Strunzita

La strunzita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la strunzita. Rep el nom en honor de Karl Hugo Strunz (Weiden a Oberpfalz, Baviera, Alemanya, 24 de febrer de 1910 - Unterwössen, Baviera, 19 d'abril de 2006), professor de mineralogia de la Technische Universität de Berlín.

Strunzita
Fórmula química	Mn2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·6H₂O
Epònim	Karl Hugo Strunz
Localitat tipus	pegmatita Hagendorf South, Hagendorf, Waidhaus, Districte de Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.05
Dana	42.11.9.1
Heys	19.12.26
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,228(5) Å; b = 9,837(5) Å; c = 7,284(5) Å; α = 90,17(5)°; β = 98,44(5)°; γ = 117,44(5)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	groc palla a groc marronós clar
Macles	comunes en {120}
Exfoliació	no observada
Fractura	desagregable, fibrosa
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	vítria, subvítria, cerosa, sedosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,52(5) g/cm3 (mesurada); 2,49 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,619 a 1,625 nβ = 1,640 a 1,670 nγ = 1,696 a 1,720
Birefringència	δ = 0,077 a 0,095
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 75° a 80°, calculat: 86°
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Snz
Referències

Característiques

La strunzita és un fosfat de fórmula química Mn²⁺Fe³⁺₂(PO₄)₂(OH)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la strunzita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres recollides a la pegmatita Hagendorf South, a Waidhaus, dins el districte de Neustadt an der Waldnaab (Alt Palatinat, Baviera, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les pegmatites de Cotlliure i d'Argelès-sur-Mer, totes dues localitats al Rosselló (Catalunya Nord).