plat

Potser volíeu: PLAT

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫat/^ⓘ
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí vulgar plattus provinent del grec antic πλρατύς ‎(plratýs, «ample, pla»), el qual ve de l'arrel indoeuropea *plat ‎(«estendre, escampar»), segle XV.

Nom

plat m. ‎(plural plats)

1. Recipient emprat per sostenir-hi la vianda mentre es menja. Quan conté sólids sol ser de mida més o menys plana i quan sosté líquids còncava.
2. Per metonímia, qualsevol àpat cuinat.

   el primer plat, els plats de la mare.

Sinònims

• entrant
• greal, plata

Traduccions

Recipient

• Alemany: Teller ^(de)
• Anglès: plate ^(en)
• Basc: plater ^(eu)
• Castellà: plato ^(es) m.
• Danès: tallerken ^(da) c.
• Eslovac: tanier ^(sk) m.
• Esperanto: telero ^(eo)
• Estonià: plaat ^(et)
• Francès: plat ^(fr), assiette ^(fr) f.
• Friülà: plat ^(fur) m.
• Gallec: prato ^(gl) m.
• Grec: πιάτο ^(el) n. ‎(piato)
• Grec antic: πίναξ ^(grc) m. ‎(pínax)
• Hebreu: צַלַּחַת‎ ^(he) f.
• Italià: piatto ^(it) m.
• Llatí: catillus ^(la) m., patina ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: PLAT ^(csc)
• Occità: sieta ^(oc) f.
• Polonès: talerz ^(pl) m.
• Portuguès: prato ^(pt) m.
• Quítxua: chuwa ^(qu)
• Retoromànic: plat ^(rm) m.
• Romanès: farfurie ^(ro) f.
• Rus: таре́лка ^(ru) f. ‎(tarelka)
• Sard: prattu ^(sc)
• Serbocroat: тањир ^(sh), tanjur ^(sh)
• Sicilià: chiattu ^(scn) m.
• Suec: fat ^(sv) n.
• Turc: tanner ^(tr)
• Txec: talíř ^(cs) m.
• Xinès: 碟 ^(zh) ‎(dié)

Àpat cuinat

• Alemany: Gang ^(de)
• Anglès: plate ^(en)
• Castellà: plato ^(es) m.
• Francès: assiette ^(fr)

Miscel·lània

• Anagrama: talp ^(revers)

Anglès

Nom

plat ‎(plural plats)

1. Plànol o mapa

Francès

Nom

plat m. ‎(plural plats)

1. plat (recipient)

Adjectiu

plat m. ‎(femení plate, plural masculí plats, plural femení plates)

1. pla
2. plat de la main: palmell de la mà.