Podarcis atrata

La sargantana dels Columbrets (Podarcis atrata) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Lacertidae endèmica de les Illes Columbretes (Castelló, País Valencià).

Podarcis atrata

Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Lacertidae
Gènere	Podarcis
Espècie	Podarcis atrata (Boscá, 1916)
Nomenclatura
Sinònims	Podarcis hispanica subsp. atrata, Boscá, 1916. Lacerta atrata subsp. columbretensis, Eisentraut, 1930. Lacerta atrata subsp. mancolibrensis, Eisentraut, 1930. Podarcis hispanica subsp. atrata, Bauer y Günther, 1995. Podarcis atrata, Castilla et al., 1998. Podarcis atrata, Oliveiro et al., 2000. Podarcis atrata, Arnold et al., 2007.
Distribució

Descripció

El rang de mides més comú entre els mascles varia entre 4,2 i 5,9 centímetres de la punta del morro a la cloaca, encara que alguns individus poden assolir els 6,5 cm. Les femelles, més petites i gràcils, fan de 4,1 a 5,7 cm. La cua pot arribar a assolir fins a 10 centímetres, pràcticament el doble que la resta del cos. Igual que en altres rèptils emparentats, part d'aquesta es desprèn i mou frenèticament quan és atrapada per un depredador, permetent escapar a la sargantana. A part de la grandària i la corpulència, els mascles es diferencien de les femelles pel seu cap massiu, triangular i d'escates més marcades, així com per més longitud de les potes, sobretot les posteriors.

El color i dibuix de la pell varia enormement d'una zona a una altra i fins i tot entre individus d'una mateixa població. En general és marró-verdós, de vegades vermellós a la zona de l'esquena, coll i cap. En aquests llocs poden aparèixer clapejades o retícules, que és una cosa característica dels mascles. Predomina la presència de bandes laterals, especialment en les femelles, entre les quals en destaquen dues gruixudes i fosques, que poden anar perfilades per altres de groguenques més primes. El pit, aplanat, és de color groguenc i presenta menys escates ventrals en mascles (25-30) que en femelles (28-36). La cua també té un rang de colors enormement variable (marró, verdós, vermellós, groguenc o fins i tot blavós, característica pròpia dels exemplars joves), i poden ser uniformes, amb dos colors diferents o fins i tot amb taques fosques alineades a tot el llarg de la cua.

Hàbitat

La sargantana dels Columbrets s'hi troba amb més gran freqüència en terrenys rocosos o pedregosos, on disposa de forma simultània de plataformes on prendre el sol i refugis on amagar-se en cas de perill.

Els exemplars d'aquesta espècie no hivernen realment, sinó que es mantenen actius la major part de l'any. Només l'existència d'episodis realment freds durant l'hivern poden forçar-los a no abandonar els seus refugis durant un temps.

Depreda sobretot insectes i aràcnids de menys de 25 mm de longitud, tant en terra com també sobre els arbres.

Reproducció

L'època de zel es produeix entre març i juny, època en què resulten més visibles. Els mascles es tornen més actius i es barallen entre si, intentant mantenir allunyats els seus competidors de les femelles. Després d'assegurar-se del seu triomf, el vencedor protagonitza unes còpules que poden arribar a durar una hora, encara que generalment són més breus.

Al llarg d'aquests mesos, les femelles realitzen diverses postes que oscil·len entre 1 i 5 ous, que s'incuben amb la calor de l'ambient entre 40 i 80 dies. Les cries neixen amb el cos marró i la cua verda-blavosa, d'aspecte molt similar. La maduresa sexual no arriba fins al segon any de vida, quan voregen els 4,5 centímetres.

Distribució

Les poblacions d'aquesta espècie es troben aïllades en quatre illots de reduïda superfície (Foradadeta: 0,5 ha, Mancolibre, 1 ha, Foradada, 1,6 ha, Illa Gran, 12 ha). A l'illa Gran s'assenta la màxima densitat de l'espècie 1.000 individus/ha; a la resta és més reduïda. L'espècie i el seu hàbitat estan protegits des de la creació del Parc Natural de les Illes Columbrets el 1998.

Taxonomia en revisió

Recentment s'ha elevat a espècie diferent de P. hispanica, tot i que encara està pendent d'acceptació.

Amenaces

Tractant-se del lacèrtid amb una més petita àrea de distribució d'Europa, la seva més gran amenaça és la destrucció del seu hàbitat, amb risc d'hibridació, i possible depredació per gats i rates introduïdes en els illots.

Referències

• Podarcis atrata en l'Inventari de Biodiversitat dels Rèptils Espanyols (Ministeri de Medi ambient d'Espanya). Consultat el 22/10/2009.
• Podarcis atrata a The Reptiles Database. Consultat el 22/10/2009.

Enllaços externs

• Podarcis atrata Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. a l'Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España, Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient (castellà).