Stent
El terme stent és un anglicisme mèdic[1] d'ús comú per a denominar una cànula o un dispositiu amb forma cilíndrica o tubular d'ús endoluminal, generalment endovascular, i que es col·loca a l'interior d'una estructura anatòmica o conducte corporal per mantenir-lo permeable o evitar el seu col·lapse després de la seva dilatació, desobstrucció o alliberament quirúrgics.[2][3]
 Representació 3D d'un stent en una artèria coronària | |
| MeSH | D015607  |
|---|---|
| MedlinePlus | 002303 |
.jpg)
Etimologia
modificaEl terme en la literatura anglesa generalment es considera que és un epònim derivat del cognom de Charles Thomas Stent (1807 -1885), encara que, de fet el que va patentar Stent el 1856, va ser un material termoplàstic per a realitzar impressions dentàries, conegut com a "pasta de Stent". Durant la Primera Guerra Mundial, el cirurgià alemany J. F. Esser, va utilitzar la "Pasta de Stent" per fixar empelts de pell en soldats cremats i també com a suport per a pròtesis orals i facials. Posteriorment el doctor Charles Dotter (1920-1985), considerat el pare de la radiologia intervencionista, va utilitzar el terme stent tot experimentant amb gossos per implantar-los espirals de metall a l'artèria poplítia i més tard (el 1968) quan va introduir per primera vegada l'Angioplàstia transluminar amb catèters coaxials, mentre era cap del Departament de Radiologia de la Universitat d'Oregon. El 1985, el metge argentí, Julio Palmaz va crear un stent expansible que és l'emprat fins al dia d'avui.[4][5]
Amb el temps, el terme es va seguir utilitzant per extensió, per designar tot dispositiu de material apropiat emprat per donar suport a les estructures tubulars.[6][7]
Sinònims
modificaEn català no existeix una traducció exacta, alguns proposen la de "endopròtesi" encara que altres experts consideren que en ser estructures que no reemplacen sinó que reforcen o sostenen no es poden considerar i denominar amb el nom de pròtesis, per la qual cosa altres els denominen en català com cànula o fèrula implantable o implant endoluminal [8] encara que l'ús més estès en la literatura científica en idioma català segueix sent l'anglicisme stent.
Tipus
modificaPoden ser permanents o temporals i es poden classificar segons l'òrgan o conducte en què s'implanten. Són metàl·lics en malla o espirals (la majoria), recoberts o no i de medicaments o materials plàstics, i fins i tot s'estan utilitzant materials biodegradables.
Originalment i per al seu ús intravascular eren cilindres de malla metàl·lica expansibles, actualment alguns d'ells tenen la capacitat d'alliberar de forma programada medicaments com l'Actinomicina, Rapamicina (Sirolimus) i Paclitaxel, denominats per això stents medicats o recoberts (stent graft), amb la finalitat de prevenir la reestenosi de l'artèria on han estat col·locats.[9]
Per a ús en altres estructures anatòmiques, com els conductes biliars, a més dels metàl·lics similars als d'ús intravascular de vegades recoberts amb poliuretà, es fabriquen de material inert no metàl·lic o plàstic[10] Per a ús traqueobronquial n'hi ha que estan fabricats de silicona o de metall, podent combinar amb algun un altre tipus de material per fabricar models híbrids.[11]
Usos
modificaLes tècniques modernes, menys invasives que les quirúrgiques tradicionals, mitjançant endoscòpia, radiologia intervencionista i cateterisme, permeten col·locar aquests dispositius a estructures tubulars o conductes anatòmics com vasos: artèries coronàries, a aorta i en artèries caròtides o en artèria femoral, així com en vies urinàries, en conductes biliars, esòfag, tràquea o bronquis i còlon, entre altres, però el més comú i freqüent és l'ús intravascular coronari complementari a l'angioplàstia que va arribar a reemplaçar a la majoria de casos la revascularització mitjançant ponts o Bypass,[12] i en alguns informes o revisions del tema als Estats Units s'esmenta que més del 90% de procediments en artèries coronàries inclouen la implantació de stent.[13]
Referències
modifica- ↑ Navarro Gonzales, Fernando. Diccionari crític de dubtes anglès-espanyol de medicina. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2000. ISBN 9788448198084
- ↑ Ballesteros Fernández, Alfonso. El llenguatge dels metges. Ponència presentada a la Sessió inaugural del Curs acadèmic 2001 de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. [1] Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine.
- ↑ Medline plus, Stent
- ↑ Palmaz JC, Sibbitt RR, Reuter SR, Tio FO, Rice WJ. Expandable intraluminal graft: a preliminary study. Work in progress. Radiology. 1985 juliol; 156 (1) :73-77. [PubMed]
- ↑ Medscape Radiology. "An Expert Interview With Dr juliol Palmaz: Part I - Serendipity and the Stent." Medscape Radiology 5, no. 1 (2004). (Acc
- ↑ Pineda, Maurici, relator i editor, Consens Colombià de Stent, Col·legi colombià de hemodinàmia i intervencionisme cardiovascular. [2][Enllaç no actiu]
- ↑ «Diccionari Il·lustrat de termes mèdics». Arxivat de l'original el 2009-11-14. [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ Morillo, Aníbal J. M. D. Revista Colombiana de Radiologia Vol 17 No.3, 1970-1971, setembre de 2006
- ↑ Miriam Shuchman, MDDebating the Risks of Drug-Eluting Stents. N Engl J Med 356, 4 www.nejm.org gener 25, 2007
- ↑ Moss AC, Morris I, Mac Mathuna P. Stents biliars pal·liatius per al carcinoma pancreàtic obstructiu (Revisió Cochrane traduïda). La Biblioteca Cochrane Plus, número 3, 2008. ISSN 1745-9990. [3] Arxivat 2009-06-20 a Wayback Machine.
- ↑ Pinedo Onofre, Javier Alfons el al. Stents traqueobronquials. Una revisión.NEUMOLOGÍA I CIRURGIA DE TÒRAX, Vol 67, No 3, 2008. Mèxic, DF [4]
- ↑ Esplugues, Enric et al. Guies de pràctica clínica de la Societat Espanyola de Cardiologia en cardiologia intervencionista: angioplàstia coronària i altres tècniques. Societat Espanyola de Cardiologia. Rev Esp Cardiol Vol 53, Núm. 2, Febrer 2000; 218-240
- ↑ Serruys, Patrick W. el al. Review article: Drug TherapyCoronary-Artery Stents. The new england journal f medicine. N Engl J Med 2006; 354:483-95.
Vegeu també
modifica