manes

Potser volíeu: manés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈma.nəs/, occidental /ˈma.nes/
• Rimes: -anes

Verb

manes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de manar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb manar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·nes (2)
• Anagrames: amens, ansem, menàs, samen, sanem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: americà: alt /ˈma.n(e)s/, baix /ˈma.neh/, austral /ˈma.nes/
• Rimes: -anes

Nom

manes m. f. pl.

1. forma plural de man

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·nes (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaː.neːs/
• Etimologia: De l'adjectiu mānis ‎(«bo»), és a dir «els bons».

Nom

mānēs m. ‎(genitiu mānum)

1. esperits dels morts
2. esperits benefactors
3. deïficació dels avantpassats
4. inframón

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	mānēs
Vocatiu	-	mānēs
Acusatiu	-	mānēs
Genitiu	-	mānum
Datiu	-	mānibus
Ablatiu	-	mānibus

Verb

manēs

1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de maneō

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia