avorar
Català
modifica- Pronúncia(i): nord-occidental /a.βoˈɾa/
Verb
modificaavorar trans.
- (nord-occidental) Apartar, dur a la vora.
- «De tant en tant, m'avoro per deixar pas als qui pugen, carregats amb motxilles com armaris que els fan esbufegar de valent.» (Josep Coll, Muntanyes maleïdes, 1933)
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
| Formes no personals | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simples | compostes | ||||||
| infinitiu | avorar | haver avorat | |||||
| gerundi | avorant | havent avorat | |||||
| participi | avorat, avorada, avorats, avorades | ||||||
| Formes personals simples | |||||||
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | avoro | avores | avora | avorem | avoreu | avoren | |
| imperfet | avorava | avoraves | avorava | avoràvem | avoràveu | avoraven | |
| passat simple | avorí | avorares | avorà | avoràrem | avoràreu | avoraren | |
| futur | avoraré | avoraràs | avorarà | avorarem | avorareu | avoraran | |
| condicional | avoraria | avoraries | avoraria | avoraríem | avoraríeu | avorarien | |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | avori | avoris | avori | avorem | avoreu | avorin | |
| avore | avores | avore | avoren | occ | |||
| imperfet | avorés | avoressis | avorés | avoréssim | avoréssiu | avoressin | |
| avoresses | avoréssem | avorésseu | avoressen | ||||
| imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | – | avora | avori | avorem | avoreu | avorin | |
| – | avore | avoren | occ | ||||
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... avorat |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... avorar |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... avorat |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... avorat |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... avorat |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... avorat |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... avorar |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... avorat |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... avorat |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... avorat |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: avoro, avora, avorem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: a·vo·rar (3)
- Anagrama: arrova
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DCVB
- Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «A». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 59. ISBN 978-84-946447-1-9.