Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Viquipèdia

Virus de Marburg

virus que causa una severa febre hemorràgica viral en humans

El virus de Marburg, nom científic Marburg marburgvirus, és un virus zoonòtic[1] amb una alta virulència que causa una greu febre hemorràgica vírica en humans.[2] El virus de Marburg fou descrit per primer cop el 1967.[3] Avui dia, el virus és un dels dos membres del complex d'espècies Marburg marburgvirus, que s'inclou en el gènere Marburgvirus, família Filoviridae,[4] a l'ordre Mononegavirales. El nom de virus de Marburg deriva de Marburg an der Lahn (la ciutat a Hessen, RFA, on el virus va ser descobert per primer cop) i el sufix taxonòmic virus.[5] D'acord amb les regles per a l'assignació de noms taxonòmics establert pel Comitè Internacional de Taxonomia de Virus (ICTV), el nom del virus és virus de Marburg,[6] forma que pot ser abreujada MARV (abreviatura oficial). Ara per ara, no existeis cap vacuna aprobada contra aquest virus.[7]

Infotaula d'ésser viuVirus de Marburg
Marburg marburgvirus Modifica el valor a Wikidata

Micrografia de microscòpia electrònica de transmissió de virions de virus de Marburg Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup V ((-)ssRNA)
Malaltiamalaltia pel virus de Marburg Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumNegarnaviricota
ClasseMonjiviricetes
OrdreMononegavirales
FamíliaFiloviridae
GènereMarburgvirus
EspècieMarburg marburgvirus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimMarburg Modifica el valor a Wikidata
Per a altres significats, vegeu «Marburgvirus».

Fou descrit per primer cop en petits brots a les ciutats alemanyes de Marburg an der Lahn i Frankfurt del Main i la capital iugoslava de Belgrad el 1967.[8] Els treballadors van estar exposats accidentalment als teixits de mones verdes (Chlorocebus aethiops) infectades a l'antiga planta industrial, Behringwerke, llavors depenent de l'empresa Hoechst, i avui de CSL Behring. Durant aquests brots, 31 persones es van infectar i set d'elles van morir. El virus de Marburg (MARV) causa una malaltia greu en els éssers humans i els primats no humans en forma de febre hemorràgica vírica.[9] Un virus que compleix els criteris per ser membre de les espècies Marburg marburgvirus és un virus de Marburg si el seu genoma difereix del que té el prototip Marburg marburgvirus, variant del virus de Marburg Musoke (MARV/Mus), en menys d'un 10 per cent dels seus nucleòtids.[5] El virus de Marburg va ser denominat per primera vegada amb aquest nom el 1967.[5] En 2005, el nom del virus va ser canviat a Marburgvirus Llac Victòria, que per desgràcia era la mateixa ortografia que les seves espècies Lake Victoria marburgvirus.[10][11] No obstant això, la majoria d'articles científics segueixen referint-se al virus de Marburg. En conseqüència, el 2010, el nom del virus de Marburg va ser reinstal·lat i el nom de l'espècie va canviar.[5] Una abreviatura anterior per al virus era MBGV.

MARV és considerat en diversos sistemes de control de la bioseguretat: un select agent (CDC),[12] segons l'OMS està adscrit al Grup 4 de patògens perillosos (que requereix un nivell 4 de bioseguretat), segons els NIH/National Institute of Allergy and Infectious Diseases[13] Patògens de Categoria Prioritat A,[14] segons els Centers for Disease Control and Prevention és un agent de categoria A bioterrorisme,[15] i és considerat com un agent biològic per al control de les exportacions per l'Australia Group.[16]

Patologia

modifica

MARV és un dels dos marburgvirus que causa la febre hemorràgica de Marburg (en anglès Marburg hemorrhagic fever, MHF o també Marburg virus disease, MVD) en els éssers humans.[17] En el passat, MARV ha provocat els següents brots:

Brots de febre hemorràgica de Marburg deguts a infecció per virus de Marburg (MARV)
Data Localització índex de mortalitat (núm. morts/núm. casos)
1967 Marburg an der Lahn i Frankfurt del Main, RFA, i Belgrad, Iugoslàvia 7/31 (23%)[5][18][19][20][21][22][23]
1975 Rhodesia i Johannesburg, sud-àfrica 1/3 (33%)[24][25][26]
1980 Kenya 1/2 (50%)
1987 Kenya 1/1 (100%)[27][28]
1988 Koltsovo, Oblast de Novossibirsk, URSS 1/1 (100%) [accident de laboratori][29]
1990 Koltsovo, Óblast de Novossibirsk, URSS 0/1 (0%) [accident de laboratori][30]
1998–2000 Durba i Watsa, República Democràtica del Congo ? (es registraren un total de 154 casos i 128 morts deguts a la infecció per marburgvirus durant aquest brot. Un dels casos va ser el del primer nadó amb febre hemorràgica de Marburg documentat adequadament.[31] La taxa de mortalitat fou del 83%. Dos marburgvirus, MARV i virus de Ravn (RAVV),[32] cocircularen i causaren el brot. No s'ha publicat el nombre de morts causat pel MARV o pel RAVV)[33]
2004–2005 Angola 227/252 (90%)[34][35][36][37][38][39][40]
2007 Uganda 1/3 (33%)[41][42]
2008 Uganda → Països Baixos (cas importat) 1/1 (100%)[43]
2012 Uganda 9/18 (50%)[44]
2014 Uganda 1/1 (100%)[45]
2017 Uganda 3/3 (100%)[46]
2021 Guinea 1/1 (100%)[47] Causat per una soca del virus similar filogenèticament a la detectada amb anterioritat a ratpenats de Sierra Leone i en humans d'Angola.[48]
2022 Ghana 3/4 (75%)[49] Va coincidir amb un brot de verola del mico al país.[50]
2023 Tanzània 5/8 (62,5%)[51] Precedit per dos brots epidèmics de diferents etiologies consecutius, un de còlera i un altre de dengue,[52] Localitzat a la regió de Kagera.[53]
2023 Guinea Equatorial 9/25 (36%)[54] En el marc d'aquest brot, el 25 de febrer de 2023 la Conselleria de Salut de la Generalitat Valenciana va activar el protocol per un possible cas a València, en un pacient amb símptomes compatibles que hi havia viatjat feia pocs dies, finalment descartat.[55]
2024 Ruanda Primer brot de malaltia pel virus de Marburg a 30 districtes de Ruanda.[56] A finals de setembre del 2024 les autoritats sanitàries del país havien confirmat 62 casos i 15 morts, amb 161 contactes identificats sota vigilància sanitària. La majoria a la capital, Kigali.[57]

Estructura

modifica
 
Reconstrucció d'una secció de la nucleocàpside del virus de Marburg

Igual que tots els mononegavirus, els virions de Marburg contenen genomes d'ARN no infecciosos, lineals i sense fragmentar, de cadena simple i de polaritat negativa que tenen extrems 3' i 5' complementaris, sense caputxa 5', no poliadenilada, i no enllaçades covalentment a cap proteïna.[58] Marburgvirus aproximadament 19 kb de longitud i contenen set gens en l'ordre 3'-UTR-NP-VP35-VP40-GP-VP30-VP24-L-5'-UTR.[59] Els genomes dels dos marburgviruses diferents (MARV i RAVV) difereixen en la seqüència de nucleòtids.

Igual que la resta de filovirus, els virions de Marburg són partícules filamentoses que poden aparèixer en forma de bastó, o en forma d'"O" o "6", i poden estar enrotllades, en forma de toroides o ramificades.[59] Els virions de Marburg mesuren generalment 80 nm d'amplària, però varien una mica pel que fa a la llargada.[60] En general, la longitud mitjana de les partícules de virus de Marburg de oscil·la entre els 795 i 828 nm (en contrast amb els virions del virus d'Ebola, de longitud mitjana entre 974 i 1.086 nm),[61] però s'han detectat partícules, de més de 14.000 nm en cultius tissulars.[62] Els virions de Marburg consten de set proteïnes estructurals. Al centre dels virions es troba una ribonucleocàpside helicoïdal, que consisteix en l'ARN genòmic embolcallat al voltant d'un polímer de nucleoproteïnes (NP).[63] Associada amb la ribonucleoproteïna hi ha l'ARN polimerasa depenent d'ARN (L) amb el cofactor de la polimerasa VP35[64] i un activador de la transcripció (VP30).[65] La ribonucleoproteïna està incrustada en la matriu extracel·lular, en la qual també hi ha altres proteïnes destacables, com la VP40[66] i la VP24.[67] Aquestes partícules estan envoltades per una membrana lipídica derivada de la membrana de la cèl·lula hoste. La membrana àncora una glicoproteïna (GP1,2) que projecta espícules de 7 a 10 nm des de la seva superfície.[68] Mentre que se semblen molt als virions del virus d'Ebola en l'estructura[69] els virions de Marburg són antigènicament diferents.[70]

Cicle viral

modifica

La proteïna Niemann–Pick C1 (NPC1)[71] és essencial per a la infecció pels virus Ébola i Marburg.[72] Dos estudis independents publicats en la mateixa edició de la revista Nature van demostrar que l'entrada a la cèl·lula del virus Ebola i la seva replicació requereixen la NPC1 proteïna transportadora de colesterol.[73][74] Quan les cèl·lules de pacients de Niemann-Pick de tipus C1 foren exposades al virus d'Ebola al laboratori, les cèl·lules van sobreviure i semblaven immunes al virus, el que indica, a més, que l'Ébola usa la proteïna NPC1 per entrar a les cèl·lules. Això podria implicar que les mutacions genètiques en el gen NPC1 en humans podrien fer que algunes persones fossin resistents a un dels virus més mortals que afecten els éssers humans. Els mateixos estudis descriuen resultats similars amb el “cosí” de l'Ébola en el grup dels filovirus, el virus de Marburg, demostrant que aquest també necessita el NPC1 per entrar a les cèl·lules.[73][74] A més, NPC1 ha demostrat ser fonamental per a permetre la infecció pels filovirus perquè intervé en la infecció mitjançant la unió directament a la glicoproteïna de l'embolcall víric.[74] Un estudi posterior va confirmar les troballes que NPC1 és un receptor de filovirus crític que mitja la infecció mitjançant la unió directament a la glicoproteïna de l'embolcall víric i que el segon domini lisosomal de NPC1 intervé en aquesta unió.[75]

En un dels estudis originals, una molècula petita ha demostrat inhibir la infecció pel virus d'Ébola evitant que la glicoproteïna del virus s'uneixi a NPC1.[74][76] En l'altre estudi, els ratolins heterozigots per al gen NPC1, revelà que aquests estaven protegits de la letalitat amb el ratolí adaptat virus Ebola.[73] En conjunt, aquests i altres estudis suggereixen que l'NPC1 pot ser una potencial diana terapèutica per a un medicament antiviral contra l'Ebola.[77]

El cicle viral del Marburg comença amb la fixació del virió a receptors específics de la superfície cel·lular, seguida de la fusió de l'embolcall del virió amb les membranes cel·lulars i l'alliberament concomitant de la nucleocàpside del virus en el citosol.[78] L'enzim ADN polimerasa depenent d'ARN del virus desplega parcialment la nucleocàpside i transcriu els gens en els ARNm de cadena positiva, que després es tradueixen en proteïnes estructurals i no estructurals.[79] L'ARN replicasa del virus de Marburg s'uneix a un únic promotor localitzat en l'extrem 3' del genoma. Durant la transcripció els gens prop de l'extrem 3' del genoma es transcriuen amb major intensitat, mentre que cap a l'extrem 5' són menys propensos a ser transcrits. D'aquesta manera, l'ordre dels gens és una forma senzilla però eficaç de regulació de la transcripció. La proteïna més abundant produïda és la nucleoproteïna, la concentració en la cèl·lula determina quan L canvia de la transcripció de gens cap a la replicació del genoma. La replicació forma antigenomes integrals, de cadena positiva que al seu torn es transcriuen en còpies del genoma de la progènie de virus de cadena negativa. Les proteïnes i els genomes estructurals recentment sintetitzats s'autoacoblen i s'acumulen prop de l'interior de la membrana cel·lular. Els virions emergeixen de la cèl·lula, obtenint els seus embolcalls a partir de la membrana cel·lular on s'han acumulat les ribonucleoproteïnes. Les partícules madures llavors infecten altres cèl·lules per tal de repetir el cicle.[10]

Ecologia

modifica

El 2009 es produí l'aïllament de MARV a partir d'individus sans de Rousettus aegyptiacus.[80] Aquest aïllament, així com l'aïllament de RAVV infecciosa,[80] suggereix fermament que els ratpenats frugívors del Vell Món estan involucrats en el manteniment natural del virus de Marburg. Són necessaris més estudis per establir si Rousettus aegyptiacus són els hostes reals de MARV i RAVV o si s'infecten per contacte amb un altre animal i per tant només serveixen com a hostes intermediaris. Segons un treball filogenètic publicat per investigadors italians, Uganda va ser la localització més probable de l'ancestre del MARV i Kenia la de l'avantpassat víric del RAVV.[81] El primer estudi d'infecció experimental de Rousettus aegyptiacus amb MARV va proporcionar una major comprensió sobre la participació d'aquests ratpenats en l'ecologia del MARV.[82] Els ratpenats infectats experimentalment desenvoluparen una relativa baixa virèmia durant almenys 5 dies, però es mantingueren sans i no desenvoluparen cap patologia general notable. Els virus es van replicar fins a títols elevats en els òrgans principals (fetge i melsa) i en els òrgans que possiblement podrien estar implicats en la transmissió del virus (pulmó, intestí, òrgans reproductors, glàndules salivals, ronyó, bufeta i glàndula mamària). El relativament llarg període de virèmia observat en aquest experiment i altres treballs de recerca posteriors podria també facilitar la transmissió mecànica del MARV entre ratpenats per artròpodes xucladors de sang, com ara el dípter ectoparàsit hematòfag Eucampsipoda africana[83] i el sifonàpter Thaumapsylla breviceps breviceps[84] o la infecció d'altres hostes vertebrats susceptibles per contacte directe amb sang infectada.

Arma biològica

modifica

La Unió Soviètica tenia un extens programa per a l'estudi del MARV com a arma biològica, tant ofensivament com defensivament.[85] Almenys tres instituts d'investigació soviètics tenien programes d'investigació de MARV: el Centre de Virologia de l'Institut d'Investigació Científica de Microbiologia a Zagorsk (avui Sergiev Posad), l'Associació Científic - Producció "Vektor" (avui el Centre Estatal d'Investigació de Virologia i Biotecnologia "Vektor") a Koltsovo, i l'Institut Anti-Epidèmic de Recerca Científica d'Irkutsk de Sibèria i l'Extrem Orient a Irkutsk. Com que la investigació més representada va ser informació classificada, no està clar com de reeixit va ser el programa MARV. No obstant això, el desertor soviètic Ken Alibek va afirmar que una arma plena de MARV es va posar a prova a la Base Stepnogorsk Experimental Ciència i Producció a Stepnogorsk, República Socialista Soviètica del Kazakhstan (avui Kazakhstan),[85] cosa que suggereix que el desenvolupament d'una arma biològica basada en MARV havia aconseguit etapes avançades. Confirmació independent d'aquesta afirmació és insuficient. Almenys hi ha hagut un accident de laboratori amb MARV, resultant en la mort de l'investigador Nikolai Ustinov de Koltsovo,[86] va ocórrer durant els temps ofensius a la Unió Soviètica i va ser descrita per primera vegada en detall per Alibek.[85] Després del col·lapse de la Unió Soviètica, la investigació en el MARV va continuar als tres instituts, però a jutjar pel material publicat aquesta investigació ha estat de caràcter defensiu.[87]

Referències

modifica
  1. ↑ Kashyap, P; Nayak, SR; Verma, G; Shatma, U; Jena, S «A Review on Marburg Virus: Another Zoonotic Pathogen» (en anglès). Int J Curr Microbiol App Sci, 2023 Maig; 12 (5), pp: 25-32. DOI: 10.20546/ijcmas.2023.1205.003. ISSN: 2319-7706 [Consulta: 5 octubre 2024].
  2. ↑ Abir, MH; Rahman, T; Das, A; Etu, SN; Nafiz, IH; Rakib, A; Mitra, S; Emran, TB; et al «Pathogenicity and virulence of Marburg virus» (en anglès). Virulence, 2022 Des; 13 (1), pp: 609-633. DOI: 10.1080/21505594.2022.2054760. PMC: 8986239. PMID: 35363588 [Consulta: 2 octubre 2024].
  3. ↑ Siegert, R.; Shu, Hsin-Lu; Slenczka, W.; Peters, D.; Müller, G. «Zur Ätiologie einer unbekannten, von Affen ausgegangenen menschlichen Infektionskrankheit». DMW - Deutsche Medizinische Wochenschrift, 92, 51, 2009, pàg. 2341–2343. DOI: 10.1055/s-0028-1106144. ISSN: 0012-0472.
  4. ↑ Kerper, M; Puckett, Y «Filovirus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Mar 27; NBK544258 (rev), pàgs: 6. PMID: 31334978 [Consulta: 1r novembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Kuhn, JH; Becker, S; Ebihara H; Geisbert TW; Johnson KM; Kawaoka Y; Lipkin WI; Negredo AI; Netesov SV; Nichol ST; Palacios, G; Peters, CJ; Tenorio A; et al «Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations» (en anglès). Arch Virol, 155, 12, 2010; Des, pàg. 2083-2103. PMC: 3074192. PMID: 21046175.
  6. ↑ Biedenkopf, N; Bukreyev, A; Chandran, K; Di Paola, N; Formenty, PBH; Griffiths, A; Hume, AJ; et al «ICTV Virus Taxonomy Profile: Filoviridae 2024» (en anglès). J Gen Virol, 2024 Jun; 105 (2), pp: 001955. DOI: 10.1099/jgv.0.001252. ISSN: 1465-2099. PMID: 38305775 [Consulta: 4 octubre 2024].
  7. ↑ Cross, RW; Longini, IM; Becker, S; Bok, K; Boucher, D; Carroll, MW; Díaz, JV; Dowling, WE; Draghia-Akli, R; Duworko, JT; Dye, JM; Egan, MA; Fast, P; Finan, A; Finch, C; Fleming, TR; Fusco, J; et al «An introduction to the Marburg virus vaccine consortium, MARVAC» (en anglès). PLoS Pathog, 2022 Oct 13; 18 (10), pp: e1010805. DOI: 10.1371/journal.ppat.1010805. PMC: 9560149. PMID: 36227853 [Consulta: 20 octubre 2024].
  8. ↑ Ristanović, ES; Kokoškov, NS; Crozier, I; Kuhn, JH; Gligić, AS «A Forgotten Episode of Marburg Virus Disease: Belgrade, Yugoslavia, 1967» (en anglès). Microbiol Mol Biol Rev, 2020 Maig 13; 84 (2), pp: e00095-19. DOI: 10.1128/MMBR.00095-19. PMC: 7233485. PMID: 32404328 [Consulta: 2 octubre 2024].
  9. ↑ Kortepeter, MG; Dierberg, K; Shenoy, ES; Cieslak, TJ; et al «Marburg virus disease: A summary for clinicians» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Oct; 99, pp: 233-242. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.07.042. PMC: 7397931. PMID: 32758690 [Consulta: 2 octubre 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Jahrling, P. B.; Klenk, H.-D.. «Family Filoviridae». A: Virus Taxonomy—Eighth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. San Diego, USA: Elsevier/Academic Press, 2005, p. 645–653. ISBN 0-12-370200-3. 
  11. ↑ Mayo, M. A. «ICTV at the Paris ICV: results of the plenary session and the binomial ballot». Archives of Virology, 147, 11, 2002, pàg. 2254–60. DOI: 10.1007/s007050200052.
  12. ↑ US Animal and Plant Health Inspection Service (APHIS) and US Centers for Disease Control and Prevention (CDC). «National Select Agent Registry (NSAR)».
  13. ↑ US Department of Health and Human Services. «Biosafety in Microbiological and Biomedical Laboratories (BMBL) 5th Edition».
  14. ↑ US National Institutes of Health (NIH), US National Institute of Allergy and Infectious Diseases (NIAID). «Biodefense — NIAID Category A, B, and C Priority Pathogens».
  15. ↑ Kuhn, JH; Dodd, LE; Wahl-Jensen, V; Radoshitzky, SR; et al «Evaluation of perceived threat differences posed by filovirus variants» (en anglès). Biosecur Bioterror, 2011 Des; 9 (4), pp: 361-371. DOI: 10.1089/bsp.2011.0051. PMC: 3233913. PMID: 22070137 [Consulta: 1r novembre 2024].
  16. ↑ The Australia Group. «List of Biological Agents for Export Control» (en anglès), 2017; Jul. [Consulta: 1r novembre 2024].
  17. ↑ Hunter, N; Rathish, B «Marburg Fever» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Feb 6; NBK578176 (rev), pàgs: 8. PMID: 35201704 [Consulta: 4 octubre 2024].
  18. ↑ Smith CE, Simpson DI, Bowen ET, Zlotnik I. «Fatal human disease from vervet monkeys.». Lancet, Vol. 2, num. 7526, 1967, pàg. 1119-21. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/S0140-6736(67)90621-6. PMID: 4168558.
  19. ↑ Kissling RE, Robinson RQ, Murphy FA, Whitfield SG. «Agent of disease contracted from green monkeys». Science, Vol. 160, num. 3830, 1968, pàg. 888-90. PMID: 4296724.
  20. ↑ Martini GA, Knauff HG, Schmidt HA, Mayer G, Baltzer G. «Über eine bisher unbekannte, von Affen eingeschleppte Infektionskrankheit: Marburg-Virus-Krankheit». Dtsch med Wochenschr, Vol. 93, num. 12, 1968, pàg. 559-571. DOI: DOI: 10.1055/s-0028-1105098. PMID: 4966280.[Enllaç no actiu]
  21. ↑ Bonin, O. «The Cercopithecus monkey disease in Marburg and Frankfurt (Main), 1967». Acta zoologica et pathologica Antverpiensia, Vol. 48, 1969, pàg. 319-331. PMID: 5005859.
  22. ↑ Jacob, H.; Solcher, H. «Über eine durch grüne Meerkatzen (Cercopithecus aethiops) übertragene, zu Gliaknötchenencephalitis führende Infektionskrankheit (“Marburger Krankheit”)». Acta Neuropathologica, Vol. 11, num. 11, 1968, pàg. 29-44. DOI: 10.1007/bf00692793. PMID: 5748997.
  23. ↑ Stojkovic, L.; Bordjoski, M.; Gligic, A.; Stefanovic, Z. «Two Cases of Cercopithecus-Monkeys-Associated Haemorrhagic Fever». A: Marburg Virus Disease. Berlin, Germany: Springer-Verlag, 1971, p. 24–33. ISBN 978-0-387-05199-4. 
  24. ↑ Gear, JS; Cassel, GA; Gear, AJ; Trappler, B; Clausen, L; Meyers, AM; et al «Outbreake of Marburg virus disease inOutbreake of Marburg virus disease in Johannesburg Johannesburg» (en anglès). Br Med J, 4, 5995, 1975; Nov 29, pp: 489-493. PMC: 1675587. PMID: 811315.
  25. ↑ Gear JH «Haemorrhagic fevers of Africa: an account of two recent outbreaks.». J S Afr Vet Assoc, 48, 1, 1977, pàg. 5-8. PMID: 406394.
  26. ↑ Conrad JL, Isaacson M, Smith EB, Wulff H, Crees M, Geldenhuys P et al. «Epidemiologic investigation of Marburg virus disease, Southern Africa, 1975.». Am J Trop Med Hyg, 27, 6, 1978, pàg. 1210-5. PMID: 569445.
  27. ↑ Marburg and Ebola viruses; Advances in Virus Research; Volume 47, 1996, Pages 1–52
  28. ↑ Known Cases and Outbreaks of Marburg Hemorrhagic Fever, in Chronological Order
  29. ↑ Zácková P, Vlková A, Kvĕtina J, Zamazalová I «Comparison of the effect of some benzodiazepines with the "staircase" method.». Act Nerv Super (Praha), 20, 1, 1978, pàg. 75-6. PMID: 0024977.
  30. ↑ Nikiforov, VV; Turovskiĭ, II; Kalinin, PP; Akinfeeva, LA; Katkova, LR; Barmin, VS; Riabchikova, EI; et al «[A case of a laboratory infection with Marburg fever]» (en rus). Zh Mikrobiol Epidemiol Immunobiol, 3, 3, 1994; Maig-Jun, pp: 104-106. ISSN: 0372-9311. PMID: 7941853 [Consulta: 4 octubre 2024].
  31. ↑ Borchert, M; Muyembe-Tamfum, JJ; Colebunders, R; Libande, M; et al «Short communication: a cluster of Marburg virus disease involving an infant» (en anglès). Trop Med Int Health, 2002 Oct; 7 (10), pp: 902-906. DOI: 10.1046/j.1365-3156.2002.00945.x. ISSN: 1365-3156. PMID: 12358627 [Consulta: 27 octubre 2024].
  32. ↑ Changula, K; Kajihara, M; Muramatsu, S; Hiraoka, K; Yamaguchi, T; Yago, Y; Kato, D; Miyamoto, H; Mori-Kajihara, A; Shigeno, A; et al «Development of an Immunochromatography Assay to Detect Marburg Virus and Ravn Virus» (en anglès). Viruses, 2023 Nov 29; 15 (12), pp: 2349. DOI: 10.3390/v15122349. PMC: 10747695. PMID: 38140590 [Consulta: 2 octubre 2024].
  33. ↑ Bausch, DG; Borchert, M; Grein, T; Roth, C; Swanepoel, R; Libande, ML; Talarmin, A; Bertherat, E; et al «Risk Factors for Marburg Hemorrhagic Fever, Democratic Republic of the Congo» (en anglès). Emerg Infect Dis, 9, 12, 2003; Des, pp: 1531-1537. DOI: 10.3201/eid0912.030355. PMC: 3034318. PMID: 14720391 [Consulta: 2 octubre 2024].
  34. ↑ Hovette P «[Epidemic of Marburg hemorrhagic fever in Angola.]». Med Trop (Mars), 65, 2, 2005, pàg. 127-8. PMID: 16038348.
  35. ↑ Ndayimirije, N; Kindhauser, MK «Marburg hemorrhagic fever in Angola--fighting fear and a lethal pathogen» (en anglès). N Engl J Med, 352, 21, 2005; Maig 26, pp: 2155-2157. DOI: 10.1056/NEJMp058115. ISSN: 1533-4406. PMID: 15917379 [Consulta: 2 octubre 2024].
  36. ↑ Towner JS, Khristova ML, Sealy TK, Vincent MJ, Erickson BR, Bawiec DA et al. «Marburgvirus genomics and association with a large hemorrhagic fever outbreak in Angola.». J Virol, 80, 13, 2006, pàg. 6497-516. DOI: 10.1128/JVI.00069-06. PMC: PMC1488971. PMID: 16775337.
  37. ↑ Jeffs, B; Roddy, P; Weatherill, D; de la Rosa, O; Dorion, C; Iscla, M; Grovas, I; Palma, PP; Villa, L; Bernal, O et al «The Medecins Sans Frontieres intervention in the Marburg hemorrhagic fever epidemic, Uige, Angola, 2005. I. Lessons learned in the hospital» (en anglès). J Infect Dis, 2007 Nov 15; 196 (Supl 2), pp: S154-S161. DOI: 10.1086/520548. ISSN: 1537-6613. PMID: 17940944 [Consulta: 15 octubre 2024].
  38. ↑ Roddy, P; Weatherill, D; Jeffs, B; Abaakouk, Z; Dorion, C; Rodriguez-Martinez, J; Palma, P; de la Rosa, O; et al «The Medecins Sans Frontieres intervention in the Marburg hemorrhagic fever epidemic, Uige, Angola, 2005. II. lessons learned in the community» (en anglès). J Infect Dis, 196 Suppl 2, pàg. S162-7. DOI: 10.1086/520544. ISSN: 1537-6613. PMID: 17940945 [Consulta: 15 octubre 2024].
  39. ↑ Roddy P, Marchiol A, Jeffs B, Palma PP, Bernal O, de la Rosa O et al. «Decreased peripheral health service utilisation during an outbreak of Marburg haemorrhagic fever, Uíge, Angola, 2005.». Trans R Soc Trop Med Hyg, 103, 2, 2009, pàg. 200-2. DOI: 10.1016/j.trstmh.2008.09.001. PMID: 18838150.
  40. ↑ Roddy, P; Thomas, SL; Jeffs, B; Nascimento Folo, P; Pablo Palma, P; Moco Henrique, B; Villa, L; et al «Factors associated with Marburg hemorrhagic fever: analysis of patient data from Uige, Angola» (en anglès). J Infect Dis, 201, 12, 2010; Jun, pp: 1909-1918. DOI: 10.1086/652748. PMC: 3407405. PMID: 20441515 [Consulta: 2 octubre 2024].
  41. ↑ Towner JS, Amman BR, Sealy TK, Carroll SA, Comer JA, Kemp A et al. «Isolation of genetically diverse Marburg viruses from Egyptian fruit bats.». PLoS Pathog, 5, 7, 2009, pàg. e1000536. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000536. PMC: PMC2713404. PMID: 19649327.
  42. ↑ Adjemian J, Farnon EC, Tschioko F, Wamala JF, Byaruhanga E, Bwire GS et al. «Outbreak of Marburg hemorrhagic fever among miners in Kamwenge and Ibanda Districts, Uganda, 2007.». J Infect Dis, 204 Suppl 3, 2011, pàg. S796-9. DOI: 10.1093/infdis/jir312. PMC: PMC3203392. PMID: 21987753.
  43. ↑ Timen, A; Koopmans, MP; Vossen, AC; van Doornum, GJ; Günther, S; van den Berkmortel, F; Verduin, KM; Dittrich, S; et al «Response to imported case of Marburg hemorrhagic fever, the Netherlands» (en anglès). Emerg Infect Dis, 15, 8, 2009; Ag, pp 1171-1175. DOI: 10.3201/eid1508.090015. PMC: 2815969. PMID: 19751577 [Consulta: 3 octubre 2024].
  44. ↑ Knust, B; Schafer, IJ; Wamala, J; Nyakarahuka, L; Okot, C; Shoemaker, T; Dodd, K; Gibbons, A; Balinandi, S; Tumusiime, A; Campbell, S; Newman, E; et al «Multidistrict Outbreak of Marburg Virus Disease-Uganda, 2012» (en anglès). J Infect Dis, 2015 Oct 1; 212 (Supl 2), pp: S119-S128. DOI: 10.1093/infdis/jiv351. PMC: 5649344. PMID: 26209681 [Consulta: 3 octubre 2024].
  45. ↑ Nyakarahuka, L; Ojwang, J; Tumusiime, A; Balinandi, S; Whitmer, S; Kyazze, S; Kasozi, S; Wetaka, M; Makumbi, I; et al «Isolated Case of Marburg Virus Disease, Kampala, Uganda, 2014» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Jun; 23 (6), pp: 1001-1004. DOI: 10.3201/eid2306.170047. PMC: 5443453. PMID: 28518032 [Consulta: 3 octubre 2024].
  46. ↑ Nyakarahuka, L; Shoemaker, TR; Balinandi, S; Chemos, G; Kwesiga, B; Mulei, S; Kyondo, J; Tumusiime, A; Kofman, A; Masiira, B; Whitmer, S; Brown, S; Cannon, D; Chiang, CF; Graziano, J; Morales-Betoulle, M; Patel, K; Zufan, S; Komakech, I; Natseri, N; et al «Marburg virus disease outbreak in Kween District Uganda, 2017: Epidemiological and laboratory findings» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2019 Mar 18; 13 (3), pp: e0007257. DOI: 10.1371/journal.pntd.0007257. PMC: 6438581. PMID: 30883555 [Consulta: 4 octubre 2024].
  47. ↑ Makenov, MT; Boumbaly, S; Tolno, FR; Sacko, N; N'Fatoma, LT; Mansare, O; Kolie, B; Stukolova, OA; Morozkin, ES; Kholodilov, IS; Zhurenkova, OB; Stukolova, OA; et al «Marburg virus in Egyptian Rousettus bats in Guinea: Investigation of Marburg virus outbreak origin in 2021» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2023 Abr 26; 17 (4), pp: e0011279. DOI: 10.1371/journal.pntd.0011279. PMC: 10166547. PMID: 37099617 [Consulta: 3 octubre 2024].
  48. ↑ Koundouno, FR; Kafetzopoulou, LE; Faye, M; Renevey, A; Soropogui, B; Ifono, K; Nelson, EV; Kamano, AA; Tolno, C; Annibaldis, G; Millimono, SL; Camara, J; Kourouma, K; Doré, A; Millimouno, TE; Tolno, FMB; Hinzmann, J; et al «Detection of Marburg Virus Disease in Guinea» (en anglès). N Engl J Med, 2022 Jun 30; 386 (26), pp: 2528-2530. DOI: 10.1056/NEJMc2120183. PMC: 7613962. PMID: 35767445 [Consulta: 5 octubre 2024].
  49. ↑ Wellington, J; Nur, A; Nicholas, A; Uwishema, O; Chaito, H; Awosiku, O; Al Tarawneh, YJ; et al «Marburg virus outbreak in Ghana: An impending crisis» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2022 Ag 18; 81, pp: 104377. DOI: 10.1016/j.amsu.2022.104377. PMC: 9424924. PMID: 36051815 [Consulta: 3 octubre 2024].
  50. ↑ Sah, R; Reda, A; Lashin, BI; Abdelaal, A; Mohanty, A; et al «Marburg Virus and Monkeypox Virus: The Concurrent Outbreaks in Ghana and the lesson learned from the Marburg Virus Containment» (en anglès). J Pure Appl Microbiol, 2022 Des 29; 16 (Supl 1), pp: 3179-3184. DOI: 10.22207/JPAM.16.SPL1.10. ISSN: 2581-690X [Consulta: 5 octubre 2024].
  51. ↑ Deb, N; Roy, P; Jaiswal, V; Mohanty, A; et al «Marburg Virus Disease in Tanzania: The most recent outbreak» (en anglès). New Microbes New Infect, 2023 Abr 18; 53, pp: 101123. DOI: 10.1016/j.nmni.2023.101123. PMC: 10149395. PMID: 37138784 [Consulta: 9 octubre 2024].
  52. ↑ Bulimbe, DB; Masunga, DS; Paul, IKP; Kassim, GH; Bahati, PB; Thomas, JA; et al «Marburg virus disease outbreak in Tanzania: current efforts and recommendations - a short communication» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2023 Jul 8; 85 (8), pp: 4190-4193. ISSN: 2049-0801. PMC: 10406053. PMID: 37554886 [Consulta: 9 octubre 2024].
  53. ↑ Mmbaga, V; Mrema, G; Ngenzi, D; Magoge, W; Mwakapasa, E; Jacob, F; Matimba, H; Beyanga, M; Samweli, A; Kiremeji, M; Kitambi, M; Sylvanus, E; Kyungu, E; Manase, G; Hokororo, J; Kanyankole, C; et al «Epidemiological description of Marburg virus disease outbreak in Kagera region, Northwestern Tanzania» (en anglès). PLoS One, 2024 Set 5; 19 (9), pp: e0309762. DOI: 10.1371/journal.pone.0309762. PMC: 11376503. PMID: 39236024 [Consulta: 10 octubre 2024].
  54. ↑ Ezie, KN; Takoutsing, BD; Modeste, D; Ines, MZ; Sybile, NLS; et al «Marburg Virus Outbreak in Equatorial Guinea: Need for Speed» (en anglès). Ann Glob Health, 2024 Gen 25; 90 (1), pp: 5. DOI: 10.5334/aogh.4178. PMC: 10809853. PMID: 38273871 [Consulta: 4 octubre 2024].
  55. ↑ Redacció. «Descarten que el pacient ingressat a València tingui el virus de Marburg i de l'Ebola». Vilaweb, 25-02-2023. [Consulta: 26 febrer 2023].
  56. ↑ Uwishema, O «First Marburg virus outbreak in Rwanda: urgent actions needed» (en anglès). The Lancet, 2024; Oct 16, pp: 1. DOI: 10.1016/S0140-6736(24)02194-9. ISSN: 1474-547X [Consulta: 18 octubre 2024].
  57. ↑ Simiyu, BW; Ndabashinze, R; Shah, S; Bushi, G; et al «First Marburg virus outbreak in Rwanda: A new public health challenge» (en anglès). Clin Infect Pract, 2024 Nov; 24, pp: 100392. DOI: 10.1016/j.clinpr.2024.100392. ISSN: 2590-1702 [Consulta: 22 octubre 2024].
  58. ↑ Pringle, C. R.. «Order Mononegavirales». A: Virus Taxonomy—Eighth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. San Diego, USA: Elsevier/Academic Press, 2005, p. 609–614. ISBN 0-12-370200-3. 
  59. ↑ 59,0 59,1 Kiley, MP; Bowen, ET; Eddy, GA; Isaäcson, M; Johnson, KM; McCormick, JB; Murphy, FA; Pattyn, SR; Peters, D; Prozesky, OW; et al «Filoviridae: a taxonomic home for Marburg and Ebola viruses?» (en anglès). Intervirology, 18, 1-2, 1982, pp: 24-32. ISSN: 1423-0100. PMID: 7118520 [Consulta: 4 octubre 2024].
  60. ↑ Bharat, TAM; Riches, JD; Kolesnikova, L; Welsch, S; Krähling, V; Davey, N; Parsy, ML; et al «Cryo-Electron Tomography of Marburg Virus Particles and Their Morphogenesis within Infected Cells» (en anglès). PLoS Biol, 2011 Nov; 9 (11), pp: e1001196. DOI: 10.1371/journal.pbio.1001196. PMC: 3217011. PMID: 22110401 [Consulta: 15 octubre 2024].
  61. ↑ Wan, W; Kolesnikova, L; Clarke, M; Koehler, A; Noda, T; et al «Structure and assembly of the Ebola virus nucleocapsid» (en anglès). Nature, 2017 Nov 16; 551 (7680), pp: 394-397. DOI: 10.1038/nature24490. PMC: 5714281. PMID: 29144446 [Consulta: 15 octubre 2024].
  62. ↑ Geisbert, TW; Jahrling, PB «Differentiation of filoviruses by electron microscopy» (en anglès). Virus Res, 39, 2-3, 1995; Des, pp: 129-150. DOI: 10.1016/0168-1702(95)00080-1. ISSN: 1872-7492. PMID: 8837880 [Consulta: 3 octubre 2024].
  63. ↑ Becker, S; Rinne, C; Hofsäss, U; Klenk, HD; Mühlberger, E «Interactions of Marburg virus nucleocapsid proteins» (en anglès). Virology, 1998 Set 30; 249 (2), pp: 406-417. DOI: 10.1006/viro.1998.9328. ISSN: 1096-0341. PMID: 9791031 [Consulta: 4 octubre 2024].
  64. ↑ Möller, P; Pariente, N; Klenk, HD; Becker, S «Homo-oligomerization of Marburgvirus VP35 is essential for its function in replication and transcription» (en anglès). J Virol, 2005 Des; 79 (23), pp: 14876-14886. DOI: 10.1128/JVI.79.23.14876-14886.2005. PMC: 1287548. PMID: 16282487 [Consulta: 4 octubre 2024].
  65. ↑ Edwards, MR; Vogel, OA; Mori, H; Davey, RA; Basler, CF «Marburg Virus VP30 Is Required for Transcription Initiation at the Glycoprotein Gene» (en anglès). mBio, 2022 Oct 26; 13 (5), pp: e0224322. DOI: 10.1128/mbio.02243-22. PMC: 9601197. PMID: 35997284 [Consulta: 4 octubre 2024].
  66. ↑ Kolesnikova, L; Bugany, H; Klenk, HD; Becker, S «VP40, the matrix protein of Marburg virus, is associated with membranes of the late endosomal compartment» (en anglès). J Virol, 2002 Feb; 76 (4), pp: 1825-1838. DOI: 10.1128/jvi.76.4.1825-1838.2002. PMC: 135914. PMID: 11799178 [Consulta: 4 octubre 2024].
  67. ↑ Bamberg, S; Kolesnikova, L; Möller, P; Klenk, HD; Becker, S «VP24 of Marburg virus influences formation of infectious particles» (en anglès). J Virol, 2005 Nov; 79 (21), pp: 13421-13433. DOI: 10.1128/JVI.79.21.13421-13433.2005. PMC: 1262563. PMID: 16227263 [Consulta: 4 octubre 2024].
  68. ↑ Mittler, E; Kolesnikova, L; Strecker, T; Garten, W; Becker, S «Role of the Transmembrane Domain of Marburg Virus Surface Protein GP in Assembly of the Viral Envelope» (en anglès). J Virol, 2007 Abr; 81 (8), pp: 3942-3948. DOI: 10.1128/JVI.02263-06. PMC: 1866152. PMID: 17267489 [Consulta: 4 octubre 2024].
  69. ↑ Bharat, TAM; Noda, T; Riches, JD; Kraehling, V; Kolesnikova, L; Becker, S; et al «Structural dissection of Ebola virus and its assembly determinants using cryo-electron tomography» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2012 Mar 13; 109 (11), pp: 4275-4280. DOI: 10.1073/pnas.1120453109. PMC: 3306676. PMID: 22371572 [Consulta: 19 octubre 2024].
  70. ↑ Geisbert, TW; Bausch, DG; Feldmann, H «Prospects for immunisation against Marburg and Ebola viruses» (en anglès). Rev Med Virol, 2010 Nov; 20 (6), pp: 344-357. DOI: 10.1002/rmv.661. PMC: 3394174. PMID: 20658513 [Consulta: 4 octubre 2024].
  71. ↑ Li, X; Wang, J; Coutavas, E; Shi, H; et al «Structure of human Niemann-Pick C1 protein» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2016 Jul 19; 113 (29), pp: 8212-8217. DOI: 10.1073/pnas.1607795113. PMC: 4961162. PMID: 27307437 [Consulta: 5 novembre 2024].
  72. ↑ Ahmad, I; Fatemi, SN; Ghaheri, M; Rezvani, A; Khezri, DA; Natami, M; et al «An overview of the role of Niemann-pick C1 (NPC1) in viral infections and inhibition of viral infections through NPC1 inhibitor» (en anglès). Cell Commun Signal, 2023 Des 14; 21 (1), pp: 352. DOI: 10.1186/s12964-023-01376-x. PMC: 10722723. PMID: 38098077 [Consulta: 17 octubre 2024].
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 Carette, JE; Raaben, M; Wong, AC; Herbert, AS; Obernosterer, G; Mulherkar, N; Kuehne, AI; Kranzusch, PJ; Griffin, AM; Ruthel, G; Dal Cin, P; Dye, JM; Whelan, SP; et al «Ebola virus entry requires the cholesterol transporter Niemann-Pick C1» (en anglès). Nature, 477, 7364, 2011; Ag 24, pp: 340–343. DOI: 10.1038/nature10348. PMC: 3175325. PMID: 21866103 [Consulta: 4 octubre 2024].
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 74,3 Côté, M; Misasi, J; Ren, T; Bruchez, A; Lee, K; Filone, CM; Hensley, L; Li, Q; Ory, D; et al «Small molecule inhibitors reveal Niemann-Pick C1 is essential for Ebola virus infection» (en anglès). Nature, 477, 7364, 2011; Ag 24, pp: 344–348. DOI: 10.1038/nature10380. PMC: 3230319. PMID: 21866101 [Consulta: 2 octubre 2024].
  75. ↑ Miller, EH; Obernosterer, G; Raaben, M; Herbert, AS; Deffieu, MS; Krishnan, A; Ndungo, E; Sandesara RG; Carette, JE; Kuehne, AI; Ruthel, G; Pfeffer, SR; et al «Ebola virus entry requires the host-programmed recognition of an intracellular receptor» (en anglès). EMBO Journal, 31, 8, Mar 2012, pp: 1947–1260. DOI: 10.1038/emboj.2012.53. PMC: 3343336. PMID: 22395071 [Consulta: 3 octubre 2024].
  76. ↑ Flemming, A «Achilles heel of Ebola viral entry» (en anglès). Nat Rev Drug Discov, 10, 10, Oct 2011, pàg: 731. DOI: 10.1038/nrd3568. ISSN: 1474-1784. PMID: 21959282 [Consulta: 3 octubre 2024].
  77. ↑ Lu, F; Liang, Q; Abi-Mosleh, L; Das, A; De Brabander, JK; et al «Identification of NPC1 as the target of U18666A, an inhibitor of lysosomal cholesterol export and Ebola infection» (en anglès). eLife, 2015 Des 8; 4, pp: e12177. DOI: 10.7554/eLife.12177. PMC: 4718804. PMID: 26646182 [Consulta: 19 octubre 2024].
  78. ↑ Schudt, G; Kolesnikova, L; Dolnik, O; Sodeik, B; Becker, S «Live-cell imaging of Marburg virus-infected cells uncovers actin-dependent transport of nucleocapsids over long distances» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2013 Ag 27; 110 (35), pp: 14402-14407. DOI: 10.1073/pnas.1307681110. PMC: 3761630. PMID: 23940347 [Consulta: 19 octubre 2024].
  79. ↑ Mühlberger, E «Filovirus replication and transcription» (en anglès). Future Virol, 2, 2, Mar 2007, pp: 205-215. DOI: 10.2217/17460794.2.2.205. PMC: 3787895. PMID: 24093048 [Consulta: 5 octubre 2024].
  80. ↑ 80,0 80,1 Towner, JS; Amman, BR; Sealy, TK; Carroll, SA; Comer, JA; Kemp, A; Swanepoel, R; Paddock, CD; Balinandi, S; Khristova, ML; Formenty, PB; Albarino, CG; Miller, DM; Reed, ZD; Kayiwa, JT; Mills, JN; Cannon, DL; Greer, PW; Byaruhanga E; Farnon, EC; Atimnedi, P; Okware, S; Katongole-Mbidde, E; Downing, R; Tappero, JW; Zaki, SR; Ksiazek, TG; et al «Isolation of genetically diverse Marburg viruses from Egyptian fruit bats» (en anglès). PLoS Pathog, 5, 7, 2009; Jul, pp: e1000536. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000536. PMC: 2713404. PMID: 19649327 [Consulta: 4 octubre 2024].
  81. ↑ Zehender, G; Sorrentino, C; Veo, C; Fiaschi, L; Gioffrè, S; et al «Distribution of Marburg virus in Africa: An evolutionary approach» (en anglès). Infect Genet Evol, 2016 Oct; 44, pp: 8-16. DOI: 10.1016/j.meegid.2016.06.014. ISSN: 1567-7257. PMID: 27282469 [Consulta: 11 octubre 2024].
  82. ↑ Paweska, JT; van Vuren, PJ; Masumu, J; Leman, PA; Grobbelaar, AA; Birkhead, M; et al «Virological and serological findings in Rousettus aegyptiacus experimentally inoculated with vero cells-adapted hogan strain of Marburg virus» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (9), pp: e45479. DOI: 10.1371/journal.pone.0045479. PMC: 3444458. PMID: 23029039 [Consulta: 2 octubre 2024].
  83. ↑ Paweska, JT; van Vuren, PJ; Storm, N; Markotter, W; Kemp, A «Vector Competence of Eucampsipoda africana (Diptera: Nycteribiidae) for Marburg Virus Transmission in Rousettus aegyptiacus (Chiroptera: Pteropodidae)» (en anglès). Viruses, 2021 Nov 4; 13 (11), pp: 2226. DOI: 10.3390/v13112226. PMC: 8624361. PMID: 34835032 [Consulta: 4 octubre 2024].
  84. ↑ Pawęska, JT; Storm, N; van Vuren, PJ; Markotter, W; Kemp, A «Attempted Transmission of Marburg Virus by Bat-Associated Fleas Thaumapsylla breviceps breviceps (Ischnopsyllidae: Thaumapsyllinae) to the Egyptian Rousette Bat (Rousettus aegyptiacus)» (en anglès). Viruses, 2024 Jul 25; 16 (8), pp: 1197. DOI: 10.3390/v16081197. PMC: 11360628. PMID: 39205171 [Consulta: 19 octubre 2024].
  85. ↑ 85,0 85,1 85,2 Alibek, Ken; Handelman, Steven. Biohazard: The Chilling True Story of the Largest Covert Biological Weapons Program in the World — Told from Inside by the Man Who Ran It. Nova York, USA: Random House. ISBN 0-385-33496-6. 
  86. ↑ Frischknecht, F «The history of biological warfare. Human experimentation, modern nightmares and lone madmen in the twentieth century» (en anglès). EMBO Rep, 2003 Jun; 4 (Suppl 1), pp: S47-S52. DOI: 10.1038/sj.embor.embor849. PMC: 1326439. PMID: 12789407 [Consulta: 1r novembre 2024].
  87. ↑ Bray, M «Defense against filoviruses used as biological weapons» (en anglès). Antiviral Res, 2003 Gen; 57 (1-2), pp: 53-60. DOI: 10.1016/s0166-3542(02)00200-0. ISSN: 1872-9096. PMID: 12615303 [Consulta: 4 octubre 2024].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virus de Marburg


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Virus_de_Marburg&oldid=34203808»