Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Viquipèdia

Sarna

malaltia

La ronya, sarna o escabiosi és una malaltia produïda per un àcar paràsit Sarcoptes scabiei. Aquest paràsit dels mamífers s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes, per la qual cosa el tractament de la infestació resulta complicat.

Plantilla:Infotaula malaltiaSarna
Sarcoptes scabiei excavant una galeria, i deixant ous i excrements darrera seu modifica
Tipusacarodermatitis, acariosi, infecció cutània, malaltia tropical desatesa, malaltia infecciosa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesexantema, pruïja i febre Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
permetrina, (E)-crotamitó, Lindà, ivermectina, butòxid de piperonil, (E)-crotamitó i permetrina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectaésser humà Modifica el valor a Wikidata
Causat peràcar de la sarna Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111G04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B86 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9133.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPS72 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB11841 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000830 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1109204, 785873 i 911033 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKscabies-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012532 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0036262 i C0024710 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8295 Modifica el valor a Wikidata

El microorganisme causal de la sarna humana és Sarcoptes scabiei var. hominis.[1]

El metge àrab Abu-Marwan Ibn Zuhr va demostrar durant l'edat d'or de l'islam que la sarna és causada per l'àcar de la sarna i que es pot curar eliminant el paràsit sense necessitat de purgar, hemorràgia o altres tractaments requerits pels humors, trencant amb la teoria dels humors de Galè i Avicenna.[2] El descobridor de l'etiologia parasitària de la sarna fou el metge italià Giovanni Cosimo Bonomo (1663-1696).[3] Von Hebra, dermatòleg austríac, descrigué amb gran meticulositat l'any 1844 el cicle de vida de S. scabiei i el patró de distribució cutània de l'escabiosi.[4]

Contagi

modifica

La infestació inicial sol ser nocturna, ja que aquests àcars són nocturns. El contagi pot ser directe (de persona a persona) o més sovint, indirecta, a través dels llençols, de roba de vestir o altres fòmits. El període d'incubació és de 8 a 10 dies. És més freqüent en persones que viatgen sovint o en condicions precàries i en individus amb una discapacitat física o psicosocial que no reben cap atenció.[5]

Símptomes

modifica
 
Lesió típica de la sarna.

El principal símptoma és la picor que sol ser més intensa durant la nit. La picor és la reacció al·lèrgica del cos enfront del paràsit, que causa petits grans, butllofes i petites úlceres amb crostes.

Les lesions més típiques són els solcs acarins, línies grisenques i sinuoses d'1 a 15 mm de llargària, que són el reflex exterior d'una galeria excavada a l'epidermis per la femella amb la finalitat de desovar, i les vesícules perlades, del gruix d'un cap d'agulla, produïdes per les secrecions del paràsit.

Les lesions predominen als canells, les cares laterals dels dits i de les mans, els colzes i les natges, des d'on s'estenen per tot el cos. Algunes localitzacions són electives: a l'home, es poden donar al gland i al prepuci; a la dona, a l'arèola mamària; i al lactant a la planta dels peus i al cuir cabellut. Una presentació atípica de l'escabiosi, no sempre fàcil de diagnosticar correctament, és l'unguial.[6]

La sarna pot anar acompanyada d'infeccions secundàries a la pell d'etiologia bacteriana (piodermatitis), les quals poden originar abscessos, cel·lulitis o una limfangitis.[7] L'impetigen afecta amb freqüència als que sofreixen sarna, ja que existeix una relació sinèrgica entre S. scabiei i Streptococcus pyogenes. L'àcar allibera proteïnes inhibidores del sistema del complement que impedeixen l'opsonització del bacteri, fet que li permet eludir el control del sistema immunitari i proliferar fàcilment.[8] Eventualment, la sarna pot estar involucrada en la gènesi de patologies no cutànies com la febre reumàtica o la glomerulonefritis postestreptocòccica.[9]

Sarna crostosa

modifica
 
Sarna crostosa en una persona amb sida

Les persones amb un sistema immunològic deteriorat per l'envelliment, la sida, la presa de fàrmacs immunosupressors,[10] el càncer o altres greus patologies de base, són susceptibles de tenir una sarna crostosa (també anomenada noruega o hiperqueratòsica).[11][12] Aquesta forma de sarna, descrita per primera vegada a Noruega l'any 1848 en malalts de lepra, es contagia amb gran facilitat.[13] En ella, els àcars proliferen de forma massiva produint plaques cutànies escatoses, d'entre 3 i 15 mm de gruix i amb un aspecte eritematós (psoriasiformes), sobretot a les zones acrals. Escasses vegades, les lesions només sorgeixen a la cara.[14] A diferència de la sarna clàssica, la sarna crostosa té un inici insidiós i progressa lentament.[15]

