Trevor Jones (compositor)

Trevor Alfred Charles Jones (nascut el 23 de març de 1949) és un compositor sudafricà de música de pel·lícules i sèries televisives. Havent fet molt bona part de la seva carrera en el Regne Unit, Jones ha treballat en nombrosos films ben coneguts i aclamats com ara Excalibur, El tren de l'infern, Laberint, Crema Mississipi, L'Últim del Mohicans, i En el Nom del Pare; col·laborant amb productors cinematogràfics com John Boorman, Andrei Konchalovsky, Jim Henson, i Michael Mann. Tot i que no és especialment conegut fora del món de pel·lícula, ha compost per pel·lícules nombroses i la seva música ha estat qualificada per la crítica per la seva profunditat i emoció, i ha estat nominat per dos Premis Globus d'Or i tres BAFTA a la Millor Música de Pel·lícula.

Trevor Jones

Biografia
Naixement	(en) Trevor Alfred Charles Jones 23 març 1949 (75 anys) Ciutat del Cap (Sud-àfrica)
Formació	Universitat de York Royal Academy of Music Escola Nacional de Cinema i Televisió
Activitat
Camp de treball	Música per a cinema
Ocupació	compositor, compositor de bandes sonores
Activitat	1979 -
Influències	Elmer Bernstein, Maurice Jarre, John Barry, Michael Brook, Max Steiner i Jerry Goldsmith
Lloc web	trevorjonesfilmmusic.com

Carrera

A l'edat de sis anys, Jones ja hi havia decidit esdevenir un compositor de pel·lícula. En 1967 va assistir a l'Acadèmia Reial de Música en Londres amb una beca escolar i després treballà durant cinc anys per la BBC en rememoracions de música radiofònica i televisiva. Durant 1974 Jones va assistir a la Universitat de York de la qual va obtindre un graduat en mestratge en Música de Pel·lícules i Mitjans de Comunicació. A la National Film and Television School Jones van estudiar tres anys de producció cinematogràfica i tècniques fílmiques i tècniques de so. Durant aquest temps va escriure la música per vint-i-dos projectes d'estudiant. En 1981 Jones va escriure la banda sonora per la pel·lícula curta guardonada en l'Academy Award The Bollar Bottom i pel curtmetratge Black Angel.

Jones aviat va parar l'atenció de John Boorman, qui era a la meitat de producció de la seva èpica artúrica, Excàlibur (1981). La banda sonora, tot i que majoritàriament composta de música clàssica de Richard Wagner i Carl Orff, també necessitava segons Boorman fragments originals dramàtics (així com música d'època) per determinades escenes. Donat el modest pressupost d'Excalibur, un compositor de renom era inassequible, així que Boorman va llogar Jones com a jove promesa en ascens.

La música d'Excalibur va cridar l'atenció d'en Jim Henson, el qual feia The Dark Crystal (1982), i buscant un compositor jove i frisós de treballar de manera lliure i experimental com preferia Henson. La composició resultant fou una obra expansiva, multi-faceta, interpretada per l'Orquestra Simfònica de Londres, augmentada per l'ús enginyós de sintetitzadors Fairlight i Synclavier, així com instruments d'època com el crumhorn, flauta dolça, i l'inusual doble-flageolet, el qual Jones va trobar per casualitat en una botiga de música.

Jones va continuar Excalibur amb les bandes per pel·lícules de terror La Cita (1981) i The Sender (1982), i l'aventura pirata Nate and Hayes (1983). Durant 1985 Jones va compondre un dels seus acompanyaments musicals, per la producció televisiva aclamada The Last Place on Earth.

Jones s'associà amb Henson per al musical de fantasia Laberint (1986). David Bowie va escriure i va interpretar les pistes vocals per aquesta pel·lícula, incloent l'èxit "Underground", mentre Jones va proporcionar les peces dramàtiques.

Per causa que la seva banda per The Dark Crystal, complexa i simfònica aconseguí poca notorietat, Jones va començar a repensar la seva aproximació completa a la composició dramàtica. Al voltant dels mitjans vuitanta, El treball de Jones es va fer més electrònic (molt semblant al compositor de cinema Maurice Jarre), evitant temes melòdics identificables a favor dels acords de sintetitzador que apel·laven sentiments i patrons minimalistes. Mentre va escriure una ombrívola orquestració de cambra en, 1988 per La força d'un ser menor (en la qual hi va participar el guitarrista clàssic John Williams), a bandes com ara El Cor de l'Àngel (1987), Crema Mississipi (1988) i Sea of Love (1989) son més típiques dels productes de Jones durant aquest període.

El retorn a les bandes de gran orquestra va venir amb Aracnofòbia (1990), i va proporcionar una banda sonora alegre, lleugera amb regust a Georges Delerue per al film de 1992 Blame it on the Bellboy.

L'èxit més popular de Jones va arribar el 1992 amb la seva obra musical per L'últim dels Mohicans, i la seva música apassionada, lleugera i planejadora, oculta les dificultats que afligiren la seva creació. El director Michael Mann inicialment va demanar Jones que proporcionés una música electrònica per a la pel·lícula, però poc abans d'acabar-la, es va decidir que una música orquestral seria més apropiada per a aquesta èpica històrica. Jones es va apressar a reorientar la partitura per a orquestra en el poc temps exigit, mentre que la constant relectura de la pel·lícula significava que les referències musicals de vegades havien de ser reescrites diverses vegades per adaptar-les amb els nous ritmes. Finalment, amb la data de llançament imminent, el compositor Randy Edelman va ser convocat per escriure algunes escenes menors que Jones no tenia temps de fer. Jones i Edelman van rebre el co-crèdit a la pel·lícula (fent que aquesta composició molt popular i aclamada no fos elegible per a la consideració de l'Oscar). Encara que tots estaven disgustats amb les circumstàncies, Jones no va ser acomiadat de la pel·lícula malgrat les informacions en contra.

Jones es va fer actiu a la televisió en els 90, amb puntuacions orquestrals per a diverses produccions de Hallmark, incloent Gulliver's Travels, Merlin i Cleòpatra. També va proporcionar una divertida i jazzística partitura d'estil anys 30 per a Ricard III (1995), que compta amb un arranjament de bandes de swing de The Passionate Shepherd to His Love. de Christopher Marlowe. El 1997, Jones va treballar per primera vegada amb el popular director Ridley Scott, proporcionant una banda sonora electrònica-orquestral-amb gust roquer per a G.I. Jane (1997).

