Sanidina
La sanidina és un mineral que pertany a la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta classe al grup dels feldespats potàssics.[1] Va ser descoberta l'any 1808 a la muntanya Drachenfels prop de Königswinter, a Alemanya,[4] el seu nom deriva de les paraules del grec "sanis" tauleta i "idos" veure, fent menció al seu hàbit tabular. Com a sinònims es troben: gränzerita, rhyacolita o riacolita.
 Sanidina | |
|---|---|
 Sanidine - Puy de Sancy, Monts-Dore massif, Puy-de-Dôme, Auvergne, França. (5x4.5cm) | |
| Fórmula química | (K,Na)(Si,Al)₄O₈ |
| Epònim | plat i aparença visual  |
| Localitat tipus | Drachenfels |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03a |
| Dana | 76.01.01.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Monoclínic - Prismàtic H-M Symbol (2/m) Space Group: C 2/m |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls tabulars, pot ser acicular |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | Incolora a blanca |
| Macles | Carlsbad twinning common |
| Exfoliació | {001} perfecte, {010} bo |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,52 |
| Propietats òptiques | Biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.518 - 1.525 nβ = 1.523 - 1.530 nγ = 1.525 - 1.531 |
| Birefringència | δ = 0.007 |
| Angle 2V | Mesura: 18° - 42° (baix); 15° - 63° (alt) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sa |
| Referències | [1][2][3] |
Característiques
modificaCorrespon a una varietat formada a alta temperatura de feldespat potàssic,[1] essent un alumino-tecto-silicat de potassi i sodi, sense anions addicionals. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'albita (NaAlSi₃O₈), en la qual la substitució gradual del potassi pel sodi va donant els diferents minerals de la sèrie. Acostuma a dur com impureses: ferro, calci, sodi i aigua.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sanidina pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
modificaLa sanidina és un mineral molt comú que es troba en forma de cristalls incolors o blancs en roca volcànica de tipus àcid.[5] també s'ha trobat en nòduls d'eclogita en kimberlites. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a diferents indrets de la regió volcànica gironina, entre el Gironès i la Garrotxa.[2] Pot portar com impureses els minerals: quars, plagioclasa sòdica, moscovita, biotita, hornblenda i magnetita.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sanidine Handbook of Mineralogy
- ↑ 2,0 2,1 http://www.mindat.org/min-3521.html Mindat.org
- ↑ http://www.webmineral.com/data/Sanidine.shtml Webmineral data
- ↑ Klaproth, M.H., 1810. "Chemische Untersuchung des glasigen Feldspaths vom Drachenfels, Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper, Fünfter Band, Rottmann Berlin, 12-18.
- ↑ sanidine, Encyclopædia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- Sanidina Arxivat 2013-02-15 a Wayback Machine., uned.es.
- Sanidina, mindat.org.
