Santa Casa de Loreto
La Basílica de la Santa Casa és un lloc de pelegrinatge catòlic situat al municipi italià de Loreto. Es va construir al voltant de la casa on, segons la tradició, l' Arcàngel Gabriel va donar l' anunciació a la Mare de Déu que seria mare del messies i on va viure la Sagrada Família, a Natzaret.[1]
Santa Casa de Loreto | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (it) Basilica della Santa Casa | |||
Epònim | Verge Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | Església parroquial, international shrine (en) , basílica menor, catedral catòlica i edifici religiós | |||
Part de | propietats de la Santa Seu i European Marian Network (en) | |||
Arquitecte | Luigi Vanvitelli: Vanvitellian Bell Tower (en) Giuliano da Maiano Giuliano da Sangallo Baccio Pontelli Francesco di Giorgio Andrea Sansovino Bramante Antonio da Sangallo el Jove Marino di Marco Cedrino | |||
Construcció | 1468 | |||
Dedicat a | Verge Maria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura del Renaixement | |||
Altitud | 127 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Loreto (Itàlia) | |||
| ||||
Format per | Sacristy di San Giovanni (en) | |||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | prelatura territorial de Loreto (prelatura territorial de Loreto) | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | santuarioloreto.va | |||
Introducció
modificaLa casa es trobava originalment a Terra Santa, però, durant l'adveniment de les croades, davant l'avenç de les tropes musulmanes, els cristians van témer que fos destruïda.[2] Així, un membre de la poderosa família Angeli (governadors d' Epiro) va finançar el trasllat de la casa al que avui és Croàcia, el 1291. Dos anys després, va ser transportada a Ancona, i el 10 de desembre de 1294 va arribar a la localitat de Loreto. La nostra Senyora de Loreto és considerada el dia d'avui la Santa Patrona dels pilots aviadors.[3]
El santuari
modificaAl voltant de la caseta de Natzaret es va erigir durant el Renaixement una esplèndida basílica, dissenyada pel Bramant. A l'interior, a la Sacristia de Sant Joan es poden admirar els frescos pintats per Luca Signorelli, ia la Sacristia de Sant Marc, els frescos de Melozzo da Forli. A finals del segle xix i principis del segle xx, la basílica va tenir àmplies reformes, dirigides per l'arquitecte Giuseppe Sacconi (l'autor del Monument a Víctor Manuel II). Empero, de l'arquitectura original renaixentista, es conserva la Capella del duc d'Urbino.[4]
La Verge de Loreto
modificaL'estàtua de la Mare de Déu venerada en aquest santuari datava del tretze i va ser destruïda en un incendi el 1921. L'actual Verge és obra de Leopoldo Celani, i va ser tallada a partir d'un cedre libanès pres dels jardins del Vaticà.[5] Les cèlebres lletanies lauretanas (és a dir de Loreto), que es resen al final del rosari marià, van ser escrites en el seu honor.
Galeria fotogràfica
modifica-
La basílica de la Santa Casa
-
Façana del santuari
-
Plaça de la Madonna
Referències
modifica- ↑ «"The Sanctuary of Loreto", Agenzia Nazionale Turismo». Arxivat de l'original el 16 May 2021. [Consulta: 4 febrer 2021].
- ↑ Frederick Hartt, David G. Wilkins (2010) History of Italian Renaissance Art: Painting, Sculpture, Architecture "Sixtus's nephews who appears in the group portrait, called Melozzo to Loreto, on the Adriatic coast, to decorate the sacristy of the basilica of the Santa Casa (fig. 14.26)."
- ↑ «Pope adds feast of Our Lady of Loreto to universal calendar». .
- ↑ «Basilica della Santa Casa Review - Umbria and the Marches Italy - Sights». Fodor’s Travel. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Miller, Jennifer Gregory. "The New Advent Feast, Our Lady of Loreto", Catholic Culture, 11 December 2019