cantó
Català
modificaNom
modificacantó m. (plural cantons)
- Aresta de l'angle que formen dues cares d'un cos polièdric.
- Ves amb compte de no xocar amb el cantó d'aquesta casa.
- Banda de l'espai oposada a un altre.
- Ho posarem al cantó de dalt.
- Extrem d'una cosa.
- Vull el cantó del pa.
- Pedra tallada en forma de paral·lelepípede que serveix de base en la construcció d'edificis.
- Subdivisió territorial emprada per l'administració suïssa.
Compostos i expressions
modifica- Anar d'un cantó a l'altre: Caminar o viatjar sense rumb.
- Quatre cantons: joc infantil.
Derivats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modificaVegeu també
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /kanˈto/, meridional \kaŋˈto\
- Americà: alt /k(a)nˈto/, baix \kaŋˈto\, austral /kanˈto/
- Rimes: -o
Verb
modificacantó