Discografia

Pel·lícules

Any	Títol	Director	Estudi(s)	Notes
1979	Brittania: The First of the Last	John Samson	N/A	Curtmetratge
1980	Black Angel	Roger Christian	20th Century Fox (projecció només possible en sales)
	Brothers and Sisters	Richard Woolley	British Film Institute	També director musical
	The Beneficiary	Carlo Gébler	National Film and Television School (NFTS)	Curtmetratge
1981	The Dollar Bottom	Roger Christian	Cinema International Corporation (projecció només possible en sales)
	The Appointment	Lindsey C. Vickers	First Principle Film Productions Ltd.	També director musical.
	Excàlibur	John Boorman	Orion Pictures Warner Bros.	També director d'orquestra. Versió de banda sonora il·legal editada per Old World Music i Excalibur Enterprises.
	Els herois del temps	Terry Gilliam	HandMade Films Janus Films Avco Embassy Pictures	Únicament música addicional. Composició principal a càrrec de Mike Moran i George Harrison
1982	The Sender	Roger Christian	Paramount Pictures	Banda sonora musical (BSM) editada per La-La Land Records.
	The Dark Crystal	Jim Henson	ITC Entertainment Henson Associates Universal Pictures (US/Canada) Columbia Pictures (International)	Primera col·laboració amb Jim Henson. Composició interpretada per la London Symphony Orchestra. Banda sonora editada per Warner Bros. Records, reeditada en 2007 per La-La Land Records.
1983	Nate and Hayes	Ferdinand Fairfax	Paramount Pictures	Música del film editada per La-La Land Records.
1985	El tren de l'infern	Andrei Konchalovsky	Northbrook Films Golan-Globus Productions The Cannon Group Inc.	També director d'orquestra. Música del film editada per Enigma Records, reeditada per La-La Land Records.
1986	Laberint	Jim Henson	Henson Associates. Lucasfilm TriStar Pictures	Segona i darrera col·laboració amb Jim Henson. Banda sonora editada per EMI amb les cançons de David Bowie i vora 20 minuts de la resta de composició.
1987	El cor de l'àngel	Alan Parker	Carolco Pictures TriStar Pictures	N/A
1988	La força d'un ser menor	Robert M. Young	Orion Pictures	També director d'orquestra. Banda sonora editada per Varèse Sarabande.
	Just Ask for Diamond	Stephen Bayly	20th Century Fox	N/A
	Crema Mississipi	Alan Parker	Orion Pictures	Banda sonora editada per Island Records. Nominada - BAFTA Award for Best Film Music
	Sweet Lies	Nathalie Delon	Island Pictures	N/A
1989	Sea of Love	Harold Becker	Universal Pictures	Banda sonora editada per Mercury Records.
1990	Males influències	Curtis Hanson	Triumph Releasing Corporation	N/A
	Aracnofòbia	Frank Marshall	Amblin Entertainment Hollywood Pictures	Primera composició completament orquestral des de Labyrinth. Banda sonora editada per Hollywood Records.
1991	True Colors	Herbert Ross	Paramount Pictures	N/A
	Chains of Gold	Rod Holcomb	M.C.E.G. Orion Pictures	N/A
1992	Freejack	Geoff Murphy	Morgan Creek Productions Warner Bros.	N/A
	Blame It on the Bellboy	Mark Herman	Hollywood Pictures	També orquestrador.
	CrissCross	Chris Menges	Metro-Goldwyn-Mayer	També director i orquestrador. Música del film editada per Intrada Records.
	L'últim dels mohicans	Michael Mann	Morgan Creek Productions 20th Century Fox (US/Canada) Warner Bros. (International)	Composta amb Randy Edelman. Banda sonora musical de la pel·lícula editada per Morgan Creek Records. Una versió re-enregistrada interpretada per la Royal Scottish National Orchestra dirigida per Joel McNeely, fou editada per Varèse Sarabande en 2000. Nominada a - BAFTA Award for Best Film Music Nominada a - Golden Globe Award for Best Original Score
1993	Màxim risc (Cliffhanger)	Renny Harlin	Carolco Pictures Le Studio Canal+ Pioneer Corporation RCS MediaGroup TriStar Pictures	També orquestrador. Banda Sonora Musical editada per Scotti Bros. Records, reeditada per Intrada Records en 2011.
	En el nom del pare	Jim Sheridan	Hell's Kitchen Films Universal Pictures	També orquestrador.
1994	De Baby Huilt	Mijke de Jong	N/A	Pel·lícula de curta durada.
1995	L'assassí del més enllà	Brett Leonard	TriStar Pictures	També director orquestral.
	Kiss of Death	Barbet Schroeder	20th Century Fox	També director i orquestrador. Soundtrack released by Milan Records.
	Ricard III	Richard Loncraine	United Artists Metro-Goldwyn-Mayer	BSM editada per London International.
1996	Llac Ness	John Henderson	PolyGram Filmed Entertainment Working Title Films Gramercy Pictures (US/Canada) Universal Pictures (International)	També orquestrador.
	Tocant el vent	Mark Herman	Prominent Features Miramax Films (US) Channel Four Films (UK)	També director i orquestrador. Música de la pel·lícula editada per RCA Victor. Nominada a - BAFTA Award for Best Film Music
1997	Roseanna's Grave	Paul Weiland	Spelling Films Fine Line Features PolyGram Filmed Entertainment	També orquestrador. Performed by the London Symphony Orchestra.
	G.I. Jane	Ridley Scott	Hollywood Pictures Caravan Pictures Largo Entertainment	També orquestrador. Soundtrack released by Hollywood Records.
	Inocència rebel	John Duigan	Strand Releasing (US) The Rank Organisation (UK)	També orquestrador.
1998	Mesures desesperades	Barbet Schroeder	Mandalay Entertainment TriStar Pictures	També director i orquestrador. BSM editada per Velvel Records.
	Dark City	Alex Proyas	Mystery Clock Cinema New Line Cinema	També orquestrador. BSM editada per TVT Records.
	Un món a la seva mida	Peter Chelsom	Scholastic Miramax Films	També orquestrador. Interpretació: London Symphony Orchestra BSM editada per Pangaea Records. Nominada a - Golden Globe Award for Best Original Song
	Titanic Town	Roger Michell	Shooting Gallery	N/A
	Esclat de passions	Nick Hamm	Miramax Films	N/A
1999	Notting Hill	Roger Michell	PolyGram Filmed Entertainment Working Title Films Universal Pictures	També orquestrador. Interpretació: London Symphony Orchestra BSM pel·lícula editada per Island Records.
	Molly	John Duigan	Metro-Goldwyn-Mayer	N/A
2000	Tretze dies	Roger Donaldson	Beacon Pictures New Line Cinema	També orquestrador. Interpretada per London Symphony Orchestra. BSM editada per New Line Records.
	The Long Run	Jean Stewart	Universal Focus	Interpretada per London Symphony Orchestra.
2001	From Hell	Albert Hughes Allen Hughes	20th Century Fox	També orquestrador. BSM editada per Varèse Sarabande.
2002	Crossroads	Tamra Davis	MTV Films Zomba Films Paramount Pictures	També orquestrador.
2003	La lliga dels homes extraordinaris	Stephen Norrington	Angry Films International Production Company JD Productions 20th Century Fox	També orquestrador. Interpretació: London Symphony Orchestra BSM pel·lícula editada per Varèse Sarabande
	I'll Be There	Craig Ferguson	Morgan Creek Productions Warner Bros.	També orquestrador. Interpretació: London Symphony Orchestra.
2004	I, Robot	Alex Proyas	Davis Entertainment Overbrook Entertainment 20th Century Fox	Composició rebutjada. Reemplaçada per Marco Beltrami.
	La Volta al Món en 80 dies (pel·lícula)	Frank Coraci	Walden Media Walt Disney Pictures	Composta amb David A. Stewart També orquestrador. Interpretació: London Symphony Orchestra. BSM pel·lícula editada per Walt Disney Records
	The Unsteady Cough	Sam Leifer Jonathan van Tulleken	Rise Films	Curta durada.
2005	Aegis	Junji Sakamoto	Cross Media Kadokawa Daiei Studio Shochiku Company	N/A
	Chaos	Tony Giglio	Capitol Films Lionsgate	També orquestrador. BSM pel·lícula editada per Contemporary Media Recordings com a edició únicament digital.
2006	Fields of Freedom	David de Vries	Greystone Communications Stargate Studios	Pel·lícula curta per exposició de museu
	We Fight to Be Free	Kees van Ostrum
2008	Three and Out	Jonathan Gershfield	Worldwide Bonus Entertainment	BSM pel·lícula editada per Contemporary Media Recordings.
2010	My Hunter's Heart	Craig Foster Damon Foster	Foster Brothers Productions Videovision Entertainment	Pel·lícula documental.
2011	War Paint	Marcus Carlos Liberski	N/A	Pel·lícula curta
	How to Steal 2 Million	Charlie Vundla	Indigenous Film	N/A
2018	To Tokyo	Caspar Seale Jones	Mannequin Films	En postproducció.

Televisió

Any	Title	Notes
1979	Ripping Yarns	1 episodi
1982	Joni Jones	Minisèries; 2 episodis
1983	Those Glory Glory Days	Pel·lícula per a Televisió
	One of Ourselves
1984	The Last Days of Pompeii	Minisèries; 3 episodis
	This Office Life	Pel·lícula per a Televisió
	Aderyn Papur... and Pigs Might Fly
1985	Dr. Fischer of Geneva
	The Last Place on Earth	Minisèries; 7 episodis
	Arena	Sèrie documental; 1 episodi
	Jim Henson Presents The World of Puppetry	Sèrie documental; 6 episodis
1988	Coppers	Pel·lícula per a Televisió
1989	Murder by Moonlight
	Screen Two	1 episodi
1990	By Dawn's Early Light	Pel·lícula per a Televisió
	Guns: A Day in the Death of America	Documental
1993	Death Train	Pel·lícula per a Televisió
1994-2014	Generations	Solament tema musical
1996	Gulliver's Travels	Minisèries; 2 episodis
1998	Merlin	Minisèries; 2 episodis Nominada - Primetime Emmy Award for Outstanding Music Composition
1999	Cleopatra	Minisèries; 2 episodis
2002	Dinotopia	Minisèries; 3 episodis
2006-07	Jozi-H	13 episodis
2009	Blood and Oil	Pel·lícula per a Televisió
2012	Labyrinth	Minisèries; 2 episodis

Videojocs

• Marvel Nemesis: Rise of the Imperfects (2005)

Influències

• Max Steiner, Elmer Bernstein, Maurice Jarre, John Barry