Terenci Moix
Terenci Moix (el Raval, 5 de gener de 1942 - Barcelona, 2 d'abril de 2003), pseudònim de Ramon Moix i Meseguer, fou un novel·lista en català i castellà. Era germà de la també escriptora Anna Maria Moix i Meseguer. La seua mare era d'origen frangenc, de Nonasp.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Ramon Moix Messeguer 5 gener 1942 el Raval (Barcelonès) |
| Mort | 2 abril 2003 (61 anys) Barcelona |
| Causa de mort | emfisema pulmonar |
| Sepultura | cap valor |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista, novel·lista |
| Gènere | Assaig |
| Nom de ploma | Ray Sorel Terenci Moix |
| Participà en | |
| 30 abril 1997 | Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parella | Enric Majó i Miró |
| Germans | Anna Maria Moix i Meseguer |
| Premis | |
| |
  | |
Biografia
modificaGran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta 1986), amb més d'un milió d'exemplars, donant-li continuació en El somni d'Alexandria (1988).
Va néixer al barri del Raval, al número 37 del Carrer de Joaquim Costa, on la seva família regentava la Granja de Gavá.[1] De formació autodidacta i anàrquica, es va donar a conèixer com a narrador amb l'obra La torre dels vicis capitals (1968).
La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l'època franquista, l'educació religiosa i el sexe (ja que segons explica va estudiar en col·legis de capellans als escolapis de Sant Anton de Barcelona) i una incommensurable devoció per la història d'Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faraònic.
El 1992 va publicar El sexe dels àngels, llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva sàtira a la cultura catalana. Malgrat tot el 1993 va rebre el guardó Lletra d'Or per aquesta obra.
Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada Memorias del peso de la paja.
Obertament homosexual, Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homòfobes. Exemple d'això van ser les seves dures crítiques al Nobel de Literatura Camilo José Cela.
Va escriure en el Tele/eXpres, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or i a El País.
Va morir l'abril de 2003 d'un emfisema pulmonar per la seva addicció al tabac. Les cendres de l'escriptor van ser dispersades entre la badia d'Alexandria, no lluny del llegendari Far, i el carrer de Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va néixer.
El 22 d'abril de 2005 es van iniciar els premis Terenci Moix. El mateix any també van començar el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Fundación Arena. Una plaça de Barcelona porta el seu nom.
Novel·les
modifica.jpg)
|
|
Referències
modifica- ↑ Bonilla, Juan. El tiempo es un sueño pop: vida y obra de Terenci Moix (en castellà). Barcelona: RBA, p. 509. ISBN 9788490062104.
Enllaços externs
modifica
- «Terenci Moix». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- «Terenci Moix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Vicenç Riera i Llorca Amb permís de l'enterramorts |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1971 |
Succeït per: Oriol Pi de Cabanyes i Almirall Oferiu flors als rebels que fracassaren |
| Precedit per: Juan Antonio Vallejo-Nágera Yo el rey |
Premi Planeta 1986 |
Succeït per: Juan Eslava Galán En busca del unicornio |
| Precedit per: Primer guardonat |
Premi Fernando Lara 1996 |
Succeït per: Francisco Umbral La forja de un ladrón |
| Precedit per: Álvaro Pombo El cielo raso |
Premi Fundació José Manuel Lara 2003 |
Succeït per: Jorge Semprún Veinte años y un día |