias Freihof (1961), actor i director de televisió
Andrea Stolletz (1963), jugadora d'handbol
Olaf Schubert (1967), còmic i músic
Martin Dulig (1974), polític (SPD)
Philip Geipel (1986), pilot de carreres
Christian Bahmann (1981), piragüista d'eslàlom
Christin Zenner (1991), nedador
Kassem Taher Saleh (1993), polític (Alliance 90/Els Verds)

Ciutadans d'honor

Martin Mutschmann, 1933 (revocat el 1945)^[8]

Galeria

Centre històric de Plauen
Plaça de l'antic mercat
Antic ajuntament
Església de St. Mark
Vogtlandtheater
Placa commemorativa a Plauen de la manifestació multitudinària de 1989

Referències

↑ Krech, Eva-Maria; Stock, Eberhard; Hirschfeld, Ursula [et al.].. Deutsches Aussprachewörterbuch (en german). Berlin: Walter de Gruyter, 2009, p. 828. ISBN 978-3-11-018202-6.
↑ Mangold, Max. Das Aussprachewörterbuch (en german). 6th. Mannheim: Dudenverlag, 2005, p. 635. ISBN 9783411040667.
↑ «Untersuchungshaftanstalt Plauen» (en alemany). Bundesarchiv.de. [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Plauen (Industriewerke AG) Subcamp». KZ-Gedenkstätte Flossenbürg. [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Plauen (Cotton Mill) Subcamp». KZ-Gedenkstätte Flossenbürg. [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Plauen (Dr. Th. Horn) Subcamp». KZ-Gedenkstätte Flossenbürg. [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Städtepartnerschaften» (en alemany). plauen.de. Plauen. Arxivat de l'original el 3 November 2019. [Consulta: 11 març 2021].
↑ Miller, Michael. Gauleiter Volume 2. California: R James Bender Publishing, 2017, p. 341. ISBN 978-1-932970-32-6.

[1] Krech, Eva-Maria; Stock, Eberhard; Hirschfeld, Ursula [et al.].. Deutsches Aussprachewörterbuch (en german). Berlin: Walter de Gruyter, 2009, p. 828. ISBN 978-3-11-018202-6.

[2] Mangold, Max. Das Aussprachewörterbuch (en german). 6th. Mannheim: Dudenverlag, 2005, p. 635. ISBN 9783411040667.

[3] «Untersuchungshaftanstalt Plauen» (en alemany). Bundesarchiv.de. [Consulta: 3 abril 2021].

[4] «Plauen (Industriewerke AG) Subcamp». KZ-Gedenkstätte Flossenbürg. [Consulta: 3 abril 2021].

[5] «Plauen (Cotton Mill) Subcamp». KZ-Gedenkstätte Flossenbürg. [Consulta: 3 abril 2021].

[6] «Plauen (Dr. Th. Horn) Subcamp». KZ-Gedenkstätte Flossenbürg. [Consulta: 3 abril 2021].

[7] «Städtepartnerschaften» (en alemany). plauen.de. Plauen. Arxivat de l'original el 3 November 2019. [Consulta: 11 març 2021].

[8] Miller, Michael. Gauleiter Volume 2. California: R James Bender Publishing, 2017, p. 341. ISBN 978-1-932970-32-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]