Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                

Stephen Crane

escriptor i periodista estatunidenc

Stephen Crane (Newark, 1 de novembre de 1871 - Badenweiler, 5 de juny de 1900) va ser un escriptor i periodista estatunidenc, influent en la literatura del segle xx. Els seus principals treballs són The Red Badge of Courage i Maggie: A Girl of the Streets.[1]

Plantilla:Infotaula personaStephen Crane
Imatge
Imatge de Stephen Crane, en 1896. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Newark (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1900 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Badenweiler (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEvergreen Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaArburtus Cottage (en) Tradueix (1883–1892) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Syracuse
Claverack College
The Pennington School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, jugador de beisbol, novel·lista, poeta, periodista, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1886 Modifica el valor a Wikidata -
MovimentLiteratura realista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJohnston Smith Modifica el valor a Wikidata
Esportbeisbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Syracuse Orange baseball
Obra
Obres destacables
Família
ParesJonathan Townley Crane Modifica el valor a Wikidata  i Mary Helen Peck Crane Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0186427 Allmovie: p316859 TMDB.org: 95922
Musicbrainz: 019a1e29-a4f2-4c47-be59-ad896ed0b59f Discogs: 1093456 IMSLP: Category:Crane,_Stephen Find a Grave: 241 Project Gutenberg: 55 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

Crane va ser el catorzè i últim fill d'un matrimoni pertanyent a l'Església Metodista.[2] [3] En 1890 es va traslladar a Nova York per treballar pel seu compte com a reporter dels barris baixos, treball que juntament amb la seva pobresa li proporcionaria material per a la primera novel·la.[4]

Maggie: A Girl of the Streets (1893) va ser la seva novel·la inicial, va publicar-la amb pseudònim i la va haver de pagar ell mateix; va merèixer els elogis de diversos escriptors, però no va tenir èxit comercial; avui és un clàssic.[5][6]

La va seguir La Medalla Roja de Coratge (1896), un relat fortament líric i realista sobre la Guerra Civil Nord-americana, que segueix sent reconeguda internacionalment com un estudi psicològic, precís i profund d'un soldat jove. En la novel·la descriu cert episodi de la guerra civil des de dins. Aquesta obra, de constants reedicions, va ser portada al cinema per John Huston.[7]

A pesar que no havia viscut experiències militars, la descripció de les dures proves de combat que revelava en la seva obra (basada en documentació i imaginació), va induir a diversos periodistes nord-americans i estrangers a contractar-lo com a corresponsal en la Guerra dels Trenta Dies (guerra greco-turca de 1897) i en la Guerra Hispano-nord-americana (1898).[8][9]

El 1896 el vaixell en el qual acompanyava a una expedició dels Estats Units a Cuba, va naufragar i va estar quatre dies a la deriva, la qual cosa a la llarga li va ocasionar una tuberculosi. Va plasmar aquestes experiències en el llibre de contes The Open Boat and Other Tales (1898). El 1897 es va establir a Anglaterra, on va fer amistat amb els escriptors Henry James i Joseph Conrad, qui va lloar la seva gran novel·la.

Poc abans de la seva mort va aparèixer el que és probablement el seu llibre més popular, Whilomville Stories (1900). El naturalisme de Crane no és tan desesperat com el d'Émile Zola i es troba a més amarat d'un fort lirisme.[10]

Va escriure un total de dotze llibres fins a morir de tuberculosi, als 28 anys,[1] a Badenweiler (Alemanya).[11] Una sàtira del temperament romàntic que va deixar inacabada, The O'Ruddy, va ser conclosa per Robert Barr i es va donar a conèixer el 1903.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica