Universitat de Tübingen
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Universitat de Tübingen (nom original: Eberhard Karls Universität Tübingen, també coneguda com a Eberhardina) és una universitat pública localitzada en la ciutat de Tübingen (Baden - Württemberg, Alemanya). Amb uns 24.000 estudiants matriculats, és una de les universitats més antigues d'Alemanya, amb reconeixement internacional en els camps de la medicina, les ciències naturals i les humanitats.
Tübingen és una de les cinc clàssiques ciutats universitàries a Alemanya —sent les altres quatre Marburg, Göttingen, Friburg de Brisgòvia i Heidelberg— amb fundació l'any 1477.[1] La Universitat ha tingut diversos alumnes llorejats amb el Premi Nobel, especialment en els camps de la medicina i de la química. Els 17 hospitals de la ciutat afiliats a la facultat de la Universitat tenen 1.500 llits i atenen desenes de milers de pacients anualment.
Alumnes notables
modificaAquesta llista també inclou alumnes del Tübinger Stift (Seminari), que no és una part de la Universitat, però té una estreta relació amb ella.
- Premis Nobel
- Günter Blobel, (1999, Fisiologia o Medicina)
- Karl Ferdinand Braun, (1909, Física)
- Eduard Buchner, (1907, Química)
- Adolf Butenandt, (1939, Química)
- Hartmut Michel, (1988, Química)
- Christiane Nüsslein-Volhard, (1995, Fisiologia o Medicina)
- William Ramsay, (1904, Química)
- Bert Sakmann, (1991, Fisiologia o Medicina)
- Georg Wittig, (1979, Química)
- Teologia
- Karl Barth, teòleg cristià suís
- Dietrich Bonhoeffer, teòleg luterà, pastor i opositor al règim Nazi
- Paul S. Fiddes, Professor de Teologia Sistemàtica i Director del Regent's Park College, Universitat d'Oxford
- Walter Kasper, cardenal de l'Església Catòlica Romana
- Hans Küng, teòleg catòlic romà, crític amb la doctrina catòlica (actualment vetat en l'ensenyament de Teologia Catòlica Romana)
- Benet XVI Papa, abans conegut com a Cardenal Joseph Ratzinger
- Charles-Frédéric Reinhard, polític
- Philip Schaff, historiador de l'Església
- Miroslav Volf, teòleg cristià en la Universitat Yale
- Jan Paulsen, president de l'Església Adventista del Setè Dia
- Dret
- Martin Bangemann, ministre alemany d'Economia (1984 - 1988) i comissionat de la UE (1989 - 1999)
- Herta Däubler-Gmelin, ministra alemanya de Justícia (1998 - 2002)
- Roman Herzog, president d'Alemanya (1994 - 1999)
- Philipp Jenninger, president del Parlament Federal alemany (1984 - 1988)
- Klaus Kinkel, vice-canceller i ministre d'Afers exteriors d'Alemanya (1993 - 1998)
- Gebhard Müller, president del Tribunal Federal Constitucional d'Alemanya (1959 - 1971)
- Carlo Schmid, polític alemany i un dels "pares de la constitució"
- Economia
- Helmut Haussmann, ministre alemany d'Economia (1988 - 1991)
- Friedrich List
- Horst Köhler, president del FMI (2000 - 2004) i president d'Alemanya (2004 - 2010)
- Wilhelm Rall, McKinsey
- Jürgen Stark, Economista Cap i membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu
- Klaus Töpfer, vice - secretari general de les Nacions Unides i director executiu del Programa Mediambiental de les Nacions Unides
- Literatura alemanya
- Eugen Gerstenmaier, president del Parlament Federal alemany (1954 - 1969).
- Martin Walser, escriptor
- Christoph Martin Wieland, poeta
- Wolfgang Iser, teòric literari
- Història
- Kurt Georg Kiesinger, canceller d'Alemanya (1966 - 1969)
- Rita Süssmuth, presidenta del Parlament Federal alemany (1988 - 1998)
- Boyo Ockinga, Egiptòleg
- Filosofia
- Friedrich Hölderlin, poeta
- Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filòsof
- Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling, filòsof
- Medicina
- Alois Alzheimer, psiquiatre i neuropatòleg
- Victor von Bruns, cirurgià
- Karl von Vierordt, fisiòleg
- Ciències Naturals / Matemàtiques
- Theodor Eimer (1843-1898), zoòleg i anatomia comparada
- Hans Geiger, físic
- Johann Georg Gmelin (1709-1755), botànic
- Johannes Kepler (1571-1630), astrònom
- Michael Maestlin (1550-1631), Matemàtic
- Karl Meissner (1891-1959) físic
Referències
modifica