escur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) balear /əsˈkuɾ/
• Etimologia: Del català antic, mantingut en alguerès per influència del sard iscuru i del sasserès ischuru.

Nom

escur m. ‎(plural escurs)

1. (alguerès) obscuritat

Verb

escur

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cur (2)
• Anagrames: creus, Creus, crues, cruse, cures, curés, cúser, sucre

Català antic

• Etimologia: De escurar ‎(«obscurir»).

Adjectiu

escur

1. obscur

Nom

escur m. ‎(plural escurs)

1. obscuritat

Sinònims

• escuredat

Verb

escur

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de escurar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de escurar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de escurar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de escurar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL