Weimar

Per a altres significats, vegeu «Weimar (desambiguació)».

Weimar és una ciutat del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants. És a la línia central de ciutats que conformen d'oest a est: Eisenach, Gotha, Erfurt, Weimar i Jena.

Weimar

Tipus	centre regional mitjà, ciutat universitària, municipi urbà i districte urbà de Turíngia
Localització
50° 58′ 52″ N, 11° 19′ 46″ E
Estat	Alemanya
Estat federat	Turíngia
Capital de	Saxònia-Weimar (1572–1809) Sachsen-Weimar-Eisenach (1809–1918) Kreis Weimar-Land (en) (1952–1994)
Conté la subdivisió	Ehringsdorf Gaberndorf (en) Gelmeroda (en) Legefeld (en) Niedergrunstedt (en) Oberweimar Possendorf (en) Schöndorf (en) Süßenborn (en) Taubach (en) Tiefurt Tröbsdorf (en)
Població humana
Població	65.620 (2022) (776,75 hab./km²)
Geografia
Superfície	84,48 km²
Banyat per	Ilm
Altitud	208 m
Punt més alt	Ettersberg
Limita amb	Weimarer Land
Organització política
• Cap de govern	Peter Kleine (2018–)
Membre de	Gemeinde- und Städtebund Thüringen (en) Alcaldes per la Pau (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	99423, 99425 i 99427
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	03643 i 036453
Codi NUTS	DEG05
Clau de municipalitat alemanya	16055000
Altres
Agermanament amb	Hämeenlinna (1970–) Trèveris (1987–) Siena (1994–) Blois (1995–) Zamość (2012–)
Lloc web	weimar.de

Weimar fou un dels grans centres culturals d'Europa, acollint genis com Bach, Goethe, Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder que acudiren a la ciutat atrets pel prestigi cultural que havia assolit i pel finançament que dispensava la família ducal.

El Teatre Nacional de Weimar on es firmà la Constitució de 1919 que donà lloc a la república que portà el nom de la ciutat

Ciutat capital de l'antic gran ducat ernestià de Saxònia-Weimar-Eisenach des del segle xvii fins a l'any 1918. La ciutat cresqué gràcies a la cort gran ducal, que era l'autèntic motor de creixement, tant de la ciutat com dels seus voltants.

Fou la ciutat on es redactà la primera constitució democràtica d'Alemanya que donà lloc a la República de Weimar, tot i que la capital de l'Estat continuà sent Berlín, com a la RDA.

Durant la Segona Guerra Mundial, hi va haver un camp de concentració al nord-oest de la ciutat, a Buchenwald, un petit bosc al qual Goethe li agradava freqüentar

Des de 1945 formà part de la República Democràtica d'Alemanya. Des de 1988 i durant els dos següents anys la població de Weimar es veié reduïda en més de 4.000 persones (un 7%) com a conseqüència d'una intensa emigració a l'Oest. A partir de 1990, a diferència d'altres ciutats de Turíngia, la població ha augmentat.

A partir de 1990 Weimar s'ha convertit en un magnífic aparador de les polítiques de restauració de nuclis antics que la RFA fa a les antigues ciutats de l'Est. Actualment és un centre universitari, industrial i turístic.

La ciutat posseeix un admirable centre històric que no fou tan maltractat per la guerra com ho foren les veïnes ciutats de Dresden o Dessau. Entre els principals monuments que hi destaquen hi ha el Deutsches Nationaltheatre i el Gran Palau Ducal, a més a més de la famosa Biblioteca de Weimar, que patí un incendi recentment, que està en vies de restauració, i que es troba al Palau d'Anna Amàlia.

Patrimoni de la Humanitat

Weimar va ser el centre del moviment Bauhaus. L'obra de la Bauhaus a Weimar i a Dessau va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.

Weimar clàssica és el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, basant-se en l'alta qualitat artística dels edificis i parcs públics i privats de la ciutat com en els seus voltants, testimonien el notable floriment cultural del període clàssic a Weimar. Igualment, el mecenatge ducal il·lustrat va atraure molts destacats escriptors i erudits d'Alemanya, com Goethe, Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder al pas del segle xviii i al XIX, el que va fer de Weimar el centre cultural de l'Europa de l'època. Està compost pels següents monuments:

Infotaula edifici Weimar clàssica
Ajuntament de Weimar
Dades
Tipus	Conjunt d'edificis
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Weimar (Alemanya)
Format per	Palau Belvedere Tiefurt House (en) Casa de Schiller Ettersburg Castle and Park (en) Schloss Weimar (en) Wilhelm-Ernst-Gymnasium (en) Park an der Ilm (en) Duchess Anna Amalia Library (en) Goethe House (en) Cementeri Històric de Weimar església dels sants Pere i Pau Herders residence (en) Wittumspalais (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1998 (22a Sessió), Criteris PH: (iii) i (vi)
Identificador	846

Codi	Nom	Adreça	Coordenades
846-001	Casa de Goethe	Frauenplan 2, Weimar	50° 58′ 39.3″ N, 11° 19′ 42.9″ E
846-002	Casa de Schiller	Schillerstraße 12, Weimar	50° 58′ 43.7″ N, 11° 19′ 39.3″ E
846-003	Església de la ciutat, casa de Herder i l'antic institut	Herderplaz 8-14, Weimar	50° 58′ 52.0″ N, 11° 19′ 45.7″ E
846-004	Castell de la ciutat	Burgplatz 4, Weimar	50° 58′ 50.6″ N, 11° 19′ 55.2″ E
846-005	Palau de la vídua	Am Palace 1, Weimar	50° 58′ 46.7″ N, 11° 19′ 34.2″ E
846-006	Biblioteca de la duquessa Anna Amàlia	Platz der Demokratie 1, Weimar	50° 58′ 42.6″ N, 11° 19′ 55.2″ E
846-007	Tomba dels prínceps i cementiri històric	Am Poseckschen Garten, Historischer Friedhof, Weimar	50° 58′ 21.4″ N, 11° 19′ 30.8″ E
846-008	Parc sobre el Ilm amb casa romana, casa i jardí de Goethe	Weimar	50° 58′ 30.0″ N, 11° 20′ 00.0″ E
846-009	Castell, orangerie i parc del castell Belvedere	Weimar	50° 56′ 56.0″ N, 11° 20′ 49.6″ E
846-010	Castell i parc del castell de Tiefurt	Weimar - Tiefurt	50° 59′ 38.3″ N, 11° 21′ 53.1″ E
846-011	Castell i parc del castell de Ettersburg	Districte rural de Weimar	51° 1′ 58″ N, 11° 16′ 31″ E

Infotaula edifici La Bauhaus i els seus llocs a Weimar i Dessau
Universitat de la Bauhaus
Epònim	Bauhaus
Dades
Tipus	Grup d'estructures o edificis
Cronologia
2017	extensió lloc Patrimoni de la Humanitat
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alemanya
50° 58′ 29″ N, 11° 19′ 46″ E
Format per	Universitat Bauhaus a Weimar Laubenganghaus, Peterholzstraße 48, Dessau (en) Laubenganghaus, Peterholzstraße 56, Dessau (en) Laubenganghaus, Mittelbreite 6, Dessau (en) Laubenganghaus, Mittelbreite 14, Dessau (en) Laubenganghaus, Peterholzstraße 40, Dessau (en) Edifici de la Bauhaus Masters' Houses (en) Edifici Van-de-Velde Haus am Horn (en) ADGB Trade Union School (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1996 (20a Sessió), Criteris PH: (ii), (iv) i (vi)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	2017
Identificador	729

Igualment, la ciutat va ser seleccionada Capital Europea de la Cultura el 1999.

Weimar és un dels llocs amb major riquesa cultural d'Europa, ja que va ser llar de grans personatges com el pintor Lucas Cranach el Vell, el reformador Martí Luter, el compositor Johann Sebastian Bach, els escriptors Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller i Christoph Martin Wieland, els filòsofs Johann Gottfried von Herder, Friedrich Wilhelm Nietzsche i Arthur Schopenhauer, el músic Franz Liszt i els fundadors de l'escola de disseny, art i arquitectura Bauhaus.

Ha sigut un lloc de peregrinació per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe es va traslladar per primera vegada a la ciutat el 1775. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i Friedrich von Schiller, així com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turíngia, l'Arxiu Musical de Turíngia i la Biblioteca d'Anna Amalia.

Actualment compta amb diverses galeries d'art, museus, el Teatre Nacional Alemany, i dos instituts d'educació superior: la Universitat Bauhaus i l'Escola Superior de Música Franz Liszt.

Fills il·lustres

• Helene Böhlau
• Hans von Vignau compositor (1869-1955)
• Gustav Schmidt (1816-1882) compositor i director d'orquestra
• Oskar Schlömilch (1823-1901), matemàtic
• Herbert Kroemer (1928 -) Físic, Premi Nobel de Física de l'any 2000.

Enllaços externs

• Weimar Tourismus
• Historic tour Weimar in 49 pictures (anglès)
• Deutsches Nationaltheater und Staatskapelle Weimar
• Weimar Haus
• Ginkgo Museum