Prevenció

modifica

Els programes estratègics de tractament amb permetrina tòpica o ivermectina oral a zones on la malaltia és endèmica, moltes d'elles insulars,[16] han aconseguit una considerable reducció de la prevalença de la sarna en diverses poblacions.[7][17]

El juny de 2019, l'Agència de Salut Pública de Catalunya publicà un Protocol de prevenció i control de l'escabiosi.[18]

Tractament

modifica

El tractament es basa en escabicides (permetrina, ivermectina). El tractament s'ha de fer a tota la família, i qualsevol altra persona que hagi tingut un contacte prolongat o recent amb la infectada.[7] Per controlar la picor s'utilitzen antihistamínics i antiinflamatoris.[19]

La roba de llit i les tovalloles utilitzades durant els anteriors tres dies s'han de rentar en aigua calenta i eixugar-se en una assecadora calenta.[20] La roba o material que no es pugui rentar directament (per exemple: mantes, coixins, sabates i abrics) s’ha de posar en una bossa de plàstic ben tancada durant 7 dies com a mínim i després ventilar-la 24 hores abans d’utilitzar-la.[21] Sofàs, mobles, seients del cotxe i matalassos: neteja amb aigua i sabó i posteriorment passar l’aspiradora a fons.[21] Superfícies dures del mobiliari: neteja i desinfecció rutinària amb lleixiu o sistemes de neteja a vapor.[21]

Permetrina

modifica

La permetrina (Perme-cure, Sarcop)[22] és el tractament més eficaç per a la sarna,[23] i segueix sent el tractament d'elecció.[7][24] S'aplica sobre tota la superfície del cos acabat de dutxar i ben sec, des del coll fins als peus (inclosos), amb especial cura als plecs cutanis.[21] En infants fins als dos anys, ancians i immunodeprimits també s’aplica al cap, coll, cara i orelles.[21] Els nadons i infants es poden posar guants i mitjons perquè no es xumin els dits.[21] Segurament caldrà ajuda per l’aplicació i qui ho faci s'ha de posar guants per realitzar l’aplicació.[21] Cal deixar actuar la crema durant 12 hores (mínim 8 hores), preferentment a la nit, per després rentar-se l'endemà al matí.[21][7] Normalment, l'aplicació es torna a repetir al cap d’una setmana.[21] La sarna crostosa pot requerir múltiples aplicacions o tractaments complementaris amb ivermectina oral (com se cita a continuació).[7][24][25] La permetrina pot causar una lleugera irritació de la pell que sol ser tolerable.[11]

Ivermectina

modifica

La ivermectina (Soolantra, Ivercare, Ivergalen)[22] oral és eficaç en l'erradicació de la sarna, sovint en una sola dosi.[26][7] És el tractament d'elecció per a la sarna crostosa, i algunes vegades es prescriu en combinació amb un agent tòpic.[7][11] No s'ha provat en infants i, així, no es recomana per a nens menors de sis anys.[11]

Altres

modifica

Altres tractaments inclouen lindà, benzoat de benzil,[27] crotamitó,[28] malatió, i preparats de sofre.[7][11] Segons els resultats de diversos estudis, la moxidectina (un fàrmac antiparasitari d'ampli espectre utilitzat en Veterinària)[29] podria ser una alternativa vàlida a la ivermectina oral.[30]

Des de fa uns anys s'ha observat repetidament, tant en estudis in vivo i in vitro com en assajos clínics, l'existència d'àcars de l'espècie S. scabiei resistents als fàrmacs convencionals, fet que ha promogut la recerca de noves eines terapèutiques contra la sarna.[31] Per exemple, investigadors australians han avaluat de forma positiva les propietats acaricides i antiinflamatòries de l'oli de Melaleuca alternifolia, el qual ha demostrat una major eficàcia davant S. scabiei que els preparats tòpics clàssics.[32]

Epidemiologia

modifica

La sarna és una de les tres malalties de la pell més comunes a l'edat infantil, juntament amb la tinya i la piodermatitis.[7] A nivell mundial a partir de 2009, s'estima que cada any es produeixen uns 300 milions de casos de sarna.[12][33] S'estima que aproximadament 1-10% de la població global por estar infestada amb sarna, però en certes poblacions, la taxa d'infestació pot ser tan alta com el 50-80%.[7] Tot i que la sarna és present a tot el món, les taxes més altes d'infestació es produeixen en països amb climes càlids i tropicals, especialment en comunitats on coexisteixen l'amuntegament i la pobresa. Els grups més susceptibles són els infants i la gent gran, que són també més vulnerables a les complicacions secundàries de la infestació.[34] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses.

Imatges addicionals

modifica

Evolució del tractament

modifica
  •  
    Símptomes al quart dia d'infestació.
  •  
    Vuitè dia (inici del tractament).
  •  
    Dotzè dia (encara sota tractament).
  •  
    Curació.

Referències

modifica
  1. ↑ Winters, L «Scabies (Sarcoptes scabiei var. hominis)» (en anglès). ParaSites. Stanford University, 2009, págs: 6. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2019 [Consulta: 28 octubre 2019].
  2. ↑ Tschanz, David W. «The Islamic Roots of the Modern Hospital» (en anglès). Aramco World, març/abril 2017. Arxivat de l'original el 21 de març 2017. [Consulta: 20 març 2017].
  3. ↑ Ramos-e-Silva, M «Giovan Cosimo Bonomo (1663-1696): discoverer of the etiology of scabies» (en anglès). Int J Dermatol, 1998 Ag; 37 (8), pp: 625-630. DOI: 10.1046/j.1365-4362.1998.00400_1.x. ISSN: 1365-4632. PMID: 9732015 [Consulta: 28 octubre 2019].
  4. ↑ Romiti, N «The pioneers of dermatology - Part 1. The life and works of Ferdinand von Hebra» (en anglès). An Bras Dermatol, 2004 Nov-Des; 79 (6), pp: 733-735. DOI: 10.1590/S0365-05962004000600011. ISSN: 1806-4841 [Consulta: 29 octubre 2019].
  5. ↑ Tarbox M, Walker K, Tan M «Scabies» (en anglès). JAMA, 2018 Ag 14; 320 (6), pp: 612. DOI: 10.1001/jama.2018.7480. ISSN: 1538-3598. PMID: 30120479 [Consulta: 26 octubre 2019].
  6. ↑ Tempark T, Lekwuttikarn R, Chatproedprai S, Wananukul S «Nail Scabies: An Unusual Presentation Often Overlooked and Mistreated» (en anglès). J Trop Pediatr, 2017 Abr 1; 63 (2), pp: 155-159. DOI: 10.1093/tropej/fmw058. ISSN: 1465-3664. PMID: 27613759 [Consulta: 5 novembre 2019].
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Andrews RM, McCarthy J, Carapetis JR, Currie BJ «Skin disorders, including pyoderma, scabies, and tinea infections». Pediatr. Clin. North Am., 56, 6, 12-2009, pàg. 1421–40. DOI: 10.1016/j.pcl.2009.09.002. PMID: 19962029.
  8. ↑ Swe PM, Christian LD, Lu HC, Sriprakash KS, Fischer K «Complement inhibition by Sarcoptes scabiei protects Streptococcus pyogenes - An in vitro study to unravel the molecular mechanisms behind the poorly understood predilection of S. pyogenes to infect mite-induced skin lesions» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2017 Mar 9; 11 (3), pp: e0005437. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005437. PMC: 5360341. PMID: 28278252 [Consulta: 28 octubre 2019].
  9. ↑ McCarthy JS, Kemp DJ, Walton SF, Currie BJ «Scabies: more than just an irritation» (en anglès). Postgrad Med J, 2004 Jul; 80 (945), pp: 382-387. DOI: 10.1136/pgmj.2003.014563. PMC: 1743057. PMID: 15254301 [Consulta: 28 octubre 2019].
  10. ↑ Martínez Braga G, Di Martino Ortiz B, Rodríguez Masi M, Bolla De Lezcano L «Sarna costrosa eritrodérmica inducida por corticoterapia tratada con ivermectina. A propósito de un caso» (en castellà). Rev Esp Geriatr Gerontol, 2011 Maig-Jun; 46 (3), pp: 174-175. DOI: 10.1016/j.regg.2011.01.001. ISSN: 1578-1747. PMID: 21477894 [Consulta: 26 octubre 2019].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Hay, RJ «Scabies and pyodermas—diagnosis and treatment». Dermatol Ther, 22, 6, 2009, pàg. 466–474. DOI: 10.1111/j.1529-8019.2009.01270.x. PMID: 19889132.
  12. ↑ 12,0 12,1 Bouvresse, S.; Chosidow, O. «Scabies in healthcare settings». Curr Opin Infect Dis, 23, 2, 4-2010, pàg. 111–8. DOI: 10.1097/QCO.0b013e328336821b. PMID: 20075729.
  13. ↑ Seidelman J, Garza RM, Smith CM, Fowler VG Jr «More than a Mite Contagious: Crusted Scabies» (en anglès). Am J Med, 2017 Set; 130 (9), pp: 1042–1044. DOI: 10.1016/j.amjmed.2017.05.007. ISSN: 1555-7162. PMID: 28601538 [Consulta: 26 octubre 2019].
  14. ↑ Dondonis FP, Jappur DMC, Pires GC, Cartell ADS, Bonamigo RR «Facial crusted scabies on renal transplant patient» (en anglès/castellà). Nefrologia, 2019 Maig-Jun; 39 (3), pp: 315-317. DOI: 10.1016/j.nefro.2018.09.007. ISSN: 1989-2284. PMID: 30718003 [Consulta: 5 novembre 2019].
  15. ↑ Karthikeyan, K «Crusted scabies» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2009 Jul-Ag; 75 (4), pp: 340-347. DOI: 10.4103/0378-6323.53128. ISSN: 0973-3922. PMID: 19584457 [Consulta: 26 octubre 2019].
  16. ↑ Romani L, Whitfeld MJ, Koroivueta J, Kama M, et al «Mass Drug Administration for Scabies Control in a Population with Endemic Disease» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Des 10; 373 (24), pp: 2305-2313. DOI: 10.1056/NEJMoa1500987. ISSN: 1533-4406. PMID: 26650152 [Consulta: 28 octubre 2019].
  17. ↑ Engelman D, Steer AC «Control Strategies for Scabies» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2018 Set 5; 3 (3), pii: E98. DOI: 10.3390/tropicalmed3030098. PMC: 6160909. PMID: 30274494 [Consulta: 28 octubre 2019].
  18. ↑ ASPCAT «Protocol de prevenció i control de l'escabiosi (sarna)». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2019 Jun; Primera edició, pàgs: 65. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2019 [Consulta: 29 octubre 2019].
  19. ↑ Vañó-Galván, S; Moreno-Martin, P «Generalized pruritus after a beach vacation. Diagnosis: scabies». Cleveland Clinic Journal of Medicine, 75, 7, 2008, pàg. 474, 478. Arxivat de l'original el 2019-10-26. DOI: 10.3949/ccjm.75.7.474. ISSN: 1939-2869. PMID: 18646583 [Consulta: 26 octubre 2019]. Arxivat 2019-10-26 a Wayback Machine.
  20. ↑ CDC. «Parasites - Scabies», 02-11-2010. [Consulta: 11 desembre 2014].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 21,8 «Sarna». Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: 7 desembre 2021].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2022.
  23. ↑ Strong M, Johnstone PW «Interventions for treating scabies». Cochrane Database Syst Rev, 3, 2007, pàg. CD000320. DOI: 10.1002/14651858.CD000320.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 17636630.
  24. ↑ 24,0 24,1 «Scabies». Illinois Department of Public Health, 01-01-2008. [Consulta: 7 octubre 2010].
  25. ↑ The Pill Book. Bantam Books, 2010, p. 867–869. ISBN 978-0-553-59340-2. 
  26. ↑ «WHO - Water-related Disease». World Health Organization. [Consulta: 10 octubre 2010].
  27. ↑ DrugBank «Benzyl benzoate» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB00676 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 26 octubre 2019].
  28. ↑ DrugBank «Crotamiton» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB00265 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 26 octubre 2019].
  29. ↑ DrugBank «Moxidectin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB11431 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 27 octubre 2019].
  30. ↑ Mounsey KE, Bernigaud C, Chosidow O, McCarthy JS «Prospects for Moxidectin as a New Oral Treatment for Human Scabies» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Mar 17; 10 (3), pp: e0004389. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004389. PMC: 4795782. PMID: 26985995 [Consulta: 27 octubre 2019].
  31. ↑ Thomas J, Peterson GM, Walton SF, Carson CF «Scabies: an ancient global disease with a need for new therapies» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Jul 1; 15, pp: 250. DOI: 10.1186/s12879-015-0983-z. PMC: 4487193. PMID: 26123073 [Consulta: 28 octubre 2019].
  32. ↑ Thomas J, Carson CF, Peterson GM, Walton SF, et al «Therapeutic Potential of Tea Tree Oil for Scabies» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2016 Feb; 94 (2), pp: 258-266. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0515. PMC: 4751955. PMID: 26787146 [Consulta: 28 octubre 2019].
  33. ↑ Hicks, MI; Elston, DM «Scabies». Dermatologic Therapy, 22, 4, 7-2009, pàg. 279–92. DOI: 10.1111/j.1529-8019.2009.01243.x. ISSN: 1396-0296. PMID: 19580575.
  34. ↑ «Scabies». World Health Organization. [Consulta: 27 agost 2018].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarna
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sarna&oldid=34057344»